‘Autoretrat’

Obra de la setmana #259

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és l’Autoretrat (cap a 1920) del pintor Francesc Gimeno i Arasa, que va néixer a Tortosa l’any 1858 i va morir a Barcelona tal dia com avui de 1927.

Francesc Gimeno és una de les figures més insòlites de l’art català del tombant del segle XX. D’origen humil, va viure gairebé sempre en una situació econòmica molt precària que va dificultar la seva formació i la seva trajectòria en el món de l’art. Aquestes adversitats, unides a un caràcter solitari i esquiu, faran que Gimeno resti totalment al marge dels ambients artístics de l’època i pinti i dibuixi amb un llenguatge propi i independent, deslligat dels corrents i estils que predominaven en cada moment, ja fos el Modernisme o el Noucentisme.

Una autèntica obsessió per l’autoretrat
El dibuix que presentem avui és un dels més de 200 autoretrats que Francesc Gimeno es va fer al llarg de la seva vida, una xifra excepcional i insòlita que converteix l’artista tortosí en un dels més prolífics en la història d’aquest gènere. Aquesta obsessió per autorepresentar-se s’explica, en part, per les seves circumstàncies personals: la manca de recursos i encàrrecs van fer que el pintor es limités a representar la realitat més immediata que l’envoltava. En el cas del paisatge, vistes de prop de casa seva a Barcelona i dels pobles als quals estava vinculat familiarment. En el cas de la figura humana, Gimeno retratarà de manera reiterada i persistent la seva dona, els seus fills i molt especialment a si mateix.
Un autoretrat expressionista i contundent
Aquest autoretrat al carbonet ens mostra l’artista en els darrers anys de la seva vida, un període on la tendència a autorepresentar-se serà especialment acusada. Gimeno s’hi ha dibuixat de bust vestit amb una camisa clara i el cap nu, un detall rellevant ja que sovint es retratava amb barrets. El pintor té la mirada desviada i el rostre seriós, una expressió habitual en els seus autoretrats, ja que no n’hi ha cap on esbossi ni el més mínim somriure. A diferència d’altres obres, però, l’actitud que transmet no és ni arrogant ni derrotada, sinó més aviat neutra, sense sentiment.

 

Utilitzant només un carbonet, Gimeno s’ha dibuixat amb traços enèrgics i molt marcats que omplen tot el paper i es recreen amb fruïció en el seu rostre vell i demacrat, dotant-lo d’una extraordinària expressivitat. La contundència de l’ombrejat i de l’intens joc de línies, que marquen tots els solcs i arrugues del vell sense amagar-ne o dissimular-ne cap, són un molt bon testimoni del realisme contundent i descarnat que caracteritza l’obra de Gimeno i que provocava un gran rebuig en moltes de les persones que observaven les seves creacions. El públic benpensant s’escandalitzava amb les seves obres, que considerava grolleres i de mal gust. L’escriptor Josep Pla, que va dedicar a Gimeno una de les semblances de la seva obra Homenots, va definir el seu estil com a “realisme proletari”, vinculant el llenguatge descarnat del pintor amb la seva posició social, segurament la més humil de tots els artistes catalans de principis del segle XX que han assolit amb els anys un cert reconeixement.

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Els Amics del Museu Nacional ens sumem al moviment del #GivingTuesday. Una iniciativa global que vol incentivar i multiplicar les bones accions de les persones.
Aquest bitllet va començar a circular l'any 1973 i el Banc d'Espanya el va decidir dedicar a la figura de Jacint Verdaguer i Santaló, sacerdot i poeta.
Degut a la gran afluència de públic a la nova exposió temporal, us recordem que els Amics teniu accés preferent i sense cues, així com entrada gratuïta.

Uneix-te a la llista