‘Heroi’

Obra de la setmana #282

Compartir

L’obra de la setmana és Heroi (cap a 1937), de la pintora, dibuixant i cartellista Juana Francisca Rubio (1911-2008).

Heroi ens mostra una noia, possiblement una infermera, que es lamenta pel destí d’un soldat mort o malferit que sosté sobre la seva falda. Dibuixada en plena Guerra Civil espanyola per l’única dona que va poder dedicar-se al cartellisme durant el conflicte, aquesta aiguada aconsegueix transmetre’ns els sentiments de dolor i de pèrdua que envolten totes les víctimes abatudes en el camp de batalla. 

Una pietat bèl·lica i laica

Juana Francisca Rubio, que firmava amb el nom “Juana Francisca” però a qui tothom coneixia com a Paquita, situa en escena només dues figures i centra tota l’atenció en el dol compungit i silenciós de la figura femenina sobre el cos inert del vençut, una imatge que en l’art occidental ha estat tradicionalment vinculada a la iconografia cristiana (la Pietat, el Plany sobre el cos de Crist mort, etc.) però que Rubio utilitza aquí en un context no religiós.

 

Els dos personatges es retallen sobre un fons neutre sense cap altre element o objecte, seguint el model depurat i centrat només en les figures que podem veure en la majoria de cartells que Rubio dissenyava en aquesta època. Tot i que aquesta simplicitat d’elements evita que la mirada de l’espectador es pugui distreure en detalls superflus i ajuda a centrar tota l’atenció en el vincle emocional entre les dues figures, la disposició dels dos personatges en un esquema amb forma d’angle recte fa que la composició resultant sigui molt desequilibrada, ja que la presència contundent de la dona compungida al costat esquerre deixa la banda dreta totalment buida i descompensada. De fet, en aquest costat hi veiem dos traços aïllats mig esbossats, com un penediment, que fan pensar en un intent de l’artista de situar en aquella banda algun objecte o detall que fes de contrapès al volum imponent de la figura femenina. Finalment, però, va optar per deixar el costat dret buit, com podem veure.

 

Tècnicament, el dibuix també ha estat resolt d’una manera molt sumària. L’ús del llapis grafit per marcar els contorns essencials i les ombres més intenses es combina de manera harmònica amb una aiguada molt lleugera de tons ocres, no gaire diferents del color del paper, que serveix a l’artista per donar volum a les figures i distingir-les del fons, on ha perfilat una aureola blanca que les embolcalla i les tanca en si mateixes. L’absència de color i d’ombres més intenses i contrastades allunya aquest dibuix de les solucions habituals que trobem en els cartells de Juana Francisca, tot i els punts en comú que hem esmentat tant en la composició com també en l’estil del dibuix dels personatges.

 

 

Una aportació republicana a la iconografia de la guerra

Heroi forma part de la col·lecció del Museu Nacional perquè Juana Francisca Rubio va presentar-la en una de les Exposicions Trimestrals d’Arts Plàstiques que es van fer a Barcelona durant l’any 1938. L’artista, d’origen madrileny, vivia aleshores a Barcelona perquè tant ella com el seu marit, el també reconegut cartellista José Bardasano, participaven molt activament en la tasca de difusió i propaganda del govern de la República Espanyola i el van anar seguint en els seus diferents trasllats durant la Guerra Civil, primer a València i després a Barcelona. Bardasano també va participar activament en els diferents certàmens i concursos artístics que es van convocar a Barcelona al llarg de 1938 i el Museu Nacional en conserva diverses obres.

 

En les creacions artístiques de temàtica bèl·lica és habitual que es destaquin i exaltin les personalitats i combatents que s’han significat d’una manera especial en el conflicte. Tot i que la figura de “l’heroi” que habitualment hi trobem és la del vencedor triomfant sobre els enemics, també s’hi lloa sovint els militars que han donat la vida per la causa. L’existència, per exemple, de nombroses tombes al soldat desconegut van en aquesta línia i vol ser un homenatge a tots els soldats anònims que van morir defensant la seva pàtria. En el cas d’aquesta obra, l’Heroi que és lloa és justament aquest que lluita sabent que pot arribar a sacrificar la seva vida per defensar la causa de l’Espanya republicana.

 

Coincidències i diferències en la iconografia dels conflictes

Malgrat que cada guerra és única, totes tenen elements coincidents. La iconografia i les imatges que les immortalitzen per a la posteritat és un d’ells. En la visita de La col·lecció en un mos d’aquest cap de setmana, els Amics recorreran les sales d’Art Modern per descobrir ‘La imatge de la guerra. Coincidències i divergències en la iconografia dels conflictes’. Encara queden places disponibles. Voleu venir a conèixer-les?

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Aquesta moneda elaborada per Pablo Gargallo és una de les poques medalles catalanes dedicades a homenatjar l'art i un fet artístic, la qual cosa li dona una rellevància especial.
Aquesta obra de Feliu Elias i Bracons és una de les més destacades de la seva etapa més madura i un dels nus més originals de l'art modern català.
Si veniu a les activitats de Nadal del Museu Nacional, podreu submergir-vos en una escultura de pilotes gegants cobertes de ganxet o reinterpretar les obres del museu.

Uneix-te a la llista