‘Mare de Déu del Davallament de Durro’

Obra de la setmana #246

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és una bella escultura romànica d’autor anònim datada a la segona meitat del segle XII. Es tracta d’una talla en fusta que representa una figura femenina dempeus vestida amb túnica, mantell i una toca arrodonida molt característica que li cobreix totalment el cap i li envolta el coll. L’escultura, una peça monumental de mida superior a la natural, ens ha arribat mutilada, ja que ha perdut els dos braços, i gairebé sense cap rastre de la policromia original, de la qual se’n poden entreveure algunes restes molt fragmentàries en diferents punts.

La imatge mariana té cap i el cos orientats cap a l’espectador, amb el tronc i les cames en una posició totalment recta, fet que li dona una gran frontalitat. Per evitar que la figura resultés massa rígida, l’artista va inclinar-li lleugerament el cap i va tallar el mantell amb plecs asimètrics. La part més elaborada de l’escultura es concentra en el el bust. El rostre, allargat i inexpressiu, té els diferents elements perfectament definits amb solcs profunds, especialment la boca i els llavis. A part de la cara, també crida especialment l’atenció l’elaborada talla de la toca, amb el perfil sobre el front, la decoració de la lligadura i els plecs del coll perfectament definits.

La imatge austera i rígida que ofereix avui l’escultura devia canviar notablement quan conservava la seva policromia original, segurament rica en colors i detalls, que devia ampliar el repertori decoratiu de la figura i donar més vida i expressivitat al rostre, allunyant-lo de la imatge arcaica i primitiva que ofereix actualment.

Una de les figures del grup del Davallament de Durro

La figura de la Mare de Déu que presentem avui prové de l’església de la Nativitat de Durro, a la Vall de Boí, un dels focus més importants de l’art romànic català tant en escultura com en arquitectura i pintura. La primera vegada que apareix documentada, l’any 1907, ja estava apartada del culte i es guardava al campanar de l’església de la Nativitat. Es conserva al Museu Nacional des de 1922, quan va ser comprada al Bisbat d’Urgell.

Aquesta Mare de Déu no era una imatge de culte aïllada sinó que formava part d’un grup escultòric del Davallament de Crist, una tipologia de la qual conservem diversos testimonis similars tant a la mateixa vall de Boí com en altres punts dels Pirineus catalans. El conjunt més reconegut i de major qualitat d’entre els que van ser trobats a la Vall de Boí és el Davallament d’Erill, que ha donat nom al taller d’escultura amb el qual s’ha relacionat la imatge mariana de Durro. El d’Erill també és rellevant perquè és l’únic davallament que s’ha conservat complet, amb les set figures. Del de Taüll, per exemple, només se’n tenen quatre. Pel que fa a Durro, a part de la Mare de Déu també es conserven fragments de la figura de Nicodem, descoberts l’any 2000, i una fotografia de la imatge del Crist, que era l’única que encara tenia culte i va desaparèixer l’any 1936.

Els tres davallaments romànics de la Vall de Boí conserven la figura de Maria, la qual cosa ha permès contextualitzar la Mare de Déu de Durro i comparar-la amb les imatges anàlogues dels altres grups. De totes tres, la de Durro és la més gran, de manera que devia pertànyer a un grup escultòric molt monumental. També és la que té el cànon més allargat però també la postura més rígida i frontal, ja que les altres dues Maries s’inclinen cap al Crist cruficicat que estan despenjant de la creu. Totes tres figures porten la vistosa toca de perfil ovalat, que s’ha posat en relació amb la que du la Mare de Déu de les pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll. Pel que fa als braços perduts de la Mare de Déu de Durro, per comparació amb els dos altres grups conservats podem deduir que Maria sostenia amb la mà esquerra el braç del seu fill Jesús i amb la mà dreta recollia la sang que li vessava per les ferides amb algun tipus de receptacle.

 

Una escultura viatgera

La ‘Mare de Déu del Davallament de Durro’, conservada a Barcelona des de 1922, va patir nombroses vicissituds i canvis d’emplaçament arran de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Com la resta de les obres mestres de la col·lecció del Museu Nacional, va ser dipositada inicialment a l’església de Sant Esteve d’Olot per preservar-la dels bombardeigs que queien reiteradament sobre Barcelona. Més tard, aquesta escultura va ser una de les peces que va participar a l’exposició sobre art català que es va fer a París l’any 1937, una iniciativa que volia servir tant per difondre internacionalment les joies artístiques catalanes com per allunyar-les dels focus de la guerra. Per tots aquests motius, la ‘Mare de Déu del Davallament de Durro’ és una de les peces de la col·lecció del museu que podeu veure a la nova exposició ‘Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la guerra civil‘. Aquesta mostra es va inaugurar la setmana passada i la podreu visitar fins al febrer de 2022. Veniu a conèixer com es va salvar i preservar l’art català durant els anys convulsos de la guerra!

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

 

També et por interessar

Notícies relacionades

El bitllet que presentem forma part d'una sèrie completa dels petits papers moneda del Gran Berlín que ha entrat a formar part recentment de la col·lecció del Museu Nacional.
Us informem que la Secretaria romandrà tancada durant el mes d’agost, però us atendrem per telèfon i presencialment al taulell dels Amics de dimarts a diumenge de 10 a 15 h.
El proper divendres 30 de juliol és el Dia Internacional de l’Amistat i els Amics del Museu Nacional volem celebrar-lo sortejant dos carnets dels Amics a Instagram!

Uneix-te a la llista