‘Mare de Déu dels Àngels’

Obra de la setmana #281

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és la Mare de Déu dels Àngels (cap a 1385), del pintor gòtic català Pere Serra (Actiu a Barcelona, 1357-1405/1408).

La Mare de Déu dels Àngels de Pere Serra és una de les imatges marianes més belles i elegants del gòtic català. La Verge està asseguda en un tron de grans dimensions amb el seu fill Jesús sobre la falda i va acompanyada a banda i banda per dues fileres de tres àngels músics que toquen diferents instruments. Maria té un rostre gentil i harmònic, amb faccions petites i delicades i una expressió serena i continguda. La seva figura, llarga i esvelta, apareix vestida amb una túnica daurada i un magnífic mantell d’un blau molt intens, que està ornamentat amb el motiu daurat d’un ocell que agafa amb el bec tres tiges sinuoses que dibuixen la M del monograma marià. 

La Mare de Déu té el cap inclinat cap avall, en direcció al seu fill, però no el contempla directament sinó que té la mirada embadalida, perduda, tancada en si mateixa. Jesús, en canvi, sí que observa la seva mare amb una expressió dolça i amorosa, mentre sosté amb les mans una cadernera. Aquest ocell segurament fa referència a un dels miracles de la infantesa de Crist que narra l’evangeli apòcrif del Pseudo-Tomàs, on explica que Jesús modelava ocells de fang als quals després insuflava vida i els feia volar. Els àngels, al seu torn, toquen per a la mare i el fill amb un grup d’instruments molt diversos. A la banda esquerra hi sona una flauta, un llaüt i un orgue portàtil, mentre que els de la dreta toquen un saltiri, un llaüt guitarrenc i una arpa.

 

Una Mare de Déu d’influència italiana provinent de Tortosa

La imatge mariana que trobem aquí té el seu origen en la iconografia de la Sedes Sapientiae, que mostra Maria asseguda en un gran setial en posició frontal i hieràtica amb el nen sobre la falda. Una iconografia on la mare, que representa la institució de l’Església, fa de “tron de saviesa” del seu fill Jesús. Aquesta tipologia, que ja trobàvem en l’art romànic i en el món bizantí, aquí s’ha suavitzat i humanitzat, situant el nen a un costat, en una posició menys rígida i frontal, i amb una major comunicació entre mare i fill, tot i que encara sigui tímida. A més, aquesta imatge tradicional de Maria entronitzada s’ha enriquit aquí amb la presència a banda i banda del tron d’un grup de sis àngels disposats en filera un sobre l’altre, una iconografia que té el seu origen en l’art italià, a través de la influència de les prestigioses Maestà de grans artistes com Cimabue o Giotto. Aquesta cort angèlica, que inicialment només flanqueja la mare i el fill, acabarà portant instruments, com aquí, per amenitzar i homenatjar la Sagrada Família amb un concert celestial.

 

La taula de la Mare de Déu dels Àngels era el compartiment central d’un retaule de grans dimensions del qual només s’han conservat aquesta imatge i dos fragments de la predel·la, amb representacions de mig cos de diversos sants, que també es troben al Museu Nacional. Tot i que no conservem el contracte de l’obra, sembla clar que aquest retaule va ser encarregat pel notari Bernat Macip per decorar la capella que s’estava construint amb les seves donacions a la zona de l’absis de la catedral de Tortosa, al Baix Ebre. Posteriorment, aquestes taules van ser dispositades al convent de Santa Clara de la ciutat i més tard van passar al mercat d’antiquaris, des d’on va arribar al museu a través de la compra de la col·lecció Plandiura.

 

 

Una obra mestra del pintor Pere Serra

Tot i la manca de documentació, aquestes taules de la catedral de Tortosa s’han atribuït tradicionalment al pintor Pere Serra, un dels màxims representants del corrent italianitzant de la pintura gòtica catalana. Deixeble del pintor Ramon Destorrents, Serra sap recollir la millor herència de la influència senesa i toscana que havia arribat a Catalunya de la mà de Ferrer i Arnau Bassa. L’artista desenvoluparà un estil elegant, delicat i colorista que constituïrà una fórmula d’èxit i permetrà que ell i els seus germans dominin el mercat artístic barceloní durant tota la segona meitat del segle XIV. Al seu taller s’hi formarandiversos pintors que despuntaran en el segle següent dins del corrent del Gòtic Internacional, com Joan Mates o Jaume Cabrera.

 

La taula que presentem, i molt especialment la figura de Maria, presenta moltes similituds estilístiques amb el magnífic Retaule del Sant Esperit de Santa Maria de Manresa, obra segura de Pere Serra, i sobretot amb el Retaule de tots els Sants del monestir de Sant Cugat del Vallès, on trobem una imatge central de la Mare de Déu entronitzada acompanyada d’àngels músics que és pràcticament idèntica, tot i que de menys qualitat, a l’obra provinent de Tortosa que es conserva al Museu. Aquest conjunt vallesà també té una predel·la amb figures de sants representats de mig cos que recorda la temàtica i la disposició dels dos fragments que fan conjunt amb l’obra que presentem.

 

Els periples de l’obra durant la guerra

La imatge de la Mare de Déu dels Àngels és una de les peces que va formar part de l’ambiciosa exposició d’art català que es va fer a París l’any 1937 per mostrar les obres mestres del museu al públic internacional i, sobretot, allunyar-les dels estralls i destruccions de la Guerra Civil espanyola. Així, aquesta obra va viure la gran operació que van fer les autoritats catalanes per protegir els tresors artístics del país durant aquest conflicte, una iniciativa que es va explicar l’any passat en l’exposició El Museu en perill!. Ara que tornem a estar immersos en una guerra a Europa que posa en perill el patrimoni artístic d’Ucraïna, els Amics volem convidar-vos a la conferència solidària que es farà aquest dijous al museu sobre els perills que corren els béns culturals durant els conflictes bèl·lics. La quantitat recaptada es destinarà íntegrament a l’acollida de les persones refugiades. Apunteu-vos-hi!

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

El nou interès dels artistes pels paisatges propers farà que per primera vegada apareguin paratges catalans en les obres d'art catalanes. I ho faran en pintures on aquest paisatge esdevindrà el tema principal.
Dibuixada en plena Guerra Civil espanyola, aquesta aiguada aconsegueix transmetre'ns els sentiments de dolor i de pèrdua que envolten totes les víctimes abatudes en el camp de batalla.
La imatge mariana que trobem aquí té el seu origen en la iconografia de la Sedes Sapientiae, que mostra Maria asseguda en un gran setial en posició frontal i hieràtica amb el nen sobre la falda.

Uneix-te a la llista