Escut (“filippo o carlo”)

Obra de la setmana #249

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és l”Escut (“filippo o carlo”)’ encunyat a Milà l’any 1666 durant el regnat de Carles II de Castella.

L’escut milanès va ser una de les principals monedes d’argent del ducat de Milà mentre aquest estat va estar sota el domini de la monarquia hispànica, entre 1525 i 1706. La peça tenia un valor de sis lires de 20 sous i estava decorada, a l’anvers, per un retrat molt elaborat del monarca regnant, mentre que al revers s’hi desplegava un gran escut amb totes les armes dels territoris governats pels Àustries hispànics. El fet que aquesta moneda fos introduïda per primer cop sota el regnat de Felip II, succeït després per Felip III i Felip IV, i que un dels seus trets distintius fos el retrat en efígie del monarca va propiciar que la moneda fos coneguda popularment amb el nom de ‘Filippo’, és a dir, ‘Felip’. Posteriorment, durant el regnat del darrer rei hispànic de la Casa d’Àustria, Carles II, l’escut també es va conèixer popularment amb el nom de ‘Carlo’, és a dir, ‘Carles’. Després de la conquesta del Milanesat per part de l’arxiduc Carles d’Àustria, a principis del segle XVIII, l’escut milanès va mantenir-se amb el mateix nom i les mateixes característiques fins que el ducat va ser ocupat per Napoleó Bonaparte, l’any 1796, moment en què va ser substituït per la lira.

Una moneda per a un rei infant

L’escut que presentem aquesta setmana va ser encunyat l’any 1666, durant la minoria d’edat de Carles II de Castella. El seu pare, Felip IV, havia mort l’any anterior, quan el príncep hereu tenia només només quatre anys. Per aquest motiu, fins als 14 anys el nou rei va estar sota la tutela de la seva mare, la reina regent Maria Anna d’Àustria. Aquesta circumstància s’explica perfectament en la moneda que presentem, ja que a l’anvers s’hi ha representat el retrat doble del rei infant Carles II i la seva mare Maria Anna. El rei nen, que malgrat tenir només entre quatre i cinc anys ja presenta el perfil característic dels monarques de la Casa d’Àustria, amb el nas allargat i la mandíbula prominent, apareix vestit amb les robes i la dignitat pròpies d’un rei adult: porta un vestit de mànigues folgades i coll alt i llis sense gorgera, tal com l’havia imposat el seu pare, i duu penjat el collar del Toisó d’Or, principal insígnia i símbol de poder de la Casa d’Àustria.

 

Darrere del bust del rei nen hi apareix l’efígie de la seva mare, la reina regent Maria Anna d’Àustria, vestida de dol amb una toca i un vel que li cobreixen totalment el cap excepte la cara, una lligadura molt semblant a la de les monges que a l’època era la vestimenta habitual de les reines vídues i constituïa el símbol més evident del dol públic que seguia la reina per la mort del seu marit. El caràcter dual del domini hispànic sobre Milà s’evidencia també en la llegenda en llatí que recorre la vora de la moneda: CAROLUS II HISPA REX ET MARIA ANNA TVT ET G.

Un escut ric i complex al revers de l’escut

Al revers de l’escut milanès s’hi han representat, no sense dificultat, les armes completes de la monarquia hispànica. En les diferents parts que les conformen hi veiem reproduïts els emblemes heràldics dels principals territoris que es trobaven sota el domini de la Casa d’Àustria. A la meitat superior de l’escut hi trobem les armes pertanyents als grans regnes de la península Ibèrica que havia heretat Felip IV: Castella, Aragó i Portugal. L’escut de Castella, amb el castell de Castella i el lleó del regne de Lleó, ocupa el quarter superior esquerre. A la seva dreta hi veiem les quatre barres de la Corona d’Aragó i l’escut del regne de Sicília, vinculat a aquesta corona, on es combinen en aspa els quatre pals de la Senyera Reial amb les àguiles dels Hohenstaufen. Entre els escuts de Castella i Aragó hi veiem un escussó o escut petit amb les armes de Portugal, gairebé indesxifrables, formades per cinc escudets blaus o d’atzur, anomenats “quines”, posats en creu sobre un fons blanc o d’argent, amb una bordura o contorn vermella o de gules amb castells d’or.

