‘El Paral·lel’

Obra de la setmana #250

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és ‘El Paral·lel’ (1930), del pintor Emili Bosch i Roger (1894-1980).

La pintura ‘El Paral·lel’ ens ofereix una magnífica perspectiva de l’emblemàtica avinguda barcelonina en un moment en què aquest passeig ple de teatres de varietats, music-halls i locals d’oci vivia un dels moments de màxima esplendor. En concret, el pintor barceloní Bosch i Roger, nascut al barri de les Corts poc abans que aquest deixés de ser un municipi independent, ens retrata des d’un punt de vista elevat una de les zones més concorregudes i bullcioses del Paral·lel: la cantonada d’aquesta avinguda amb el carrer Nou de la Rambla, principal via de comunicació amb el Raval i el centre de la ciutat.

Bosch i Roger ens vol mostrar sobretot el tràfec i l’animada vida urbana que es vivia al Paral·lel també a plena llum del dia. Així, en la part central i inferior del quadre s’obre un ampli panorama sobre l’avinguda, plena de vehicles i de gent. El traçat del passeig, aleshores anomenat oficialment avinguda del Marquès del Duero, creua en diagonal pel mig de la pintura donant amplitud i profunditat a la composició. A la calçada del Paral·lel hi veiem sobretot cotxes, un tramvia i un vistós autobus vermell de dos pisos que recorren la via amunt i avall. La gent, per contra, es concentra a primer pla, a la part inferior esquerra de l’obra, omplint de vida les voreres i les taules dels locals que s’obren a la concorreguda cantonada que protagonitza el quadre.

 

Una avinguda plena de teatres

La majoria dels locals d’oci que van donar fama i vida al Paral·lel es concentraven a la part baixa del carrer, la més propera al mar i al barri del Raval, entre el carrer del Comte Borrell i el de Nou de la Rambla. Justament en aquest darrer punt, el que apareix retratat a la pintura, s’hi trobaven alguns dels teatres més cèlebres i emblemàtics, les façanes dels quals s’entreveuen al laterals de la composició, tancant la perspectiva a banda i banda. Al costat esquerra hi podem veure la façana verdosa del Teatre Arnau, l’únic espai teatral que encara es conserva tal com era quan Bosch i Roger els va pintar, tot i que actualment està tancat i pendent d’una restauració integral. Darrere de l’Arnau, a l’altra costat del carrer Nou de la Rambla, s’hi observa el desaparegut Saló Pompeia, amb la seva teulada inclinada coberta d’uralita.

 

A l’altra banda del Paral·lel, just a l’extrem dret del quadre, hi veiem un fragment de la vistosa façana del Teatre Apolo, amb una gran teulada a dues vessants i finestres romboidals a la part inferior. Aquesta sala encara s’alça avui en el mateix lloc, però ubicada dins d’un edifici modern d’habitatges. En la pintura de Bosch i Roger, però, l’Apolo gairebé passa desapercebut perquè al seu costat s’hi aixeca la gran estructura de la fàbrica de la Canadenca, d’on sobresurten dues xemeneies metàl·liques. Darrere d’aquest edifici que donava al Paral·lel s’hi trobaven les famoses tres xemeneies, que encara es conserven. El perfil de que la estava situada més a l’esquerra fa de límit de l’extrem superior dret del quadre. Al fons de l’escena, l’estructura de ferro de la torre de Jaume I del telefèric del port, que no s’inauguraria fins l’any següent, fa de fita visual que ens marca els límits i la profunditat de la composició.

Emili Bosch Roger, 'El Paral·lel' 1930
Una pintura vibrant i colorista

Emili Bosch i Roger pinta la vida urbana del Paral·lel amb una pinzellada solta i vibrant que transmet perfectament a l’espectador la sensació de moviment i dinamisme que provocava l’anar i venir de vehicles i de gent per la gran avinguda. De fet, el pintor va mostrar un interès especial a retratar en les seves obres el tràfec urbà de la ciutat en els moments de màxima ebullició, i va pintar el Paral·lel i el port en nombroses ocasions. Moltes d’aquestes vistes són preses des del mateix lloc que en el quadre que presentem, el terrat del Gran Cafè Espanyol, un altre dels locals mítics del Paral·lel que va arribar a ser la cafeteria més gran de l’Estat.

D’altra banda, la intensa llum amb què el pintor il·lumina el quadre omple l’escena d’una gran varietat de colors suaus i contrastats, un tret distintiu de l’estil de Bosch i Roger que va fer que, a l’època, alguns crítics el definissin com a fauvista. La desimboltura de l’artista en l’ús del color i la pinzellada i el seu interès pels temes urbans, en la línia de pintors com Joaquim Torres-Garcia, ha fet que Bosch i Roger hagi estat considerat un dels creadors més moderns del grup d’artistes catalans que van començar a donar-se a conèixer després de la fi del Noucentisme, coneguts com la Generació de 1917. Malgrat tot, com la majoria de pintors de la seva edat, Bosch i Roger no va trencar mai amb els models tradicionals de representació ni va fer cap pas cap a formes més avantguardistes.

 

Una vista premiada

‘El Paral·lel’ va ser una de les obres que va causar més sensació entre les pintures que van participar a l’exposició col·lectiva ‘Barcelona vista pels seus artistes’, organitzada l’any 1931 pel Reial Cercle Artístic amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Diputació. L’obra de Bosch i Roger va ser guardonada amb el Premi Cambó i, per aquest motiu, va ser adquirida pel consistori perquè passés a formar part de les col·leccions municipals d’art.

L’avinguda del Paral·lel és la protagonista de l’activitat que han organitzat els Amics per a aquesta setmana, titulada ‘Vedettes i milicians. El Paral·lel i el barri del Poble-sec durant la Guerra Civil‘. En aquesta ruta, que comença justament davant del Teatre Arnau, els Amics podran descobrir la història de l’avinguda i els moments convulsos que va viure durant les primeres dècades del segle XX. Encara queden places disponibles. No us la perdeu!

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Aquestes pintures, realitzades cap a 1123 per almenys tres tallers de mestres anònims, constitueixen el cicle pictòric més complet i més extens que s'ha conservat del romànic català.
Aquesta lletra forma part d’una activitat que els Amics estem organitzant durant el cap de setmana del #ViuMontjuïc. Descobreix com pots bescanviar-la per un carnet!
Aquesta obra és un dels dos cartells que es van editar per fer publicitat de l'exposició 'Art catalan du Xe siècle au XVe siècle' en la seva primera ubicació al Museu del Jeu de Paume.

Uneix-te a la llista