Capitell de Santa Maria de Besalú

Obra de la setmana #257

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és el Capitell de Santa Maria de Besalú, una peça d’escultura romànica datada entre 1137 i 1167/1171.

Aquest gran capitell esculpit formava part de la decoració exterior dels absis de Santa Maria de Besalú, una antiga església romànica que es conserva mig enrunada al capdamunt del turó que domina la vila medieval de Besalú, a la comarca de la Garrotxa.

El capitell que presentem, juntament amb nou més que també provenen de l’exterior de la capçalera de Santa Maria de Besalú, van ser arrencats a principis del segle XX i venuts als propietaris de la finca del Conventet de Pedralbes, a Barcelona, que van utilitzar aquests elements d’escultura per embellir la façana de la casa. Per motius que es desconeixen, dos d’aquests capitells exteriors de la capçalera finalment no es van incorporar a la nova façana i van restar, sense col·locar, dins la finca. Aquestes dues peces, juntament amb tres capitells més provinents de l’interior dels absis, van ser donats al Museu Nacional per la família propietària l’any 1994.

Un capitell decorat amb homes i àligues

Aquesta peça d’escultura ens mostra un disseny decoratiu força singular que era el més habitual en l’escultura exterior de Santa Maria de Besalú, ja que vuit dels deu capitells que en provenen mostren la mateixa tipologia ornamental. Al centre de cada costat esculpit del capitell hi trobem una figura humana dreta en posició frontal que sosté una tija amb cadascuna de les dues mans. Aquestes formes vegetals es cargolen en el seu extrem superior formant una voluta d’angle, element decoratiu d’origen clàssic que trobem habitualment en els capitells esculpits que s’inspiren en els capitells corintis. A banda i banda de la figura humana, just sobre l’angle del capitell, hi trobem unes grans àligues tallades també en posició frontal i amb les ales desplegades.

Tant el capitell que presentem com la resta que segueixen el mateix model criden l’atenció per la tosquedat de la talla i per l’esquematisme i la ingenuïtat dels elements figuratius representats. El personatge de l’home és resolt de manera molt simple, amb unes faccions molt primitives i un cos i unes robes amb una decoració molt elemental i poc profunda. Les àligues, al seu torn, són tallades també amb poca gràcia, amb formes rígides i encarcarades i el plomatge resolt de manera molt simple.

El contrast entre capitells vegetals i figuratius

L’execució tosca d’aquests capitells figuratius contrasta amb la qualitat més elevada dels capitells vegetals que es troben o trobaven a l’interior dels absis, inspirats en els models clàssics dels capitells corintis i amb una talla vigorosa i profunda. Això ha cridat l’atenció dels historiadors, ja que tant els capitells vegetals com els figuratius són contemporanis i formen part de la reforma que es va fer a l’església a la segona meitat del segle XII impulsada pels monjos de Sant Ruf d’Avinyó. Justament, els capitells d’inspiració coríntia podrien haver pres com a model els del monestir avinyonès i s’han posat en relació amb els tallers escultòrics del Llenguadoc i de la Provença.

Per explicar la major tosquedat dels capitells figuratius s’han plantejat dues teories. D’una banda, s’ha proposat la possibilitat que tots els capitells siguin obra d’un mateix taller especialitzat en capitells vegetals i poc avesat a fer figures, cosa que explicaria que els resultats aconseguits en els capitells decorats amb homes i animals fossin més discrets. Altres autors han plantejat la teoria que els dos models de capitells són obra de tallers diferents i que els que tenen figures van ser esculpits per un taller més proper al monestir. En aquest sentit, s’ha destacat que en l’àrea dels Pirineus orientals catalans, des del Rosselló fins al Ripollès, és habitual trobar-hi capitells decorats amb figures humanes acompanyades d’animals. Sobre el seu significat, s’ha dit que podrien voler representar els perills que assetgen l’ànima humana, ja que es animals que habitualment flanquegen els homes són bèsties rapaces i caçadores, com les àligues o els lleons.

Els capitells de Santa Maria de Besalú són una de les obres de la col·lecció permanent del Museu Nacional que participen a l’exposició Diàlegs intrusos. Tot és present, en què obres d’art antigues es posen en relació amb peces contemporànies de la Fundació Suñol. En concret, l’escultura romànica en pedra del museu dialoga amb l’obra Colinas huecas núm. 15 de l’escultura catalana Susana Solano. La sobrietat de la seva creació contrasta amb l’exuberància decorativa dels capitells romànics que l’envolten. Després d’estar un any exposada a les sales, la mostra Diàlegs intrusos es tancarà molt aviat. Si encara no l’heu vist o voleu tornar a reviure-la, correu a visitar-la. Teniu dues setmanes!

 

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

 

També et por interessar

Notícies relacionades

Els Amics del Museu Nacional ens sumem al moviment del #GivingTuesday. Una iniciativa global que vol incentivar i multiplicar les bones accions de les persones.
Aquest bitllet va començar a circular l'any 1973 i el Banc d'Espanya el va decidir dedicar a la figura de Jacint Verdaguer i Santaló, sacerdot i poeta.
Degut a la gran afluència de públic a la nova exposió temporal, us recordem que els Amics teniu accés preferent i sense cues, així com entrada gratuïta.

Uneix-te a la llista