‘Santa Llúcia repartint almoina’

Obra de la setmana #280

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és la taula Santa Llúcia repartint almoina (cap a 1435), del gran pintor gòtic català Bernat Martorell (cap a 1400 – 1452). 

Aquesta bella taula gòtica ens mostra santa Llúcia repartint la seva herència entre els pobres, un dels primers episodis de la seva llegenda hagiogràfica. Dins d’una estança elegant, amb un enteixinat i un paviment ricament decorats, veiem una noia bella i delicada abillada de manera molt refinada, amb un llarg vestit verd brodat i folrat amb pell i una capa carmesina folrada d’ermini. El cap, cobert amb una elaborada lligadura estampada o brodada amb motius florals, és ressaltat per un nimbe daurat que ens indica que es tracta d’una figura santa. 

Santa Llúcia sosté un gran sac de monedes amb la mà esquerra mentre que amb la dreta va donant almoina a una corrua de persones necessitades que esperen pacientment que els arribi el torn. A la fila hi veiem homes minusvàlids (un coix, un cec, un home amb el braç immobilitzat) i dones amb el cap velat, la primera de les quals porta un nen petit en braços. Llúcia està flanquejada a la seva esquerra per una dona gran vestida amb robes més sòbries, la seva mare, que contempla atentament com la filla fa caritat mentre sosté amb les mans un altre gran sac ple de monedes. A l’altra banda de Llúcia, just al centre de la composició, hi ha un jove elegant vestit amb robes ostentoses i un vistós capell de pell que observa l’escena amb estupefacció.
Una almoina que costarà la vida a Llúcia
Diu la tradició que Llúcia era la filla d’una família cristiana benestant de la ciutat de Siracusa, a Sicília. La jove havia quedat orfe de pare molt aviat i vivia amb la seva mare, Eutíquia, que patia forts dolors per culpa d’una malaltia crònica. La seva guarició miraculosa, després de visitar juntes en pelegrinatge la tomba de santa Àgata a Catània, va cònvencer Llúcia de consagrar la seva vida i la seva virginitat a Déu. A més, la jove va persuadir la seva mare perquè venguessin totes les seves propietats i amb els diners obtinguts fessin almoina als pobres, seguint els preceptes cristians. Aquesta és, justament, l’escena que veiem representada a la taula.
Tot i que mare i filla van intentar mantenir aquesta operació en secret, les notícies sobre la venda del patrimoni familiar van arribar al jove pretendent no cristià a qui la mare de Llúcia havia promès la filla en matrimoni. Aquest home, el personatge elegant representat al centre de la taula, en assabentar-se que el dot i tots els béns que havia d’heretar de la seva futura muller s’havien esfumat, va denunciar Llúcia davant del cònsol Pascasi acusant-la de ser cristiana. En ser portada davant del tribunal, la noia va defensar amb vehemència la seva fe i va superar els diversos turments a què va ser sotmesa gràcies a la miraculosa intervenció divina. Finalment, els botxins li van clavar una espasa al coll i Llúcia va morir màrtir.
Un retaule de gran qualitat fragmentat i dispersat
La taula que presentem constituïa el compartiment superior esquerre d’un retaule de mida mitjana dedicat a santa Llúcia que actualment es troba dividit i repartit en diferents col·leccions. Un col·leccionista privat conserva la part principal del conjunt, format per la taula central amb la imatge de presentació de santa Llúcia acompanyada per un donant i les quatre escenes que l’envolten, on es pot veure la màrtir davant del tribunal del cònsol Pascasi, intentant ser arrossegada per mil parelles de bous, apunyalada al coll, combregant abans de morir i en el seu enterrament. Al Museu Nacional s’hi conserven els dos compartiments superiors coneguts, el que presentem avui i l’escena del Martiri de santa Llúcia a la foguera. Finalment, la pradel·la, dedicada a la Passió de Crist, és propietat de la catedral de Barcelona. Tot indica que aquest retaule va ser encarregat pel clergue d’edat avançada que aparareix retratat als peus de santa Llúcia a la taula central, l’escut del qual està reproduït en les escenes superiors com la que presentem, on hi veiem un palau d’or sobre camper de gules. Tot i que s’han apuntat diferents teories sobre la identitat del personatge, actualment encara no se l’ha pogut identificar amb seguretat.
Tot i que no es conserva cap document que ens parli d’aquest retaule, tots els historiadors l’han atribuït unànimament a Bernat Martorell, un dels millors pintors del gòtic català. L’artista i el seu taller haurien realitzat aquest conjunt poc temps després del retaule de Sant Jordi per al Palau de la Generalitat de Catalunya, la seva gran obra mestra, ja que hi trobem el mateix estil elegant i delicat. En la taula que presentem si pot observar molt bé el treball fi de Martorell, amb una pinzellada petita i minuciosa que modela acuradament els personatges i les seves robes per tal de suggerir-nos relleus i textures. Destaca especialment la gracilitat i la bellesa amb què ha estat resolta la figura de Llúcia, on es concentren totes les atencions del pintor. D’aquest compartiment també en destaca la riquesa i intensitat dels colors i l’originalitat d’algunes solucions, com el barret extravagant del promès de la màrtir.
L’almoina, un dels usos simbòlics i rituals de la moneda
La taula que presentem no és l’única del Museu Nacional on podem veure un sant donant almoina als pobres. També trobem una escena extraordinàriament similar al Retaule de Sant Antoni Abat del Mestre de Rubió. Més enllà del fet que sigui un episodi que apareix a les llegendes de tots dos sants, la representació d’aquesta escena en els retaules era rellevant perquè constitueix una imatge exemplificadora de la caritat cristiana, una de les principals virtuts que reconeix i formenta l’Església catòlica. És significatiu que el perfil de les persones necessitades que esperen per rebre almoina sigui el mateix en totes dues obres: homes impedits i dones soles amb nens petits. En la Catalunya de la baixa edat mitjana, els homes que no podien treballar i les dones que no tenien la protecció d’un home, ja fos el pare o el marit, estaven en la majoria de casos condemnats a la pobresa i a la marginalitat, ja que no es podien guanyar la vida per si mateixos i depenien de la benvolença de la gent que tenien al voltant. En el cas de les dones, la situació de vulnerabilitat es produïa sobretot quan quedaven vídues molt joves amb fills petits, ja que l’existència d’aquests hereus sense pare que encara eren menors d’edat dificultava que les mares es poguessin tornar a casar.
 
L’almoina és un dels usos simbòlics i religiosos que tenia la moneda a l’edat mitjana. És per aquest motiu que aquesta taula ha estat escollida com a imatge del curs Rituals, usos simbòlics i sacralitat de la moneda, que el Gabinet Numismàtic de Catalunya celebrarà en línia aquest mes. Si hi esteu interessats, encara hi ha places disponibles. Inscriviu-vos-hi!
 
Més informació de l’obra, aquí.

També et por interessar

Notícies relacionades

El nou interès dels artistes pels paisatges propers farà que per primera vegada apareguin paratges catalans en les obres d'art catalanes. I ho faran en pintures on aquest paisatge esdevindrà el tema principal.
Dibuixada en plena Guerra Civil espanyola, aquesta aiguada aconsegueix transmetre'ns els sentiments de dolor i de pèrdua que envolten totes les víctimes abatudes en el camp de batalla.
La imatge mariana que trobem aquí té el seu origen en la iconografia de la Sedes Sapientiae, que mostra Maria asseguda en un gran setial en posició frontal i hieràtica amb el nen sobre la falda.

Uneix-te a la llista