‘Sant Joan Baptista’

Obra de la setmana #286

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és Sant Joan Baptista (cap a 1505), del pintor renaixentista Raffaellino del Garbo (cap a 1470-1524). Amb aquesta pintura us volem desitjar una bona revetlla de Sant Joan i una molt bona entrada a l’estiu. 

Un sant Joan Baptista adolescent, amb una llarga cabellera fosca, resa amb les dues mans juntes mirant cap al cel amb una expressió seriosa i concentrada. El profeta va vestit amb unes pells, tradicionalment considerades de camell, que es lliga a les espatlles amb unes tires que li deixen al descobert bona part del pit i del coll, on destaquen les clavícules i la potent musculatura cervical. Sota l’espatlla dreta s’hi entreveu també un mantell de roba més delicada de color blau cel. Al costat dret de la taula hi sobresurt una llarga creu decorada en els extrems amb perles i pedres precioses que el jove sosté sobre el costat esquerre del cos.

El darrer profeta i el precursor de Crist

Sant Joan Baptista és una figura fonamental del Cristianisme que fa de pont entre l’Antic i el Nou Testament. Se’l considera el darrer i el més gran dels profetes d’Israel que van anunciar la vinguda del Messies, Jesucrist, a qui ell tindrà el privilegi de batejar en les aigües del riu Jordà. D’aquí el sobrenom, el Baptista, amb què és conegut tradicionalment. Joan era fill d’Elisabet, cosina de Maria, i del sacerdot Zacaries, que el van poder concebre malgrat la seva edat avançada gràcies a la intercessió divina. La visita de Maria a Elisabet en saber que aquesta estava embarassada i el salt que el Baptista fa a les entranyes de la seva mare en sentir la salutació de la futura Mare de Déu és considerat un episodi clau de la història de Crist.

 

El Nou Testament i els evangelis apòcrifs no diuen res ni de la infància i ni de la joventut de sant Joan Baptista. Només expliquen que quan va ser adult va retirar-se a fer penitència al desert de Judea, que predicava l’arribada del Messies i que Jesús es presentà davant d’ell perquè el bategés. També donen informació sobre la seva mort a mans d’Herodes Antipes, que el farà decapitar a petició de la seva neboda Salomé, instigada per la seva mare Herodies.

 

El Baptista adolescent, una innovació renaixentista

Si en els textos sagrats no hi apareix en cap moment un sant Joan Baptista adolescent, com és que ha estat representat en aquesta taula en una edat tan tendra? El darrer profeta i precursor de Crist ha estat sempre una figura molt rellevant i de gran popularitat en el món cristià, de manera que apareix sovint i en un lloc preferent en representacions molt diverses. Aquesta gran devoció cap al Baptista, i el fet que fos cosí segon de Jesucrist, propiciarà que en l’art del Renaixement italià el sant Joan infant comenci a aparèixer en les obres dedicades a la Sagrada Família, acompanyant la Mare de Déu i el nen Jesús.

 

 

Aquesta nova iconografia no es fonamenta en cap base escrita i, de fet, contradiu el Nou Testament. En l’Evangeli de Joan, el Baptista hi diu dues vegades “Jo no el coneixia” quan parla de Jesús. Malgrat tot, aquestes escenes amb la Mare de Déu i els dos infants tindran una ràpida difusió i seran abordades per artistes de gran prestigi, com Leonardo da Vinci a la Mare de Déu de les roques. La gran acceptació d’aquesta temàtica obrirà les portes a la representació del Baptista en solitari, ja sigui com un nen o com un adolescent, acompanyat habitualment pels seus atributs principals: la creu i l’anyell, símbols del sacrifici de Jesús. En l’obra que presentem l’Agnus Dei no hi apareix, ja que en tractar-se d’una representació en primer pla del bust del sant, el xai no hi cap.

 

La meitat d’un díptic en part perdut

Tot i que no s’ha conservat cap referència sobre l’encàrrec o la destinació original d’aquesta taula, sí que se sap que en la seva primera ubicació documentada, la Gemäldegalerie de Dresden, l’obra de la setmana feia parella amb una altra pintura de les mateixes dimensions a la qual anava unida a través d’unes frontisses. En aquesta altra taula, que només es coneix en fotografies perquè actualment està perduda, hi havia una singular representació de Jesús adolescent, amb una llarga cabellera, contemplant amb posat seriós la corona d’espines i els claus que s’utilitzarien en la seva crucifixió. D’aquesta manera, la taula que presentem formava part originàriament d’un díptic amb la representació adolescent d’aquestes dues figures clau del Cristianisme, Jesús i sant Joan Baptista. La imatge de Crist adolescent meditant sobre la seva futura Passió i mort és una iconografia molt singular, però no ho és tant la representació conjunta d’aquests dos personatges sagrats, ja que és una associació que va tenir molt èxit en l’art del Quatroccento italià i particularment a Florència, on el Baptista tenia molta devoció perquè és el patró de la ciutat.

 

L’obra d’un deixeble de Filippino Lippi

La taula de Sant Joan Baptista va ser atribuïda inicialment a Sandro Botticelli, però aviat es va descartar i la majoria d’historiadors han coincidit a vincular l’obra a Raffaellino del Garbo, pintor florentí deixeble de Filippino Lippi que viu la seva etapa més prolífica i de major qualitat just en els anys en què va pintar l’obra que presentem. Malgrat la simplicitat de la composició, el pintor s’atreveix aquí a representar el rostre del sant lleugerament de perfil i amb els ulls mirant cap al cel, un escorç arriscat que no és del tot reeixit però que aconsegueix transmetre a l’espectador un sentiment de devoció íntima i profunda. Tot i ser pintada a principis del segle XVI, la gracilitat de la figura, els colors clars i delicats i la llum suau i equilibrada situen plenament l’obra dins de l’òrbita del Quattroccento.

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

L’artista presenta, el proper dijous 30 de juny a les 12 h, un políptic en forma d’altar, on retrata el món de la pintura l'any 2021 a partir de fotografies d’internet o enviades pels mateixos protagonistes.
L'obra de la setmana és un relleu escultòric tallat en una peça de marbre de mida rectangular on s'ha representat el retrat en bust i de perfil d'Alfons IV el Magnànim, realitzat per Isaia Ganti.
El 26 de juny Jordi Bernadó ens convida a l’esdeveniment ME WE que tindrà lloc al Liceu. El fotògraf, que actualment exposa la seva obra a la Sala Oval, omplirà les 2.292 localitats.

Uneix-te a la llista