‘Crucifixió de sant Pere’

Obra de la setmana #244

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és ‘Crucifixió de sant Pere’ (cap a 1400) del pintor gòtic català Pere Serra, actiu a Barcelona entre 1357 i 1405/1408. La bella taula gòtica que presentem aquesta setmana ens mostra el martiri i mort de l’apòstol sant Pere, el deixeble més fidel de Jesucrist, considerat tradicionalment com el primer cap de l’Església catòlica.

Segons la tradició cristiana, sant Pere va morir crucificat a Roma durant el regnat de l’emperador Neró, cap a l’any 67. El primer dels apòstols, d’edat ja força avançada, havia viatjat a la capital de l’imperi per predicar-hi l’Evangeli, donar suport a la comunitat cristiana de la ciutat i, sobretot, combatre i derrotar Simó el Mag. Un cop vençut aquest impostor, que es feia passar pel Messies, es va produir el gran incendi de Roma, que va destruir una part important de la ciutat i va ser aprofitat per Neró per acusar i reprimir els cristians. Arran d’aquestes persecucions, sant Pere fou detingut i condemnat a morir crucificat, un mètode d’execució molt habitual a l’època per als reus que no eren ciutadans romans.

La mort de sant Pere a la creu

La crucifixió de sant Pere aquí representada segueix la iconografia habitual d’aquesta escena, inspirada en les fonts antigues que narren la mort del primer apòstol, especialment el llibre apòcrif titulat ‘Fets de Pere’. Segons aquests textos, quan sant Pere va saber que havia estat condemnat a la crucifixió, va demanar que se’l clavés a la creu de cap per avall perquè no es considerava digne de ser martiritzat de la mateixa manera que Jesús, el fill de Déu. Per això veiem sant Pere disposat a l’inrevés, aguantant estoicament el dolor que li provoquen els botxins mentre li travessen les mans i els peus amb grans claus per fixar-lo a les fustes de la creu. Sant Pere, vestit amb una túnica d’un intens color vermell que segurament fa referència al seu sacrifici i mort martirial, apareix representat com un home gran amb la barba i els cabells blancs i arrissats, una iconografia fixada des de temps antics i que permet distingir-lo fàcilment dels altres apòstols en les escenes en què apareixen diversos deixebles de Jesús.

A la dreta de sant Pere, sota un luxós setial, l’emperador Neró observa els preparatius de l’execució que ell ha ordenat, vestit amb robes luxoses i coronat amb una tiara de triple corona. A l’esquerra de la creu, per contra, hi veiem Jesucrist ressuscitat, que s’apareix al seu deixeble per confortar-lo mentre li mostra un llibre obert. Segons les fonts, quan Pere va veure aquesta aparició, va llegir l’oració escrita en el llibre just abans de morir i retre la seva ànima a Déu.

 

El retaule de Cubells

Aquesta taula, que es conserva al Museu Nacional gràcies a la donació d’Antonio Gallardo, és un dels compartiments que formava part del retaule major de l’església de Sant Pere de Cubells, al nord de la comarca de la Noguera. Aquest conjunt, una ambiciosa obra gòtica de grans dimensions que combinava elements pictòrics i escultòrics, va ser desmuntat a mitjans del segle XVIII quan va ser substituït per un nou retaule barroc. Alguns dels fragments, com el compartiment que presentem, van ser reaprofitats per fer una calaixera, mentre que d’altres van quedar sense ús i es van anar dispersant. Malgrat les vicissituds viscudes, bona part dels diferents elements del retaule es conserven disseminats en diverses col·leccions públiques i privades, fet que ha permès conèixer i restituir la forma original del conjunt. Quan encara es conservava sencer, el retaule estava format per una gran escultura de fusta de sant Pere, obra de Pere de Santjoan conservada avui al Museu Frederic Marès, que estava flanquejada a banda i banda per dotze escenes pintades sobre la vida del primer apòstol, de les quals se’n conserven o coneixen deu. Segons les diferents hipòtesis de reconstrucció, l’escena de la crucifixió de sant Pere era la que tancava el cicle narratiu sobre la vida del sant. El retaule es completava amb una predel·la o bancal a la part inferior que contenia diferents escenes dedicades als Goigs de la Mare de Déu, de les quals al Museu Nacional se’n conserven tres.

 

Una obra mestra de Pere Serra

Les diferents escenes pintades del retaule de Cubells han estat considerades una obra de maduresa del pintor gòtic català Pere Serra, l’artista més destacat d’una gran família de pintors que va acaparar els principals encàrrecs pictòrics a Catalunya durant la segona meitat del segle XIV. A part de Pere, el millor artista de la nissaga, també van ser pintors de renom els seus germans Jaume, Francesc i Joan. Tots eren fills del sastre Berenguer Serra i de la seva dona Constança. Pere Serra va ser deixeble del pintor del rei Ramon Destorrents, i com el mestre i els seus germans va desenvolupar un estil fortament influït pels models italians que havien arribat a Catalunya a la primera meitat del segle XIV. Com podem veure en la taula que presentem, les seves obres destaquen per la bellesa i delicadesa de les figures, amb faccions treballades amb gran detall, i per la gran riquesa i varietat de la coloració.

 

Una obra gòtica en una instal·lació contemporània

L’artista contemporani Francesc Torres ha incorporat la ‘Crucifixió de sant Pere’ de Pere Serra a la instal·lació de grans dimensions que es pot veure actualment a la Sala Oval del Museu Nacional, titulada ‘Aeronàutica (vol) interior’. Reproduccions en gran format dels diferents fragments d’aquesta taula dialoguen amb les rèpliques de dos avions que van participar en la Guerra Civil espanyola, creant un lligam entre el sacrifici bèl·lic i el sacrifici per la fe religiosa.

Demà l’artista Francesc Serra i el professor Juan José Lahuerta participaran en un diàleg en línia on parlaran d’aquest projecte i dels seus múltiples significats. Si voleu conèixer tots els secrets i detalls d’aquest projecte, no us el perdeu!

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

El bitllet que presentem forma part d'una sèrie completa dels petits papers moneda del Gran Berlín que ha entrat a formar part recentment de la col·lecció del Museu Nacional.
Us informem que la Secretaria romandrà tancada durant el mes d’agost, però us atendrem per telèfon i presencialment al taulell dels Amics de dimarts a diumenge de 10 a 15 h.
El proper divendres 30 de juliol és el Dia Internacional de l’Amistat i els Amics del Museu Nacional volem celebrar-lo sortejant dos carnets dels Amics a Instagram!

Uneix-te a la llista