‘Le bal blanc’

Obra de la setmana #263

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és Le bal blanc (cap a 1900), del pintor modernista Hermen Anglada (1871-1959).

Le bal blanc ens submergeix en l’atmosfera densa, enlluernadora i irreal dels locals d’oci nocturn de la bohèmia de París al tombant del segle XX. En una de les famoses sales de ball de l’entorn del barri de Montmartre, on els habitants de la capital francesa es barrejaven i divertien fins a la matinada, una desena de dones vestides totalment de blanc amb robes elegants es mouen animadament per la pista, embolcallades per l’ambient lluminós i carregat del local. La intensa claror que banya el centre de la sala i les figures femenines que hi dansen contrasta amb la foscor gairebé absoluta del fons, que tenyeix de negre la part superior del quadre. El moviment dels cossos, l’enlluernament de la llum i l’atmosfera espessa i boirosa que omple l’espai difuminen els contorns de les figures i de l’entorn, que esdevenen difusos i borrosos a ulls de l’espectador.

El pintor de la nit parisenca

Aquesta petita obra mestra pintada a l’oli sobre fusta és un dels nombrosos quadres que Anglada Camarasa va dedicar a la nit parisenca, amb una mirada centrada sobretot en les dones que s’hi movien i participaven en balls i festes. El pintor català havia arribat a París l’any 1894 i de seguida es va sentir atret per l’ambient de la bohèmia nocturna que tant havia captivat anteriorment els impressionistes i els artistes catalans de la primera generació modernista. Unes festes, uns locals, un ambient i una gent que uns i altres havien immortalitzat en les seves obres amb estils, visions i esperits diferents. Anglada Camarasa fugirà del tol melancòlic i fins i tot sòrdid que li havien donat alguns d’aquests artistes, des de Degas i Tolouse-Lautrec fins a Casas i Rusiñol, i intentarà reflectir en els seus quadres l’elegància, la sofisticació i l’erotisme dels personatges femenins que s’hi troba i la singular atmosfera on es mouen.

 

Hermen Anglada Camarasa, Le bal blanc, cap a 1900. Museu Nacional d'Art de Catalunya, dipòsit de l'Estat Espanyol. VEGAP 2021

 

Un estil agosarat i suggerent

Per retratar aquestes ambients i figures, Anglada Camarasa opta per un llenguatge agosarat, colorista i lluminós, on els contorns es desdibuixen i les taques de tonalitats intenses i contrastades dominen totalment la composició. Amb aquest estil vaporós i difuminat el pintor aconsegueix captar com ningú la il·luminació fantasmagòrica i les atmosferes denses i irreals dels locals d’oci nocturn, amb l’aire carregat de música, xivarri, fum i bafarades d’alcohol. Le bal blanc és un bon exemple del mestratge d’Anglada Camarasa en la representació d’aquests ambients. Les formes vaporoses dels vestits i de les carnacions de les dones que ballen, tan intensament il·luminades que esdevenen gairebé tan blanques com les robes, contrasten amb la negror del fons i amb els puntets grocs suspesos en l’aire a mitja alçada. Uns punts resolts amb pinzellades pastoses i vibrants que evoquen les nombroses làmpades de llum artificial que il·luminen la pista i separen la zona amb llum de la que es troba en penombra.

Les obres que Anglada Camarasa va dedicar a la nit parisenca van tenir un èxit extraordinari al mercat artístic i van convertir el pintor en un dels artistes catalans més cotitzats internacionalment en aquell moment. La bona rebuda aconseguida van permetre al pintor viure i treballar de manera acomodada a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, que acabarà de sobte amb la Belle Epoque i portarà Anglada Camarasa a marxar de França i instal·lar-se a Mallorca, on iniciarà una nova etapa creativa.

L’alegre escena de ball de Le bal blanc, molt adequada per als dies de festa i de celebracions que s’acosten, és la imatge escollida per al carnet dels Amics per al nou any 2022. Així doncs, l’any que ve tots la portareu a la butxaca!

 

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Segons la tradició, Jaume va evangelitzar les terres d'Hispània i, després de ser executat, les seves despulles es van transportar fins a Galícia, sent enterrat a Santiago de Compostel·la.
Àngel Guimerà, nascut a Tenerife l'any 1845 i mort a Barcelona al 1924, és un dels millors dramaturgs de la literatura catalana i una de les personalitats culturals més reconegudes del tombant del XX.
El passat 11 de juliol, l’artista i activista Mari Chordà Recasens va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2022 al Teatre Monumental de Mataró en mans de la Generalitat.

Uneix-te a la llista