‘Assumpció de la Mare de Déu’

Obra de la setmana #288

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és l’Assumpció de la Mare de Déu (finals de 1604 – inicis de 1605), dels pintors barrocs bolonyesos Annibale Carracci (1560-1609) i Francesco Albani (1578-1660).

L’ascens de Maria a a la glòria en cos i ànima

La Mare de Déu alça els braços i la mirada cap al cel mentre seu sobre un cúmul de núvols blancs envoltada d’angelets nus. Maria, amb un rostre jovenívol totalment embadalit i orientat cap a les altures, té el cap descobert i va vestida amb una túnica de color vermell clar i un mantell de tons blavosos molt tènues, que a l’inici segurament devien ser més foscos. Els cinc angelets o putti s’arremolinen al voltant de la Mare de Déu adoptant postures molt dinàmiques. Quatre d’ells miren enlaire en direcció a Maria, encisats pel seu gest i la seva figura, mentre que el cinquè es torça i mira cap avall amb una expressió malfiada, com si tingués por de caure. El cel és d’un to blau clar per sota dels núvols però esdevé daurat a la part superior, a l’entorn de Maria, indicant-nos que Déu és a punt d’acollir-la en la seva glòria.

L’Assumpció de Maria, l’escena que podem veure en la pintura que presentem aquesta setmana, és la representació de l’ascens al cel en cos i ànima de la Mare de Déu després de la seva mort o Dormició. Tot i que en el Nou Testament no s’hi diu res dels darrers dies de Maria, tant els textos apòcrifs com els primers pensadors de l’Església van defensar ben aviat que la Mare de Déu, pel fet d’haver estat escollida com a mare de Jesús per l’Esperit Sant i rebre’n la seva gràcia, no podia haver mort com una simple mortal. Per aquest motiu, l’Església va anar assumint i fixant en la litúrgia que Maria, després d’acabar els seus dies a la terra, va obtenir el privilegi d’ascendir al cel en cos i ànima just després de la seva dormició.

Tot i que aquesta creença no va ser fixada com a dogma per l’església catòlica fins molt tard, l’any 1950, l’Assumpció de Maria ja era celebrada des de molts segles enrere. La seva festa, establerta al 15 d’agost i coneguda també amb el nom de la Mare de Déu d’Agost, és una de les celebracions més importants del Cristianisme, especialment des del punt de vista de la religiositat popular. La llarga tradició històrica d’aquest culte també explica l’ampli repertori de representacions artístiques d’aquesta escena que trobem en l’art cristià, des dels primers temps fins al moment actual.


L’Assumpció de la Capella Herrera

La imatge de l’Assumpció de la Mare de Déu que podem veure en l’obra de la setmana és força representativa de la manera com s’acostumava a pintar aquesta temàtica en el barroc italià, tot i que hi trobem algunes singularitats que s’expliquen, sobretot, per la ubicació poc habitual on es trobava originàriament. Aquest conjunt de pintura mural traspassat a tela va decorar fins al segle XIX la paret exterior de la capella que el noble espanyol José Enríquez de Herrera va fer construir a l’antiga església de San Giacomo degli Spagnoli, que es trobava a la Piazza Navona de Roma. L’interior d’aquesta capella, de planta quadrada amb cúpula, estava pintat amb diferents escenes de la vida de sant Dídac d’Alcalà, un frare franciscà espanyol del qual Herrera era molt devot. Aquest espai de culte privat s’obria a la nau lateral esquerra de l’església, i sobre el gran arc d’entrada que hi donava accés, Annibale Carracci i Francesco Albani hi van representar aquesta escena mariana que ja gaudia d’un culte molt estès arreu de l’Europa catòlica.

Per poder representar l’Assumpció en l’espai disponible sobre l’arc d’entrada de la capella, Annibale Carracci va haver d’introduir alguns canvis en la forma habitual que tenia de representar aquesta escena. Aquest cèlebre artista bolonyès era el director del projecte decoratiu i es va encarregar de dibuixar la traça principal d’aquest fragment que després completarien ell i els seus col·laboradors. Carracci havia pintat diverses vegades l’Assumpció al llarg de la seva carrera, però gairebé sempre ho havia fet en grans teles per a l’altar, com la de la capella Cerasi, no en espais arquitectònics. D’entrada, com que la representació de l’Assumpció s’havia d’adaptar a l’arquitectura de l’església, Carracci va dividir l’escena en dues parts: a la part superior, en el mur semicircular que quedava sota la volta de la nau lateral, hi va representar la imatge que presentem avui, amb la Mare de Déu ascendint al cel envoltada d’àngels. Just a sota, separada per una cornisa i diverses motllures decoratives de guix, hi va pintar els apòstols meravellats al voltant del sepulcre buit de Maria, una escena que també es conserva avui al Museu Nacional.

