Una de les figures del grup del Davallament de Durro
La figura de la Mare de Déu que presentem avui prové de l’església de la Nativitat de Durro, a la Vall de Boí, un dels focus més importants de l’art romànic català tant en escultura com en arquitectura i pintura. La primera vegada que apareix documentada, l’any 1907, ja estava apartada del culte i es guardava al campanar de l’església de la Nativitat. Es conserva al Museu Nacional des de 1922, quan va ser comprada al Bisbat d’Urgell.
Aquesta Mare de Déu no era una imatge de culte aïllada sinó que formava part d’un grup escultòric del Davallament de Crist, una tipologia de la qual conservem diversos testimonis similars tant a la mateixa vall de Boí com en altres punts dels Pirineus catalans. El conjunt més reconegut i de major qualitat d’entre els que van ser trobats a la Vall de Boí és el Davallament d’Erill, que ha donat nom al taller d’escultura amb el qual s’ha relacionat la imatge mariana de Durro. El d’Erill també és rellevant perquè és l’únic davallament que s’ha conservat complet, amb les set figures. Del de Taüll, per exemple, només se’n tenen quatre. Pel que fa a Durro, a part de la Mare de Déu també es conserven fragments de la figura de Nicodem, descoberts l’any 2000, i una fotografia de la imatge del Crist, que era l’única que encara tenia culte i va desaparèixer l’any 1936.
Els tres davallaments romànics de la Vall de Boí conserven la figura de Maria, la qual cosa ha permès contextualitzar la Mare de Déu de Durro i comparar-la amb les imatges anàlogues dels altres grups. De totes tres, la de Durro és la més gran, de manera que devia pertànyer a un grup escultòric molt monumental. També és la que té el cànon més allargat però també la postura més rígida i frontal, ja que les altres dues Maries s’inclinen cap al Crist cruficicat que estan despenjant de la creu. Totes tres figures porten la vistosa toca de perfil ovalat, que s’ha posat en relació amb la que du la Mare de Déu de les pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll. Pel que fa als braços perduts de la Mare de Déu de Durro, per comparació amb els dos altres grups conservats podem deduir que Maria sostenia amb la mà esquerra el braç del seu fill Jesús i amb la mà dreta recollia la sang que li vessava per les ferides amb algun tipus de receptacle.
Una escultura viatgera
La ‘Mare de Déu del Davallament de Durro’, conservada a Barcelona des de 1922, va patir nombroses vicissituds i canvis d’emplaçament arran de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Com la resta de les obres mestres de la col·lecció del Museu Nacional, va ser dipositada inicialment a l’església de Sant Esteve d’Olot per preservar-la dels bombardeigs que queien reiteradament sobre Barcelona. Més tard, aquesta escultura va ser una de les peces que va participar a l’exposició sobre art català que es va fer a París l’any 1937, una iniciativa que volia servir tant per difondre internacionalment les joies artístiques catalanes com per allunyar-les dels focus de la guerra. Per tots aquests motius, la ‘Mare de Déu del Davallament de Durro’ és una de les peces de la col·lecció del museu que podeu veure a la nova exposició ‘Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la guerra civil‘. Aquesta mostra es va inaugurar la setmana passada i la podreu visitar fins al febrer de 2022. Veniu a conèixer com es va salvar i preservar l’art català durant els anys convulsos de la guerra!
Més informació de l’obra, aquí.
Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)
