‘Sant Antoni Abat enterrant sant Pau ermità’

Obra de la setmana #265

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és la taula Sant Antoni Abat enterrant sant Pau ermità (1437-1438), del pintor gòtic Pasqual Ortoneda (1421-1460).

Sant Antoni Abat és un dels sants més antics i venerats del Cristianisme. Nascut a Egipte en una família benestant, va donar totes les seves propietats als pobres i es va retirar al desert de la Tebaida per viure-hi com un ermità, dedicant-se totalment a la pregària, la penitència i la contemplació. La seva festa, que se celebra avui 17 de gener, és una de les més populars de l’hivern a Catalunya i en les terres de parla catalana, especialment a Menorca, d’on és patró. La protecció de sant Antoni sobre els animals domèstics i de càrrega i alguns dels oficis que s’hi vinculen, com el dels traginers i pagesos, ha donat lloc a tradicions molt arrelades com les cavalcades dels Tres Tombs. Altres festes i celebracions populars estan basades en les seves cèlebres topades amb el dimoni, que segons la llegenda del sant l’hauria temptat i atacat diverses vegades mentre vivia al desert.

L’escena de la vida de sant Antoni Abat que trobem en la taula gòtica que presentem avui fa referència a un altre episodi rellevant de la seva vida com a anacoreta: la trobada amb sant Pau Ermità, considerat per Antoni com el primer monjo i eremita. Tots dos vivien en solitud al desert, ignorant l’existència de l’altre. Un somni va revelar a sant Antoni que hi havia un altre ermità vivint a la vora i el va anar a cercar. Sant Pau primer no el volia deixar entrar a la seva cel·la perquè no volia interrompre la seva vida de pregària en solitud, però finalment va acceptar conèixer sant Antoni i van estar junts durant tot un dia.

 

Quan Antoni tornava cap al seu ermitatge va veure l’ànima de sant Pau pujant cap al cel, tal com la veiem representat al centre de la pintura, on la figura de l’animeta vestida de blanc és acompanyada cap a la Glòria per dos àngels amb les ales i les robes de color vermell. En veure-la, sant Antoni va entendre que sant Pau havia mort i va tornar enrere per enterrar-lo. Aquesta és l’escena que es representa pròpiament en la taula que presentem, un episodi que inclou alguns aspectes miraculosos. Davant la cel·la i capella de sant Pau, sant Antoni Abat envolta el cos del seu company eremita per arrossegar-lo cap a la tomba, que segons la llegenda narrada per sant Jeroni va ser excavada per dos lleons que van acudir-hi cridats per Déu per tal d’ajudar sant Antoni a obrir la fossa. A la taula veiem només un lleó, petit però molt ben representat, mig ficat dins la sepultura que ha acabat d’excavar.

 

Sant Antoni i sant Pau Ermità ja eren molt vells quan es van conèixer i portaven unes llargues barbes blanques. En la taula ambdós personatges s’assemblen molt, ja que són dos ancians barbats amb caputxa, i es diferencien només per la roba: sant Antoni porta un hàbit marró, mentre que sant Pau va vestit amb fulles de palma trenades extretes de la palmera que segons la seva llegenda hi havia prop de l’ermitatge.

 

L’obra que presentem és l’únic element que s’ha conservat d’un retaule dedicat a la Mare de Déu, sant Blai i sant Nicolau que es trobava a l’església d’Embid de la Ribera, un petit poble del municipi de Calatayud, a l’Aragó. Aquesta escena segurament ocupava un compartiment de la part superior del conjunt, d’aquí la presència d’aquesta bella decoració en forma de fulles sobre un fons verdós que veiem en la part més alta de la pintura gòtica.

 

Aquest compartiment també és l’única obra documentada que ens ha arribat del seu autor, el pintor Pasqual Ortoneda, una personalitat artística una mica difusa a causa justament de la manca d’obres conservades que se li puguin atribuir amb tota seguretat. Nascut probablement a Catalunya, aquest artista s’hauria format al taller que tenia a Tarragona el pintor Mateu Ortoneda, germà o oncle seu. Els darrers estudis li atribueixen diverses obres de joventut que procedeixen dels voltants d’aquesta ciutat, com el retaule de la Secuita. A partir de 1423 Pasqual Ortoneda s’estableix a l’Aragó, on apareix repetidament en la documentació rebent encàrrecs importants per obres que no s’han conservat. Malgrat tot, a partir de l’estil de la taula que presentem se li han atribuït diverses pintures aragoneses, com una sarga que es conserva a la catedral d’Osca o el retaule que es conserva al Vinseum de Vilafranca del Penedès i que prové segurament de la Franja.

 

Sant Antoni Abat i sant Pau Ermità són dos dels sants barbuts que celebren la seva festa al mes de gener. Tradicionalment s’ha dit que la setmana en què cau la festivitat de sant Antoni és la més freda de l’any, d’aquí la dita popular: “la setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Justament, aquest sants barbuts i de la seva iconografia i llegendes és el tema al voltant del qual gira la visita mensual que els Amics faran aquest cap de setmana a la col·lecció permanent del Museu Nacional a través del nou cicle “La col·lecció en un mos”.

 

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

El nou interès dels artistes pels paisatges propers farà que per primera vegada apareguin paratges catalans en les obres d'art catalanes. I ho faran en pintures on aquest paisatge esdevindrà el tema principal.
Dibuixada en plena Guerra Civil espanyola, aquesta aiguada aconsegueix transmetre'ns els sentiments de dolor i de pèrdua que envolten totes les víctimes abatudes en el camp de batalla.
La imatge mariana que trobem aquí té el seu origen en la iconografia de la Sedes Sapientiae, que mostra Maria asseguda en un gran setial en posició frontal i hieràtica amb el nen sobre la falda.

Uneix-te a la llista