L’arquitectura de Gaudí no és “formalista”, sinó simbòlica. És a dir que no és una arquitectura tancada en les seves pròpies elucubracions, sinó, al contrari, és una arquitectura absolutament compromesa amb la vida d’una Barcelona esquinçada per la lluita de classes i les transformacions artístiques radicals de l’Europa convulsa del 1900. I ell no és un místic absent del món, sinó un personatge polític, present com pocs en l’escena d’aquesta lluita, tant com un dels grans protagonistes del segle en termes europeus. O, literalment, el constructor d’alguns dels escenaris simbòlics més importants de la Barcelona i de l’Europa del seu temps: en un sentit profundament radical, de l’Arquitectura de la modernitat.
Ara, una exposició sobre Gaudí no pot, doncs, repetir els tòpics coneguts, sinó recórrer el Gaudí complexíssim que realitza la seva obra en un context múltiple.
El proper 29 i 30 de novembre tindrem ocasió de descobrir la nova exposició temporal en una proposta dissenyada en exclusiva per als Amics i a porta tancada. Encara hi ha places disponibles!
Podeu consultar aquí el programa de mà de l’exposició.
RECULL DE PREMSA:
- EL PUNT AVUI: Gaudí sense tòpics. Article de Maria Palau (veure)
- DIARI ARA: Juan José Lahuerta: “La Sagrada Família es va construir contra la Barcelona proletària i revolucionària”. Entrevista d’Esther Vera i Catalina Serra (veure)
- TV3: Un Gaudí redescobert, al MNAC. Tertúlia al programa ‘Tot es mou’ (veure)