‘Frontal d’altar de Baltarga’

Obra de la setmana #278

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és el Frontal d’altar de Baltarga (cap a 1200), atribuït al taller del mestre Alexander.

El frontal d’altar provinent de l’església de Sant Andreu de Baltarga, a la comarca de la Cerdanya, és una obra d’una qualitat extraordinària que posa en evidència la forta empremta bizantinitzant de la pintura catalana de l’entorn del 1200. Al voltant d’aquesta data trobem a Catalunya una sèrie d’obres que s’inspiren de manera molt clara en els models iconogràfics i artístics de prestigi sorgits de Constantinoble i l’Imperi Bizantí. Aquest influx oriental, arribat i filtrat a través d’Itàlia, França i la miniatura anglonormanda, contribuirà a renovar la pintura romànica amb aportacions de gran qualitat.

Un frontal de composició clàssica dedicat a sant Andreu

Des d’un punt de vista compositiu i iconogràfic, el frontal de Baltarga segueix de manera bastant fidel l’estructura clàssica dels antipendis catalans, amb cinc escenes distribuïdes en tres carrers verticals. Com és habitual, el central, més ample i amb una única escena, està destinat a la representació del Crist en Majestat. Seguint el model tradicional, aquesta Maiestas Domini es troba inscrita dins d’una màndorla, va vestit amb túnica i mantell, seu en un tron i aixeca la mà dreta per beneir. Com és costum, també, a l’interior dels carcanyols dels angles de la màndorla hi trobem la representació del tetramorf, els quatre éssers que simbolitzen els evangelistes, disposats amb el cos mirant cap enfora però amb el cap girat cap a la divinitat, un moviment centrífug present en les representacions de la Majestat en la pintura mural.

 

Pel que fa a les escenes dels carrers laterals, en els dos compartiments del costat dret hi trobem les habituals representacions dels apòstols, aquí agrupats de dos en dos i asseguts en un banc. Tots van vestits amb túnica i mantell i porten un rotlle a les mans. Les inscripcions permeten identificar-los. A l’escena superior dreta hi veiem sant Andreu, el titular del temple d’on prové el frontal, i sant Jaume, mentre que a la inferior hi trobem els apòstols Felip i Tomàs.

 

Un lateral esquerre d’iconografia singular

Les escenes del carrer lateral esquerre són més singulars iconogràficament i ja ens permeten percebre l’influx oriental del conjunt de la taula. En el compartiment superior hi trobem una representació de sant Joan Evangelista i la Mare de Déu que segueix el format de les parelles d’apòstols del lateral dret, asseguts i orientats l’un cap a l’altre. En els frontals catalans no és habitual trobar a Maria representada en una escena lateral, ja que quan apareix normalment ho fa en el compartiment central com a tron de Jesús infant, però la disposició que trobem aquí recorda la de la pintura mural i també és força comuna en els frontals italians coneguts dels segles XII i XIII.

 

 

Alguns autors consideren que aquesta escena podria ser una adaptació occidental d’un tema iconogràfic de gran difusió en el món bizantí: la Deisi o “oració”, una representació del Crist en Majestat acompanyat a banda i banda per la Mare de Déu i sant Joan Baptista que miren cap al Salvador amb les mans posades amb gest de súplica. Com que el format clàssic dels frontals catalans dificultava aquesta composició, l’autor hauria desplaçat els dos acompanyants de Jesús a l’escena superior esquerra, que és la primera en l’ordre de lectura del frontal després de la central. A més, per adaptar aquesta tema iconogràfic al món occidental, s’hauria substituït sant Joan Baptista per sant Joan Evangelista, l’apòstol més estimat de Jesús que ja fa parella amb Maria en representacions com la de la Crucifixió.

 

El compartiment inferior esquerre és l’única escena dels carrers laterals on la representació de les parelles de figures sagrades ha estat substituïda per la del martiri de l’apòstol Andreu, sant titular del retaule i de l’església on anava destinat. Hi veiem Andreu, amb barba blanca i túnica, crucificat en presència del procurador Egees i un soldat. Tot i que pot xocar veure Andreu clavat amb claus en una creu llatina, una iconografia que habitualment veiem associada només a Jesús, cal dir que és una forma de representació força present en les imatges més antigues del martiri d’aquest sant. No serà fins avançada l’edat mitjana que es consolidarà la versió de la crucifixió de l’apòstol on Andreu apareix lligat a una greu amb forma d’aspa.

