‘L’art catalan’

Obra de la setmana #253

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és el cartell anònim ‘L’art catalan’, editat a París l’any 1937.

La ciutat de París va acollir l’any 1937 l’exposició d’art medieval català més important i ambiciosa que s’ha fet mai fora de Catalunya. Organitzada conjuntament per la Generalitat republicana i el govern francès, la mostra va permetre exposar a la capital francesa més de 150 obres mestres d’art català del segle X al segle XV, la gran majoria provinents de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Amb aquesta iniciativa, de marcat caràcter propagandístic, el govern català volia aconseguir diferents objectius. D’entrada, donar a conèixer l’art i la identitat pròpia de Catalunya a França i arreu d’Europa, ja que una exposició d’aquesta magnitud a París tenia ressò molt més enllà d’aquesta ciutat, especialment si tenim en compte que la mostra catalana va coincidir en el temps amb l’Exposició Internacional. En segon lloc, demostrar que la Generalitat havia aconseguit preservar bona part del patrimoni artístic català, malgrat les destruccions revolucionàries que s’havien produït a l’inici de la Guerra Civil i que havien alarmat les institucions europees i internacionals que vetllaven per l’art i la cultura. Finalment, amb aquesta exposició el govern de Catalunya també volia allunyar les principals obres mestres de l’art català del conflicte bèl·lic, perquè així estarien més segures i a resguard dels bombardeigs i de la violència.

 

Un cartell amb una imatge icònica

L’obra que presentem aquesta setmana és un dels dos cartells que es van editar per fer publicitat de l’exposició ‘Art catalan du Xe siècle au XVe siècle’ en la seva primera ubicació al Museu del Jeu de Paume, al costat del cèntric Jardí de les Tulleries i molt a prop del Museu del Louvre. El seu disseny és senzill però alhora efectiu i vistós. Al centre hi podem veure una gran fotografia en blanc i negre del bust del Jesucrist infant que trobem a la falda de la Mare de Déu que presideix la volta de l’absis de Santa Maria de Taüll. La imatge, per tant, és només un petit detall ampliat d’un dels cèlebres conjunts de pintura mural de la Vall de Boí, que van ingressar al Museu Nacional a principis dels anys vint després de la campanya d’arrencaments promoguda per la Junta de Museus. La fotografia d’aquesta poderosa efígie romànica ocupa el centre de la meitat superior del cartell, i és envoltada per diferents element de text de color blanc sobre un fons vermellós que ens informen amb lletres d’aires medievals dels aspectes més rellevants de l’exposició: el títol, que es desplega just a sota la foto i als seus laterals, el temps en què es podrà veure, “mars avril 1937”, i el lloc on es troba ubicada, “Jeu de Paume des Tuileries”.

 

 

 

El nen Jesús de Santa Maria de Taüll

El dissenyador del cartell va escollir la imatge del nen Jesús de Santa Maria de Taüll segurament per la seva força icònica i perquè els grans conjunts de pintura mural romànica constitueixen una de les joies més característiques de l’art medieval català. Hi devia contribuir, també, el fet que aquest tipus d’obres eren segurament de les més singulars i desconegudes per al públic francès que es podien veure a l’exposició, tot i que les pintures de Santa Maria de Taüll, justament, no formaven part del conjunt de peces que es van exposar al Jeu de Paume.

 

En el cicle pictòric original, Jesús presideix la volta absidal assegut a la falda de la seva mare, Maria, que hi apareix representada fent de tron del seu fill d’acord amb la simbologia mariana de la Sedes Sapientiae o tron de la saviesa divina. A banda i banda de Jesús i Maria hi trobem els tres reis de l’Orient, Melcior a la dreta i Gaspar i Baltasar a l’esquerra, ja que a la volta s’hi representa l’escena de l’Epifania. En l’obra original, per tant, Jesucrist infant mira cap a l’esquerra en direcció a Melcior i aixeca la mà dreta fent-li un gest de benedicció. En l’enquadrament de la fotografia que apareix al cartell, però, la mà no hi apareix i només veiem el cap i la part superior del cos de Jesús. Així, en la imatge hi destaca d’entrada el gran nimbe amb la creu inscrita que identifica la figura com el fill de Déu i, per damunt d’ell, el rostre de trets jovenívols de Jesús representat amb l’estil hieràtic, geomètric i arcaïtzant que és característic del romànic. Del bust en destaca una espècie d’estola que li envolta el coll i que està profundament decorada amb elements geomètrics i puntets blancs que evoquen una rica decoració amb brodats i pedres precioses. La imatge del Jesús de Santa Maria de Taüll que veiem en la fotografia és recorreguda de dalt a baix per una esquerda blanca molt visible que fa explícit el caràcter de pintura mural de l’obra i, a més, reforça la seva imatge de peça antiga i primitiva.

 

Una exposició d’èxit

L’autoria del cartell és desconeguda, tot i que és molt possible que sigui obra d’un artista o dissenyador francès, ja que el govern de França es va implicar molt activament en el projecte d’aquesta exposició tan ambiciosa i es va fer càrrec de totes les despeses de trasllat, assegurances i costos de permanència a París. També es va encarregar de la difusió, fent una àmplia distribució per tota la ciutat dels dos cartells de la mostra, el que presentem i un altre de disseny més senzill que només tenia un cos de text imprès sobre les quatre barres de la bandera catalana. Sorprèn, com ja hem dit, que l’autor d’aquest disseny hi inclogués la fotografia d’una obra que no formava part inicialment de l’exposició. Tot i així, l’extraordinari èxit de públic i de crítica de la mostra en les poques setmanes que va estar exposada al Jeu de Paume va fer que el govern francès proposés a la Generalitat de prorrogar-la en una altra ubicació: el castell de Maisons-Laffitte, situat als afores de París. Per agrair l’interès i les facilitats posades per les autoritats franceses, els responsables catalans de l’exposició van decidir ampliar-la i van enviar una quarantena de peces més a la nova seu, entre les quals hi havia grans obres mestres com, justament, les pintures murals dels absis de Santa Maria i Sant Climent de Taüll.

 

L’exposició d’art català medieval és un dels episodis més brillants i menys coneguts de la tasca de salvaguarda del patrimoni artístic català que la Generalitat de Catalunya va desplegar durant els anys de la Guerra Civil espanyola. Per aprofundir en aquests moments clau, el Museu Nacional ha organitzat per aquest dijous 14 d’octubre una jornada acadèmica en línia on es parlarà de tota aquesta tasca de protecció i salvament del patrimoni.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Aquestes pintures, realitzades cap a 1123 per almenys tres tallers de mestres anònims, constitueixen el cicle pictòric més complet i més extens que s'ha conservat del romànic català.
Aquesta lletra forma part d’una activitat que els Amics estem organitzant durant el cap de setmana del #ViuMontjuïc. Descobreix com pots bescanviar-la per un carnet!
Aquesta obra és un dels dos cartells que es van editar per fer publicitat de l'exposició 'Art catalan du Xe siècle au XVe siècle' en la seva primera ubicació al Museu del Jeu de Paume.

Uneix-te a la llista