‘Sant Vicenç Ferrer’

Obra de la setmana #285

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és Sant Vicenç Ferrer (entre 1540 i 1545), del pintor valencià Joan Macip, més conegut amb el sobrenom de Joan de Joanes (1523-1579).

El sant patró dels valencians

Sant Vicenç o Vicent Ferrer és una de les figures religioses més populars del País Valencià, d’on és patró des de l’any 1594. Aquest frare dominic, que es va fer famós pel seu intens periple com a predicador arreu de l’Europa occidental, va néixer a València l’any 1350, fill del notari Guillem Ferrer, originari de Palamós, i de la valenciana Constança Miquel. Als disset anys va ingressar a l’Orde de Sant Domènec i va ampliar els seus estudis als convents de Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc. La seva figura va anar agafant rellevància religiosa i política, i en la dècada de 1390 Vicent Ferrer va esdevenir primer conseller del rei Joan I i, després, confessor del nou papa d’Avinyó, Benet XIII, conegut popularment com el papa Luna.

El setembre de 1398 Vicent Ferrer va patir una crisi personal i anímica que el va fer sentir cridat a canviar radicalment de vida i dedicar-se plenament a la conversió dels pecadors, ja que creia que la fi del món era a prop. Per aquest motiu, durant els següents vint anys va dedicar-se intensament a la predicació fent nombroses rutes per bona part de l’Europa occidental que era partidària del papa Luna. La seva activitat va ser especialment intensa a la Corona d’Aragó i encara més en terres valencianes, on va recórrer bona part dels pobles i comarques, convertint-se en una figura extraordinàriament popular. Les ciutats el reclamaven i se’l disputaven. La seva llegenda diu que a tot arreu, ja fos a París, a Gènova o a Brussel·les, predicava sempre en la seva llengua materna i que tothom entenia els seus sermons, un fet sorprenent que a l’època va ser vist com un miracle. Vicent Ferrer va morir predicant a la Bretanya l’any 1419 i la seva fama de santedat va propiciar que fos canonitzat amb molta rapidesa: l’any 1455 es va convertir en el primer sant valencià de la història.


La iconografia de sant Vicent Ferrer en l’obra de la setmana

La taula dedicada a sant Vicent Ferrer que presentem aquesta setmana és un testimoni paradigmàtic de la manera de representar aquest sant en l’art de la seva terra, el País Valencià. De fet, aquesta pintura, feta cent anys després de la seva canonització, fixarà la imatge de Vicent Ferrer que esdevindrà més comuna en la pintura valenciana posterior, fet que la converteix en una obra de gran importància. La taula ens mostra el sant dempeus com un home en plena etapa de maduresa, segurament en l’edat i imatge que tenia quan va començar a predicar més intensament, vestit amb l’hàbit tradicional del seu orde: túnica i escapulari blancs i cinyell i mantell negres.

Ferrer sosté un llibre tancat amb la mà esquerra i alça amb decisió el dit índex de la mà dreta fins més amunt del cap, un gest molt expressiu i efectista que vol evocar el seu caràcter enèrgic, la seva oratòria contundent i els seus sermons apocalíptics on instava els pecadors a fer penitència davant l’arribada imminent de la fi del món. Justament, aquest darrer missatge queda reforçat pel filacteri que voleia sobre el cap del sant i que ell sembla assenyalar amb el dit, on es pot llegir una llegenda en llatí extreta del llibre de l’Apocalipsi que habitualment l’acompanya en les seves representacions: “Timete Dominum et date illi honorem quia venit ora judicii eius” (Ap. 14:7). Traduït al català, el sant ens diu: “Venereu el Senyor i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici”.

El fragment d’un retaule de la cartoixa de Valldecrist

La taula amb la imatge de sant Vicent Ferrer constituïa el compartiment lateral dret d’un retaule de petites dimensions dedicat a sant Sebastià que decorava la capella homònima de la cartoixa de Valldecrist, un antic monestir situat a Altura, a l’interior de les comarques de Castelló. Avui aquesta fundació cartoixana es troba en ruïnes després de dècades d’abandonament i destruccions, però abans de l’exclaustració de 1835 el monestir va ser visitat per dos erudits que van veure el retaule en el seu emplaçament original i el van descriure en uns textos que s’han conservat. Aquests documents han estat de vital importància per saber com era aquest conjunt i poder identificar els set plafons que en formaven part, ja que arran de l’exclaustració aquest conjunt es va desmembrar i dispersar.