 

Uns trets estilístics de marcada influència bizantina

Més enllà del contingut, el frontal d’altar de Baltarga crida l’atenció, com ja hem dit, per l’extraordinària qualitat de la representació pictòrica, resolta amb un estil i uns colors que situen l’obra molt per sobre de la majoria de peces de pintura sobre taula de l’època a Catalunya. Els colors, d’una gran brillantor, són dels més aconseguits del romànic català. En la taula s’hi combinen tonalitats grogues, vermelles i blaves d’una gran intensitat, repartides i alternades de manera equilibrada seguint el sistema habitual de contraposició cromàtica que trobem en tots els frontals catalans. La lluentor del conjunt era originalment encara més intensa quan es conservaven els reflexos metàl·lics de la colradura que recobreix els nimbes de les figures sagrades i els solcs circulars del marc.

 

Pel que fa a la figuració, cal destacar que bona part dels elements estilístics de qualitat són de clara procedència oriental. Els personatges, de cànon molt esvelt i amb rostres fins, allargats i translúcids, recorden fórmules de la pintura d’època comnena. En les seves representacions, a més, hi trobem un bon nombre de trets i detalls formals típicament bizantins, com el petit floc de cabells al centre del front, que parteix el pentinat en dos, el gest de benedicció de Crist unint el dit polze amb l’anular, els ulls que miren cap a un costat malgrat la posició frontal del cap o la forma i disposició del vel de la Mare de Déu. També la variada tipologia facial dels apòstols recorda llibres de models bizantins de l’època, tot i que alguns autors consideren que la marcada individualització d’aquests sants és un aspecte que demostra que l’artista ha sabut adaptar els models bizantins als valors de l’art occidental. Fins i tot les inscripcions que identifiquen els personatges, tot i ser llatines, s’han disposat en vertical a la manera de les cartel·les gregues.

 

La singularitat i l’acusat bizantinisme de la taula de Baltarga ha fet que diversos autors considerin que és molt possible que hagi estat pintat per un artista estranger establert a Catalunya. L’estil de la taula s’ha relacionat amb diverses obres procedents dels Pirineus catalans, entre elles el frontal d’altar perdut del monestir de Sant Genís de Fontanes, al Rosselló, que se sap que estava fet i signat per un “Magister Alexander”. Aquest mestre Alexander o Alexandre seria l’autor també del frontal conservat a Orellà, al Conflent, però procedent del monestir de Sant Martí del Canigó, on el mestre es podria haver establert amb el seu taller. El frontal de Baltarga seria una de les obres més tardanes, ja que mostra un estil més evolucionat i amb els trets més occidentalitzats. Aquesta taula s’hauria pintat després del saqueig de l’església de Baltarga i d’altres temples de la Cerdanya l’any 1196 arran de la revolta càtara liderada pel comte de Foix i Arnau de Castellbò.

 

El frontal d’Altar de Baltarga serà una de les obres comentades en la visita mensual de La col·lecció en un Mos que els Amics fan a les sales del Museu Nacional. En aquesta ocasió, en la visita es parlarà dels models bizantins del romànic català.

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

L’artista presenta, el proper dijous 30 de juny a les 12 h, un políptic en forma d’altar, on retrata el món de la pintura l'any 2021 a partir de fotografies d’internet o enviades pels mateixos protagonistes.
L'obra de la setmana és un relleu escultòric tallat en una peça de marbre de mida rectangular on s'ha representat el retrat en bust i de perfil d'Alfons IV el Magnànim, realitzat per Isaia Ganti.
El 26 de juny Jordi Bernadó ens convida a l’esdeveniment ME WE que tindrà lloc al Liceu. El fotògraf, que actualment exposa la seva obra a la Sala Oval, omplirà les 2.292 localitats.

Uneix-te a la llista