‘Anunciació i reis de l’Epifania’

Obra de la setmana #262

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és Anunciació i reis de l’Epifania (cap a 1347-1360), una taula atribuïda al cercle artístic del pintor Ferrer Bassa i el seu fill Arnau Bassa, dos dels principals impulsors del corrent italianitzant en la pintura gòtica catalana del segle XIV.

Una part d’un gran retaule per a la Mare de Déu

La taula gòtica que presentem aquesta setmana és una obra molt rellevant que destaca per la seva qualitat i singularitat. És també una peça envoltada encara de molts interrogants que afecten aspectes rellevants, com la seva autoria o ubicació original. El conjunt de la taula, que inclou dues escenes figurades i la representació de diversos sants als muntants, constituïa el carrer lateral esquerra d’un retaule de grans dimensions dedicat a la Mare de Déu.

L’ambiciós moble d’altar original devia estar compost per tres o quatre taules i estava presidit per una representació monumental de la verge Maria entronitzada amb el seu fill Jesús, que devia ocupar la totalitat del carrer central, més alt i més ample que el lateral conservat al Museu Nacional. D’aquest compartiment principal, que potser incloïa elements d’escultura, no se n’ha conservat res i només podem fer deduccions sobre la seva forma i iconografia a partir de les altres parts conservades. El carrer lateral dret, que era igual i feia de contrapart del lateral esquerre que presentem avui, es conserva parcialment a la col·lecció del Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, a Cambridge (EUA). Concretament, s’hi custodia la part superior del compartiment, amb l’escena cimera i les cresteries corresponents, i diversos elements dels muntants. El conjunt del retaule, amb els tres carrers originals junts, devia fer uns quatre metres d’amplada i segurament estava completat per la part inferior amb un bancal que devia elevar l’alçada total a una mida també propera als quatre metres.

Els goigs de Maria en la infància de Jesús

La iconografia dels fragments conservats del retaule mostra una gran unitat temàtica i gira a l’entorn del paper de Maria en els principals episodis de la infantesa del seu fill Jesús. La primera escena narrativa és l’Anunciació, que trobem en la meitat superior de la taula que presentem. És l’episodi en el qual l’arcàngel Gabriel anuncia a Maria que tindrà un fill de Déu per obra de l’Esperit Sant. La narració continua a la part superior del compartiment lateral dret amb la Nativitat o naixement de Jesús, el fill de Déu.

La tercera escena la trobem a la part inferior de la taula del Museu Nacional, on s’ha representat l’Epifania o adoració de Jesús per part dels tres Reis de l’Orient, que s’han agenollat per homenatjar i entregar els seus presents a l’infant de Maria a qui reconeixen com a fill de Déu. Com es pot observar, però, a l’escena pintada a la taula només hi apareixen els tres reis, perquè el nen a qui adoren és el que se situava en la taula central on hi havia la Mare de Déu entronitzada. Aquesta curiosa solució compositiva, que trobem en altres obres contemporànies, permetia representar aquesta escena cabdal sense haver de repetir tants cops els personatges i oferia la possibilitat de maximitzar les dimensions dels tres reis dins l’espai disponible de la composició. Per reduir una mica el contrast de mides entre els savis d’Orient del compartiment lateral i la Mare de Déu i el nen a qui adoraven en la taula central, els reis apareixen tots tres agenollats, una solució que no és la més habitual però que també trobem en altres obres catalanes de l’època. Amb aquest recurs compositiu, la Mare de Déu entronitzada de la taula central és alhora una imatge de presentació de la figura divina a qui està dedicat el retaule i un personatge que participa i forma part d’una de les escenes narratives del conjunt.

 

El cicle iconogràfic es tancava a la meitat inferior del carrer lateral dret en una escena que s’ha perdut i de la qual desconeixem la temàtica. Si el fil narratiu quedava circumscrit a la presència de la Mare de Déu en la infància de Jesús, només s’hi podria haver representat la Fugida a Egipte. Per contra, si el tema del conjunt eren els goigs de Maria, el més probable és que hi hagués la coronació celestial de la Mare de Déu.