D’altra banda, per adaptar la representació mariana en l’espai arquitectònic disponible, Carracci va disposar la Mare de Déu asseguda sobre els núvols i no dreta, com és habitual en el seu repertori, perquè l’alçada de la lluneta no ho permetia. Malgrat tot, aquesta disposició poc habitual de Maria no resta magnificència a la representació, que manté els elements essencials que trobem en altres Assumpcions de Carracci: el gest dramàtic i efectista de la Mare de Déu, amb els braços oberts, el cap alçat i una representació del rostre en escorç molt atrevida, els núvols que l’eleven cap al cel i els angelets que envolten Maria i l’acompanyen cap a la glòria. A diferència d’altres versions sobre tela, però, els núvols tenen aquí una major presència i els putti circumden i contemplen l’assumpció de la Mare de Déu però no l’empenyen cap a les altures amb un gest tan clar i contundent com trobem en altres versions d’aquesta escena pintades per Carracci.

Annibale Carraci va concebre la Capella Herrera com un projecte d’equip on ell s’encarregava del disseny general de les escenes i de pintar els fragments i detalls més rellevants, mentre que deixava bona part de l’execució de les pintures als seus col·laboradors, principalment el també bolonyès Francesco Albani. En aquest fresc en concret, es pot apreciar que el cap de la Mare de Déu apareix contornejat per un morter diferent, la qual cosa fa pensar que Annibale va intervenir sobre el fresc un cop acabat per fer-hi els retocs finals i donar unitat a tot el conjunt.


La Capella Herrera, un projecte decoratiu ambiciós
 

Les pintures de la Capella Herrera són l’encàrrec de decoració mural més important i ambiciós que va rebre el taller d’Annibale Carraci després de la seva cèlebre intervenció al Palazzo Farnese de Roma. Malgrat la seva rellevància, aquest conjunt ha patit nombroses vicissituds. D’entrada, la realització dels treballs van coincidir amb un greu problema de salut d’Annibale que va impedir que pogués participar en el projecte tant com ell hauria volgut, una absència no volguda que va provocar les queixes del comitent. Anys més tard, el progressiu deteriorament de l’església i el seu abandonament com a espai de culte per part de l’Estat espanyol, va propiciar que els diferents objectes artístics que s’hi trobaven fossin traslladats a l’altra església sota protecció estatal a Roma, Santa Maria de Montserrat. Arran d’aquesta retirada dels béns artístics, es va decidir arrencar les diferents escenes d’aquest cicle de pintura mural, que es van enviar cap a Espanya. Un cop a l’Estat, els fragments van quedar repartits en dos grups, una part al Museo del Prado i l’altra a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, que les va dipositar al Museu Nacional a principis del segle XX.

A partir d’aquest dijous, el projecte decoratiu complet de la Capella Herrera es podrà veure per primera vegada a Barcelona en l’exposició que s’ha organitzat sobre aquest projecte conjuntament amb el Museo del Prado. En paral·lel a aquesta mostra de gran rellevància, que permetrà veure momentàniament reunides totes les pintures que formaven part d’aquesta decoració, els Amics han organitzat tot un seguit d’activitats que no us podeu perdre. A part de les habituals visites guiades exclusives per als Amics, volem destacar molt especialment el cicle de tres conferències en línia sobre La pintura italiana del segle XVII a l’entorn de la capella Herrera, que es faran al setembre i a l’octubre. Apunteu-vos-hi!

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Segons la tradició, Jaume va evangelitzar les terres d'Hispània i, després de ser executat, les seves despulles es van transportar fins a Galícia, sent enterrat a Santiago de Compostel·la.
Àngel Guimerà, nascut a Tenerife l'any 1845 i mort a Barcelona al 1924, és un dels millors dramaturgs de la literatura catalana i una de les personalitats culturals més reconegudes del tombant del XX.
El passat 11 de juliol, l’artista i activista Mari Chordà Recasens va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2022 al Teatre Monumental de Mataró en mans de la Generalitat.

Uneix-te a la llista