‘Vista exterior de l’església de la Colònia Güell’

Obra de la setmana #264

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és la Vista exterior de l’església de la Colònia Güell (cap a 1908-1910), del cèlebre arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926).

El projecte per a l’església de la Colònia Güell és un dels dissenys més rellevants de la trajectòria d’Antoni Gaudí, tant per la complexitat i ambició amb què el va concebre l’arquitecte com per les investigacions i experiments que va haver de fer per portar-la a terme. Malgrat que la gran obra imaginada per Gaudí va quedar interrompuda molt aviat i es va executar només en una part molt petita, la cripta o església inferior que podem veure actualment és una construcció excepcional que ens permet conèixer com concebia Gaudí els espais de culte, ja que és l’únic edifici religiós ideat i projectat íntegrament per l’arquitecte.

En l’origen d’aquest encàrrec hi ha l’empresari Eusebi Güell, el gran mecenes d’Antoni Gaudí, que l’any 1898 va demanar-li que projectés una nova església per a la colònia tèxtil que havia fundat uns anys abans a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, no gaire lluny de Barcelona. Güell va donar-li total llibertat perquè dissenyés el nou temple com vulgués i Gaudí, que tenia al cap una proposta original i ambiciosa, va dedicar gairebé deu anys a idear i preparar el projecte, de manera que la primera pedra de la construcció no es va posar fins l’any 1908.

 

Una de les eines més sorprenents i innovadores que utilitzarà Antoni Gaudí per dissenyar l’església de la Colònia Güell serà una gran maqueta polifunicular fabricada amb cordills i un joc de pesos fets amb sacs plens de perdigons. Els volums i les línies que els fils i les bosses dibuixaven amb el seu caient a causa del pes van inspirar a l’arquitecte el perfil de la nova església, que volia que fos monumental, i li van permetre calcular les estructures i formes del nou edifici, com la inclinació dels pilars de suport o la distribució de les càrregues per minimitzar els elements de reforç. Per dissenyar el projecte, Gaudí es valia de les fotografies que el seu ajudant Vicente Villarrubias feia de la maqueta. Invertint la imatge, l’arquitecte podia imaginar com seria l’alçat de la nova església. Justament una d’aquestes fotografies és la base de l’obra que presentem avui.

 

En aquest dibuix de grans dimensions, Antoni Gaudí ens mostra com havia de ser exteriorment el temple monumental que va dissenyar per a la Colònia Güell. Si s’hagués completat aquest projecte, l’església de planta ovalada hauria tingut cinc naus separades per un bosc de columnes, un gran cimbori de 40 metres d’alçada i diverses torres al seu voltant. Els volums exteriors del nou temple, plens d’arcs i voltes catenàries, s’inspiren com hem dit en les formes geomètriques reproduïdes en la maqueta. De fet, aquesta vista exterior del temple està dibuixada amb llapis i aiguada sobre una de les fotografies d’aquesta estructura fetes per Vicente Villarrubias.

 

 

La construcció de la nova església, iniciada l’any 1908, van començar amb molta empenta però es va aturar molt aviat. El 1915, després de completar i consagrar l’església inferior, coneguda actualment amb el nom de Cripta Güell, les obres es van paral·litzar. Quan va morir el mecenes Eusebi Güell, l’any 1918, els seus hereus van comunicar a Gaudí que la resta del projecte quedava definitivament descartat. Malgrat tot, molts dels coneixements que l’arquitecte havia adquirit en l’elaboració d’aquest projecte van ser utilitzats més tard en el disseny d’altres edificis, especialment en el de la Sagrada Família.

 

La vista que presentem va ser feta per Gaudí poc temps després que comencessin les obres de l’església de la colònia, entre 1908 i 1910, segurament per concretar o rectificar alguns aspectes de la nova construcció, ja que l’arquitecte mai no feia plànols definitius sinó que anava fent modificacions a mesura que avançava l’obra. Aquest dibuix és important i significatiu perquè la gran majoria d’estudis i maquetes que Antoni Gaudí va fer durant els anys en què va estar treballant en el projecte de l’església de la Colònia Güell es van perdre l’any 1936 en l’assalt i incendi del temple. Aquesta vista exterior i una altra de similar de l’interior de l’església també es consideraven perdudes però van ser localitzades el 1967 a la carbonera d’una masia de la colònia, on havien estat amagades per evitar la seva destrucció.

 

Aquestes dues vistes van entrar a formar part de la col·lecció del Museu Nacional a principis de 2020 i avui són dues de les peces emblemàtiques que es mostren a la gran exposició retrospectiva sobre Antoni Gaudí que es pot veure fins al març al Museu Nacional. Per gaudir i contextualitzar com cal aquesta exposició tan important, els Amics dedicaran bona part de l’agenda d’aquest trimestre a la figura de l’arquitecte i la seva obra. Una de les activitats que es faran és el cicle de conferències en línia a càrrec de diferents experts que comencen la setmana que ve, però també hi haurà sortides, visites i moltes altres propostes. Feu una ullada a la nova agenda, segur que n’hi trobareu moltes que us interessaran!

 

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

El nou interès dels artistes pels paisatges propers farà que per primera vegada apareguin paratges catalans en les obres d'art catalanes. I ho faran en pintures on aquest paisatge esdevindrà el tema principal.
Dibuixada en plena Guerra Civil espanyola, aquesta aiguada aconsegueix transmetre'ns els sentiments de dolor i de pèrdua que envolten totes les víctimes abatudes en el camp de batalla.
La imatge mariana que trobem aquí té el seu origen en la iconografia de la Sedes Sapientiae, que mostra Maria asseguda en un gran setial en posició frontal i hieràtica amb el nen sobre la falda.

Uneix-te a la llista