‘El salt d’aigua’

Obra de la setmana #252

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és ‘El salt d’aigua’ (cap a 1919-1921), del gran paisatgista modernista Joaquim Mir i Trinxet (1873-1940).

El petit salt d’aigua que dona títol al quadre serveix a Joaquim Mir d’excusa narrativa per oferir-nos una magnífica escena de paisatge on els contrastos de llum i de color es converteixen en els autèntics protagonistes de l’obra.

En una composició de format marcadament vertical, el pintor ens mostra una vall estreta i frondosa per on baixa un rierol que, just al centre del quadre, s’escola per un petit saltant d’aigua que salva un desnivell rocós de pedres vermelloses. Joaquim Mir ha retratat aquest racó pintoresc avançada la tarda, quan la llum daurada de les darreres hores del dia només arriba a il·luminar els punts més elevats del paisatge. D’aquesta manera, tota la meitat inferior del quadre, inclòs el salt d’aigua que centra la composició, resta totalment en penombra, mentre que el cel i les capçades dels arbres més alts de la vall s’encenen amb taques de colors més clars i més vius, generant un intens contrast visual entre l’extrem superior de la pintura i la resta del llenç.

 

Un paisatge vallesà

Joaquim Mir ‘El salt d’aigua’, 1919-1921. Museu Nacional d’Art de CatalunyaEntre 1919 i 1921, el període en què s’ha datat aquesta obra, el pintor barceloní Joaquim Mir es va establir a la població vallesana de Caldes de Montbui, un dels nuclis balnearis més importants de l’Estat, per fer companyia a la seva mare, a qui els metges havien recomanat un tractament d’aigües termals per millorar els seus problemes reumàtics.

Mare i fill es van instal·lar a l’hotel balneari Banys de Solà, propietat d’uns parents, i el pintor va dedicar bona part de l’estada a recórrer i immortalitzar els racons i paisatges que envoltaven la vila.

Aquest seria el cas del quadre que presentem avui, on és possible que Mir hi hagi representat el salt d’aigua del gorg d’en Pèlags, un espai natural de la riera de Codonys, afluent de la de Caldes, que els calderins freqüentaven com a lloc d’esbarjo i que el pintor va immortalitzar des d’una altra perspectiva en una obra que es conserva en una col·lecció privada barcelonina.

Sigui o no una recreació d’aquest saltant, tant el color vermell de les roques i marges com la vegetació que hi podem identificar són característics de l’entorn de Caldes de Montbui.

Una obra fidel a l’estil inconfusible de Mir

A ‘El salt d’aigua’, Joaquim Mir hi fa tota una exhibició del seu extraordinari domini de la llum i del color. Juxtaposant pinzellades ràpides i vibrants de tonalitats intenses i sovint molt contrastades, el pintor va construint el paisatge que l’inspira, reproduint de manera bastant fidel els trets essencials que permeten identificar-lo però permetent-se una gran llibertat creativa en la definició de les formes, els detalls, la llum i la coloració.

Seguint el to de les obres pintades en els anys en què va residir al Vallès, entre Mollet i Caldes, el quadre que presentem és fidel a l’estil absolutament personal, lliure i colorista que Joaquim Mir va anar definint en els anys crucials de la seva estada a Mallorca, de 1900 a 1904, però s’allunya dels paisatges més experimentals i propers a l’abstracció de la seva etapa al Camp de Tarragona, entre 1905 i 1914. D’aquesta manera, les obres del període vallesà, pintades entre 1914 i 1921, esdevenen més convencionals en les formes i en la representació de la realitat però mantenen bona part dels trets innovadors que són essencials en l’estil de Mir, com l’esclat del color i la llibertat en l’aplicació de la pinzellada i del cromatisme.

 

Exposada a ‘El Museu en perill!’

L’obra que presentem aquesta setmana va entrar a formar part de la col·lecció del Museu Nacional poc temps després que fos pintada, gràcies al llegat de Feliu Sala de l’any 1924. Posteriorment, la pintura viuria les mateixes vicissituds que la resta dels fons per garantir-ne la protecció i conservació en els anys de la Guerra Civil. Per aquest motiu, aquest paisatge de Mir habitualment no exposat es pot veure actualment a l’exposició ‘Museu en perill! Salvaguarda i endreça de l’art català durant la guerra civil‘.

Les vicissituds de l’art català en aquest conflicte seran, justament, les protagonistes de les activitats programades pels Amics del Museu per encetar el trimestre. Aquest dijous, els comissaris de l’exposició explicaran els detalls de la seva concepció en una conferència en línia. I a partir de la setmana que ve, els Amics visitaran Olot, ciutat on es van dipositar bona part dels fons del museu durant la guerra. Encara queden places lliures per a aquestes dues activitats. Veniu a resseguir amb nosaltres el periple de la salvaguarda de l’art català!

 

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Aquestes pintures, realitzades cap a 1123 per almenys tres tallers de mestres anònims, constitueixen el cicle pictòric més complet i més extens que s'ha conservat del romànic català.
Aquesta lletra forma part d’una activitat que els Amics estem organitzant durant el cap de setmana del #ViuMontjuïc. Descobreix com pots bescanviar-la per un carnet!
Aquesta obra és un dels dos cartells que es van editar per fer publicitat de l'exposició 'Art catalan du Xe siècle au XVe siècle' en la seva primera ubicació al Museu del Jeu de Paume.

Uneix-te a la llista