Un moble senzill però elegant
El banc litúrgic que presentem avui és una de les darreres aportacions que Antoni Gaudí va fer a la Colònia Güell abans que s’aturés la construcció de l’església i ell abandonés la direcció de les obres. És un disseny senzill i auster però d’una gran bellesa, on la fusta de noguera utilitzada per tallar el seient, el respatller, els braços i el reclinatori posterior es combina amb el ferro forjat que uneix els diferents components i dona forma al banc. Aquesta estructura de filigranes de ferro atorga al moble una aparença molt esvelta i lleugera. A més, també li afegeixen un bell joc cromàtic fruit del contrast entre el to marró fosc de la noguera i el color negre brillant del ferro.
Les parts tallades en fusta tenen una forma lleugerament ondulada i una decoració molt senzilla, seguint la línia austera i orgànica que trobem en els mobles més tardans de Gaudí. La peça més interessant és segurament el seient, al centre del qual trobem l’únic detall decoratiu del banc: el perfil gravat d’una petxina, símbol cristià molt antic que segurament vol fer referència a l’apòstol Sant Jaume i al pelegrinatge. Tot i ser un element aparentment ornamental, Gaudí no va fer gravar la petxina aquí per decorar el seient, sinó per fer-la servir de topall. Amb aquest element, que divideix el tauló en dues parts, l’arquitecte assenyalava que els bancs estaven concebuts perquè s’hi asseguessin només dues persones ben separades l’una de l’altra, una distància de respecte i decòrum que l’arquitecte considerava necessària en uns mobles destinats a la nova església i que havien de servir per oir missa i participar en les diverses cerimònies religioses que s’hi fessin. Aquesta voluntat de distanciar les persones assegudes explica també que el seient no tingui un perfil rectangular i regular sinó que adopti una forma lleugerament corbada, com de ve baixa.
Un banc fet de materials reciclats
Per dissenyar els bancs de l’església de la Colònia Güell sembla que Antoni Gaudí va fer ús dels materials reciclables que tenia a mà. Així, la fusta procedia de les caixes de materials que arribaven a la fàbrica i el ferro era reaprofitat dels fleixos de les bales de cotó, matèria primera dels diferents productes tèxtils que es fabricaven a la colònia. La reutilització i reciclatge de materials és una constant en tota l’obra de Gaudí, però en el cas dels treballs per a la Colònia Güell constituïa també una necessitat. La família propietària no passava per un bon moment econòmic i els diners per a les obres escassejaven, fet que obligava l’arquitecte a estalviar. De la fabricació dels bancs se’n va encarregar el fuster de la colònia, Tomàs Bernat, que va rebre un pagament de vint pessetes per cada moble realitzat. Tot i que mentre Gaudí dirigia les obres només és van fer vint bancs, posteriorment se’n van fer diverses rèpliques seguint el mateix model. Algunes d’aquestes rèpliques són les que es poden veure avui a l’interior de l’església de la colònia.
El banc litúrgic de la Colònia Güell és un dels mobles dissenyats per Gaudí que es pot veure a l’exposició monogràfica que li dedica el Museu Nacional, que es tancarà el proper diumenge 6 de març. Només queda una setmana per veure-la! Si encara no hi heu anat o hi voleu tornar, feu-hi cap abans no s’acabi.
Arran d’aquesta exposició monogràfica, els Amics del Museu Nacional visitaran aquest mes la Colònia i la Cripta Güell, una sortida que els permetrà conèixer aquesta singular església concebuda per Antoni Gaudí. Encara queden places per a algunes de les dates programades. Apunteu-vos-hi!
Més informació de l’obra, aquí.
Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)