 

A la meitat inferior de l’escut reial del revers de l’escut milanès hi trobem els territoris que la Casa d’Àustria va heretar de la branca paterna de l’emperador Carles V. Les armes estan repartides en quatre quarters. Al superior esquerre hi veiem l’escut d’Àustria: una faixa blanca o d’argent sobre un fons vermell o de gules. Al seu costat hi veiem les armes modernes de Borgonya: un sembrat de flors de lis d’or sobre un fons blau o d’atzur amb una bordura componada que alterna el vermell o gules amb el blanc o argent. Al costat inferior esquerre hi trobem les armes antigues de Borgonya: un bandat d’or i atzur (groc i blau) amb una bordura vermella o de gules. Al seu costat hi trobem, perfectament representat, el lleó d’or sobre un fons negre o de sable que representa l’escut del ducat de Brabant, un dels territoris dels Països Baixos sota el domini de la Monarquia Hispànica. Entre els dos quarters inferiors hi trobem un escussó semblant al de les armes de Portugal on hi ha representats, de manera gairebé imperceptible, els escuts de dos altres territoris sota l’autoritat dels Àustries: a l’esquerra, el comtat de Flandes, amb el seu lleó negre o de sable sobre fons groc o d’or. A la dreta, el comtat del Tirol, amb una àguila vermella o de gules sobre fons blanc o d’argent.

 

Un escut per al duc de Milà

L’escut de Carles II representat al revers d’aquesta moneda encunyada a Milà encara incorpora una altra peça heràldica que el singularitza i que no trobem habitualment en les representacions dels escuts de la Casa d’Àustria que es poden veure a la península Ibèrica. Al centre de l’escut, ressaltant sobre tots els altres elements, hi veiem un escussó quadripartit amb dos emblemes heràldics. Al primer quarter i al quart hi ha una àguila negra o de sable sobre un fons groc o d’or. Al segon i al tercer, s’hi ha representat un ‘briscione’ d’atzur, una serp blava, que engoleix un home, sobre un fons blanc o d’argent. Aquest escut quadripartit són les armes del ducat de Milà i fan referència a les dues grans famílies que havien governat el Milanesat abans de ser ocupat primer per França i després per la monarquia hispànica. La serp blava engolint un home són les armes dels Visconti, els primers senyors de Milà, que es van emparentar després amb els Sforza, que tenien com a emblema l’àguila negra. Ressaltant les armes del Milanesat per damunt de la resta de l’escut es vol destacar que Carles II encunya la moneda perquè és la màxima autoritat del ducat. Aquesta autoritat és remarcada també per la llegenda en llatí del contorn de la moneda, on hi trobem escrit MEDIOLANI DUX ET C, és a dir, identifica Carles II com a duc de Milà.

 

L’escut milanès que presentem aquesta setmana és la moneda escollida com a imatge del curs ‘El metall de la moneda: fabricació, caracterització d’aliatges i conservació-restauració’, que el Gabinet Numismàtic de Catalunya celebrarà aquesta tardor al museu. Totes les places per a les diferents activitats ja estan plenes. Davant de l’èxit d’aquesta proposta, el Gabinet intentarà repetir el curs l’any que ve en les mateixes dates i ampliant l’aforament.

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

La Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu ofereix, a partir d’aquest octubre, dues noves activitats virtuals relacionades amb la lectura i l’art: un club de lectura i una comunitat virtual.
La pintura 'El Paral·lel' ens ofereix una perspectiva de l'avinguda barcelonina quan aquest passeig ple de teatres i locals d'oci vivia un dels moments de màxima esplendor.
L'escut milanès va ser una de les principals monedes d'argent del ducat de Milà mentre aquest estat va estar sota el domini de la monarquia hispànica, entre 1525 i 1706.

Uneix-te a la llista