’50 pfennig’

Obra de la setmana #247

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és un bitllet de ’50 pfennig’ emès a la ciutat de Berín l’any 1921.

Després de la Primera Guerra Mundial, la nova república d’Alemanya sorgida de la Constitució de Weimar patia problemes d’abastiment de metalls i una inflació cada vegada més descontrolada. Aquesta situació va generar una greu mancança de monedes, tant grans com petites, que dificultava molt la vida diària i els intercanvis comercials. Arran d’això, diverses institucions, especialment els ajuntaments, van començar a emetre paper moneda d’emergència per pal·liar l’escassetat de diners en circulació. Aquestes impressions monetàries, conegudes en alemany amb el nom de ‘Notgeld’, funcionaven com un val i tenien inicialment un valor baix i un abast limitat. Tot i ser una emissió d’urgència, la gran majoria tenen un disseny molt acurat i elaborat.

Un paper moneda d’emergència per al Gran Berlín

El paper moneda que presentem aquesta setmana formava part d’una sèrie de 20 bitllets emesos pel municipi de Berlín el 9 de setembre de 1921, just quan s’iniciava el període de major hiperinflació del país. Cada bitllet tenia un valor de 50 pfennig, és a dir, de mig marc alemany. El pfennig era una de les monedes més antigues d’Alemanya, ja que el seu origen es remunta al segle IX. Tot i que durant l’edat mitjana era una peça d’argent de gran valor, amb els segles es va anar devaluant i a partir de la unificació d’Alemanya, al segle XIX, es va convertir en la moneda fraccionària del marc. Per tant, cada marc tenia un valor de 100 pfenning. Tot i que la moneda va desaparèixer amb la unió monetària europea, encara avui molts alemanys anomenen pfenning a les monedes de cèntims d’euro.L’any abans de l’emissió d’aquests petits bitllets municipals s’havia aprovat la llei de creació del Gran Berlín, que havia convertit la capital d’Alemanya en la tercera ciutat més gran del món després de Londres i Nova York. Aquesta llei havia suposat l’annexió a l’antic Berlín de set ciutats, 59 municipis rurals i 27 territoris comunals, de manera que la superfície del municipi havia passat de 66 a 878 quilòmetres quadrats. La nova agregació urbana es va organitzar i dividir en 20 districtes.Aprofitant que la creació del Gran Berlín era encara molt recent i molts ciutadans en desconeixien els límits i les poblacions que l’integraven, el municipi va utilitzar els papers moneda per fer difusió dels nous districtes i dels elements d’interès que s’hi podien trobar. Així, la sèrie de ‘Notgeld’ de Berlín estava formada per vint bitllets diferents, la mateixa xifra que els nous districtes, i cadascun d’ells estava dedicat a una d’aquestes particions i incloïa una imatge d’època amb una vista destacada del seu territori. A més, l’ordre i numeració de la sèrie coincideix amb l’ordre i numeració que s’havia establert per al vint districtes de la ciutat.

Una vista de la zona d’esbarjo de Treptow
El petit bitllet que presentem té el número quinze de la sèrie i està dedicat al districte de Treptow, un antic municipi rural del sud-oest de Berlín situat a la riba esquerra del riu Spree, just abans que el seu curs entri a la ciutat. Seguint el model de bitllet que trobem en tota la sèrie, al centre del revers hi trobem una vista històrica i molt suggestiva d’un dels racons del nou districte. En concret, la il·lustració ens mostra un pavelló molt elegant d’aires neoclàssics que s’alça enmig d’un gran jardí ple d’arbres molt a prop de la riba del riu Spree, per on navega una barca d’esbarjo plena de parelles vestides de manera distingida, on destaquen especialment els homes amb uns vistosos barrets de copa. A banda i banda de la imatge, dues franges verticals ens identifiquen el lloc i el districte al qual pertany. Al costat esquerre se’ns informa que el bitllet és el número 15 de la sèrie i correspon al districte de Treptow, mentre que a la dreta s’hi indica que la il·lustració és una vista de la Gasthaus, l’hostal o casa d’hostes, de Treptow cap a l’any 1820, és a dir, un cent anys abans de la data d’impressió dels bitllets.

La Gasthaus de Treptow va ser construïda cap a 1822 per Friedrich Wilhelm Langerhans, arquitecte municipal de Berlín. Tal com es pot veure en el dibuix, era un edifici rectangular que tenia al centre un pòrtic neoclàssic i un segon pis amb un mirador amb balustrada. El pavelló, molt elegant, va ser reproduït en diferents gravats que segurament van servir de font d’inspiració per al bitllet. Aquest edifici es va aixecar en una zona que des del segle XVIII era un destí d’esbarjo i d’excursions de molt berlinesos, que s’hi acostaven a peu o en barca. L’existència d’aquest nou punt de trobada va fer encara més popular aquesta zona, fins al punt al seu voltant s’hi crearà, a la segona meitat del segle XIX, el parc de Treptow, un dels més importants del sud de la ciutat. L’edifici original de la Gasthaus va patir molts desperfectes en els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial i va ser enderrocat a la dècada de 1940, substituït per una nova cafeteria de proporcions semblants però arquitectònicament molt diferent, sense pòrtic. Tot i que l’edifici que apareix retratat en el bitllet actualment ha desaparegut, és un dels pocs monuments que apareix en aquesta sèrie que encara existia l’any 1920, ja que la majoria de dibuixos dels ‘Notgeld’ de Berlín ens mostren vistes historicistes de finals del segle XVIII o de principis del segle XIX de llocs o paratges que a principis del segle XX havien desaparegut o s’havien transformat molt.

A diferència del revers, que és completament diferent en cada bitllet de la sèrie, l’anvers és exactament igual en totes les emissions i ens mostra, com a única il·lustració decorativa, l’ós rampant que apareix a l’escut històric de la ciutat de Berlín i que constitueix un dels símbols d’identitat de la ciutat.


Una donació de José Linhard

El bitllet que presentem forma part d’una sèrie completa dels petits papers moneda del Gran Berlín que ha entrat a formar part recentment de la col·lecció del Museu Nacional gràcies a la generosa donació de José Linhard. El seu pare, Adolf, vivia a Berlín quan els bitllets es van començar a distribuir i, atret pel seu disseny i singularitat, va decidir col·leccionar i conservar tota la vida una sèrie sencera d’aquesta emissió. Probablement no va ser l’únic, ja que el fet que cada model de bitllet anés numerat facilitava molt la seva ordenació i col·lecció com si es tractés d’un joc de cromos.

En aquest enllaç podeu llegir la història d’aquests bitllets en la publicació que Albert Estrada-Rius, conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya, ha escrit al blog del Museu Nacional.

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

 

 

També et por interessar

Notícies relacionades

La Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu ofereix, a partir d’aquest octubre, dues noves activitats virtuals relacionades amb la lectura i l’art: un club de lectura i una comunitat virtual.
La pintura 'El Paral·lel' ens ofereix una perspectiva de l'avinguda barcelonina quan aquest passeig ple de teatres i locals d'oci vivia un dels moments de màxima esplendor.
L'escut milanès va ser una de les principals monedes d'argent del ducat de Milà mentre aquest estat va estar sota el domini de la monarquia hispànica, entre 1525 i 1706.

Uneix-te a la llista