‘Autoretrat embarassada’

Obra de la setmana #283

Compartir

L’obra de la setmana és Autoretrat embarassada (1966-1967), de l’artista i activista feminista Mari Chordà Recasens, nascuda a Amposta l’any 1942.

Mari Chordà és una artista pionera en la representació plàstica de la sexualitat femenina i de l’experiència de la maternitat vista des de la perspectiva íntima i personal de les dones. A mitjans dels anys seixanta, coincidint amb la seva etapa de formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i amb els contactes i descobertes que farà durant la seva estada a París, on arriba el 1965, Chordà començarà una etapa de reflexió íntima sobre el seu propi cos.

Aquesta exploració personal i artística de l’anatomia de les dones la portarà a fer una sèrie de pintures dedicades a la vagina, on la pintora evocarà aquest òrgan clau de la sexualitat femenina amb composicions de formes orgàniques pintades amb colors vius i contrastats. La primera obra d’aquesta sèrie, Vulva, realitzada l’any 1964, és considerada la primera pintura d’una vagina feta per una dona. Poc després, en saber que estava embarassada, Chordà sentirà la necessitat de plasmar en les seves obres els canvis i transformacions que experimentarà el seu cos durant la gestació. D’aquí sorgirà l’obra que presentem avui.

 

Un autoretrat pop a la banyera

Autoretrat embarassada és una de les peces de petit format que Chordà va anar pintant durant la gestació de la seva filla Àngela per retratar l’evolució del seu cos durant aquest procés. Tot i que aquesta sèrie constava inicialment de nou obres de mides i característiques similars, una per cada mes d’embaràs, actualment només se’n conserven tres. Totes formen part avui de la col·lecció del Museu Nacional, que les va adquirir a l’artista l’any 2018 amb el suport dels Amics.
 

 
Tal com explicava fa poc la mateixa Mari Chordà en una conversa amb Assumpta Bassas al Macba, en aquesta sèrie la creadora va autoretratar-se mentre estava submergida a la banyera de la seva casa de París. Aquesta posició li oferia una perspectiva molt singular del seu cos canviant, amb els pits i la panxa engrandits i turgents emergint fora de l’aigua. Aquest contrast entre les parts del cos que sobresurten i el líquid on es troba submergit la resta de l’anatomia s’aprecia molt bé en la pintura que presentem, segurament la més fàcil d’interpretar de les tres que conformen avui la sèrie. El contorn de la gran panxa d’embarassada, al centre de la composició, i el volum dels pits, a l’extrem superior dret, pintats tots dos amb tonalitats rosades, contrasten amb el color turquesa de l’aigua d’on sobresurten aquests símbols turgents de la futura maternitat. En les altres dues obres conservades de la sèrie, totes pintades al guaix sobre cartró, hi trobem les mateixes formes orgàniques que alternen els tons rosats amb els turqueses, però resulta molt més difícil saber què ens volia representar exactactament l’artista.

Un tema i un estil d’una gran modernitat

Mari Chordà es va autoretratar amb l’estil “abstracte figuratiu”, tal com ella mateixa l’ha definit, que caracteritza la seva etapa artística dels anys seixanta. Un estil que connecta plenament amb els corrents artístics renovadors vinculats al Pop Art, que Chordà va conèixer a París. En les obres d’aquest període hi trobem unes formes ondulants que evoquen simbòlicament elements de l’anatomia femenina, sense voluntat de reproduir fidelment la realitat. Per aquest motiu, algunes de les composicions freguen o entren en el camp de l’abstracció, malgrat que la voluntat de l’artista sempre era representar-nos una perspectiva concreta del seu cos. Tant l’estil com les formes dels autoretrats de quan estava embarassada són molt propers als de la sèrie Vaginal, tot i que en les peces dedicades a la gestació els colors són encara més vius i llampants. Hi trobem, així, un “esclat de color” que l’artista atribueix directament a la felicitat i a la il·lusió que li produïa la seva futura maternitat.

 

Malgrat la qualitat i la rellevància de les sèries Autoretrat embarassada i Vaginal, Mari Chordà no va ensenyar les seves obres a ningú, tant pel seu caràcter potencialment provocador com perquè formaven part de la investigació íntima de l’artista sobre si mateixa. Això va fer que la modernitat i el caràcter pioner d’aquestes obres no fos conegut i reconegut fins anys més tard. La consagració definitiva de l’aportació pop de Chordà es va produir l’any 2015, quan dues de les pintures més significatives d’aquesta dècada, La gran vagina i Coitus Pop, van formar part de l’exposició The World Goes Pop de la Tate Modern de Londres.

Tres diàlegs a l’entorn de Maternasis

Autoretrat embarassada és una de les obres que podem trobar a l’exposició Maternasis que el Museu Nacional va inaugurar el 28 d’abril passat i on es recullen les creacions de diferents dones artistes de la postguerra que s’han incorporat a la col·lecció del Museu Nacional en els darrers anys. Totes les obres exposades giren a l’entorn de l’embaràs, una etapa clau de la maternitat que forma part de la realitat més íntima de les dones però que sovint només se’ns ha mostrat des de la perspectiva i l’òptica dels homes. Arran d’aquesta exposició, el Museu Nacional ha organitzat un cicle de tres diàlegs a l’entorn de les obres i les artistes exposades. El primer, que es farà el dimecres 8 de juny, està dedicat a la figura de Núria Pompeia i la seva obra Maternasis, de la qual ja vam parlar en aquesta secció. En el segon diàleg, que se celebrarà el dijous 16 de juny, hi participarà Mari Chordà i s’hi parlarà d’art i militància. No us perdeu aquest cicle que posa en valor les obres i la mirada femenines més contemporànies!

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Aquesta moneda elaborada per Pablo Gargallo és una de les poques medalles catalanes dedicades a homenatjar l'art i un fet artístic, la qual cosa li dona una rellevància especial.
Aquesta obra de Feliu Elias i Bracons és una de les més destacades de la seva etapa més madura i un dels nus més originals de l'art modern català.
Si veniu a les activitats de Nadal del Museu Nacional, podreu submergir-vos en una escultura de pilotes gegants cobertes de ganxet o reinterpretar les obres del museu.

Uneix-te a la llista