Un obra significativa de procedència i autoria desconegudes

La gran qualitat de la pintura i les notables dimensions del retaule, superiors al que era habitual en l’època, fan pensar que es tractava d’un encàrrec important destinat a una església de gran rellevància que s’hauria confiat a un artista de vàlua reconeguda. Malauradament, però, no sabem res de l’origen, l’autor o el destí d’aquest conjunt. Quan la taula que presentem va entrar al museu es va dir que provenia de Sant Vicenç de Cardona, però la presència als muntants de diferents sants vinculats a l’orde del Cister fan pensar que el més probable és que s’hagués pintat per a un dels monestirs d’aquesta congregació, potser el de Santa Maria de Poblet.

Colors i arquitectures de clara influència toscana

Pel que fa a l’autoria, només sabem que va ser pintat per un artista anònim molt influït per l’art i els models de la Toscana, estretament vinculat al cercle de Ferrer Bassa i el seu fill Arnau. Podria tractar-se d’un deixeble del seu taller o d’un artista molt proper o afí amb els quals comparteix la seva marcada influència italiana. Aquest influx, molt present en tota la taula, és especialment evident en la construcció de l’espai i en les arquitectures que omplen els fons de les composicions. Seguint el model iniciat per Giotto, l’autor situa els personatges dins d’unes estructures arquitectòniques fictícies, obertes a la vista de l’espectador a l’estil de les casetes de nines, que intenten recrear amb més o menys encert un espai tridimensional en profunditat on es mouen les figures i té lloc l’acció de cada escena. En la de l’Anunciació, aquesta recreació espaial està especialment aconseguida. Maria i l’arcàngel Gabriel es troben dins d’una estança a la qual s’obren diferents arcs i portes i que comunica, al fons, amb una alcova ocupada per un gran lit. Aquesta estructura arquitectònica està plena de detalls i elements decoratius molt elaborats, com el terrat, l’enteixinat del sostre o la columna que el sosté. En l’escena de l’Epifania, la construcció de l’espai està menys aconseguida i esdevé més irreal, amb un fons on se superposen sense gaire coherència dues grans estructures arquitectòniques molt sumptuoses de colors vius, un tret característic de de l’art gòtic de la Toscana.

La coloració intensa i contrastada és justament un altra influència de l’art italià que es pot apreciar perfectament en la taula que presentem. La vivacitat dels tons de la roba dels diferents personatges és un dels aspectes que crida més l’atenció, especialment el blau profund del mantell de la Mare de Déu però també els contrastos i ombres dels vestits elegants i sumptuosos dels tres reis, on l’autor ha reproduït fidelment les diferents tipologies i models de la roba de luxe de l’època. És especialment interessant la manera com l’artista ha singularitzat els tres reis, que en aquesta època simbolitzaven les tres edats de l’home, també a través de la roba que porten. Així, Melcior, el rei més vell, és el que apareix vestit amb les peces més serioses i solemnes: una cota de vellut llarga fins als peus i, per sobre, una gramalla del mateix color folrada d’ermini i oberta pels costats. Darrere d’ell, Gaspar, més jove, porta una roba igualment molt rica i elegant però molt més informal, amb una cota “meitadada”, és a dir, que ha estat feta amb dues robes diferents: una meitat d’un vermell llis i intens i l’altra meitat decorada amb rombes. La profusió de detalls en tots els vestits, com les vores brodades amb or o els diferents complements, posa de manifest la voluntat de l’artista de recrear minuciosament la roba de l’època.

Justament, la manera de vestir de l’època gòtica és el tema de la Visita del Mes d’aquest cap de setmana per als Amics, on es parlarà de “Els secrets de la moda medieval” observant obres tan interessants com la taula que presentem avui.

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Tradicionalment s'ha dit que la setmana en què cau la festivitat de sant Antoni és la més freda de l'any, d'aquí la dita popular: "la setmana dels barbuts, setmana d'esternuts".
La vista que presentem va ser feta per Gaudí poc temps després que comencessin les obres de l'església de la colònia, segurament per concretar o rectificar alguns aspectes de la nova construcció.
Aquest trimestre ens enfoquem en la figura de l'arquitecte per aprofundir en la nova mirada que ens planteja l’exposició que acull el Museu fins el proper mes de març.

Uneix-te a la llista