Actualment, totes aquestes peces es conserven en diferents museus públics. El cos principal del retaule estava format per tres plafons. El central, dedicat a sant Sebastià, protector contra la pesta, és una mica més ample que els laterals i es troba al Museu de Belles Arts de València.

Els dos compartiments que el flanquejaven, amb les imatges de sant Bru, fundador dels cartoixans, i sant Vicenç Ferrer, patró dels valencians, es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sobre el compartiment principal hi havia una escena cimera amb la representació de la Mare de Déu, el nen i santa Anna que ha estat adquirida fa poc per al Museo del Prado.

Finalment, el conjunt es completava amb una predel·la o bancal que, seguint l’esquema del cos principal, estava dividida en tres compartiments amb les representacions de santa Magdalena, la Pietat i sant Roc. Aquestes tres escenes es conserven també al Museu de Belles Arts de València.

 

Una obra mestra de Joan de Joanes

Tot i les seves modestes dimensions, el Retaule de Sant Sebastià de la cartoixa de Valldecrist era i és una obra d’una gran qualitat artística, pintada per un dels millors artistes del Renaixement valencià: Joan Vicent Macip, més conegut amb el sobrenom de Joan de Joanes. L’autor de la taula de sant Vicent Ferrer era fill i deixeble del també pintor Vicent Macip, amb el qual va treballar frec a frec en els primers anys de la seva trajectòria. Això ha dificultat molt poder diferenciar la personalitat artística de pare i fill, i sovint obres atribuïdes inicialment a Vicent han estat després considerades obres de Joanes. Aquest és el cas, justament, del retaule de Sant Sebastià de la Valldecrist.

Joan de Joanes va renovar l’estil quattrocentista del seu pare inspirant-se en les composicions i les formes del pintor Sebastiano del Piombo, que va poder conèixer potser viatjant a Itàlia però més probablement contemplant i estudiant les obres d’aquest artista que hi havia aleshores a València. Tot i el potent influx del seu pare, Joan de Joanes va aconseguir definir un estil propi i va establir una sèrie de models iconogràfics per a obres de temàtica religiosa que tindran un èxit extraordinari i seran repetits i perpetuats pels seus seguidors i deixebles fins ben entrat el segle XVII.

Més enllà de la seva qualitat pictòrica, la taula de Sant Vicent Ferrer és rellevant perquè, com hem dit, Joan de Joanes hi fixa la representació iconogràfica del sant que serà habitual en la pintura valenciana dels segles posteriors. L’artista va prendre segurament com a model la taula principal del Retaule de Sant Vicent Ferrer que el seu pare va pintar per a l’església de la Sang de Sogorb i que avui es conserva al Museu Diocesà d’aquesta ciutat. Aquí ja hi trobem el llibre a la mà esquerra, el filacteri i el dit índex de la mà dreta alçat, però el gest que el sant fa amb aquesta mà no és tan contundent. Així, la innovació que Joanes introduirà en la taula que presentem és alçar encara més el braç i el dit, disposant-los totalment en posició vertical amb un gest molt més viu i enèrgic. Aquesta nova composició farà fortuna ràpidament i la posició del dit i el braç drets es convertirà en una tòpic iconogràfic paradigmàtic, fins al punt que sant Vicent Ferrer acabarà sent conegut popularment com “sant Vicent el del ditet”.

L’obra de la setmana serà una les obres que es comentaran en la visita del cicle La col·lecció en un mos que els Amics fan un cop al mes a les sales de la col·lecció permanent del Museu Nacional. En aquesta ocasió, descobrirant les obres d’art valencianes del museu en la visita titulada  Aires del sud. Joies valencianes de la col·lecció, un recorregut que vol completar i posar en context el viatge que els Amics fan aquest mes a la capital valenciana.

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

L’artista presenta, el proper dijous 30 de juny a les 12 h, un políptic en forma d’altar, on retrata el món de la pintura l'any 2021 a partir de fotografies d’internet o enviades pels mateixos protagonistes.
L'obra de la setmana és un relleu escultòric tallat en una peça de marbre de mida rectangular on s'ha representat el retrat en bust i de perfil d'Alfons IV el Magnànim, realitzat per Isaia Ganti.
El 26 de juny Jordi Bernadó ens convida a l’esdeveniment ME WE que tindrà lloc al Liceu. El fotògraf, que actualment exposa la seva obra a la Sala Oval, omplirà les 2.292 localitats.

Uneix-te a la llista