‘Sant Jaume Pelegrí’

Obra de la setmana #291

Compartir

L’obra de la setmana és Sant Jaume Pelegrí, una escultura d’un artista català anònim tallada a la segona meitat del segle XVI. Amb aquesta peça us volem desitjar una molt bona diada de sant Jaume!

Sant Jaume, un pescador fill de Zebedeu i de Maria Salomé, va ser un dels dotze apòstols de Jesús, els deixebles més fidels de Crist. És citat habitualment amb el sobrenom de Jaume el Major per diferenciar-lo de l’altre apòstol amb el mateix nom, sant Jaume fill d’Alfeu i germà de Judes Tadeu, conegut com el Menor. Segons els evangelis, Jaume el Major va ser al costat de Jesús en alguns dels moments més importants de la seva vida, com en la resurrecció de la filla de Zaire, durant la Transfiguració o en l’oració a l’hort de Getsemaní, abans de ser traït per Judes Iscariot. El llibre dels Fets dels Apòstols explica que va morir decapitat a Jerusalem per ordre d’Herodes I Agripa, convertint-se en un dels primers màrtirs del Cristianisme.

 

Segons una antiga tradició, Jaume hauria visitat i evangelitzat les terres d’Hispània i, després de ser executat, les seves despulles haurien estat transportades miraculosament per mar fins a les costes de Galícia, des d’on hauria estat traslladat fins a Santiago de Compostel·la, on es considera que va ser enterrat. La redescoberta de la sepultura l’any 829 va encetar un culte molt intens a les seves relíquies que es va estendre arreu d’Europa i va fer néixer la ruta de pelegrinatge coneguda com el Camí de Sant Jaume, una de les més importants de l’edat mitjana.

 

La imatge d’un pelegrí del camí de sant Jaume

La rellevància i popularitat del Camí de Sant Jaume ha acabat influint en la imatge i la iconografia d’aquest sant. Així, Jaume el Major pot aparèixer representat habitualment de tres maneres: com a apòstol de Jesús, com a cavaller o com a pelegrí. En aquest darrer cas, se’l representa vestit com un dels devots que feien la ruta per anar a visitar les seves relíquies. Aquesta seria la iconografia que segueix l’escultura que presentem avui.

 

 

El sant, dempeus i amb el peu dret lleugerament avançat, va vestit amb una túnica sobre la qual porta una capa de viatge. El que més crida l’atenció de la seva vestimenta, però, és el gran barret d’ala ampla que li cobreix el cap, i que apareix decorat amb els símbols habituals del pelegrinatge a Galícia: una gran petxina al centre i dos parells de petits bastons o bordons disposats en creu i situats a banda i banda. El sarró, el rosari i el bordó, un bastó llarg que facilitava als devots les seves llargues caminades fins a Santiago de Compostel·la, completen els atributs de pelegrí d’aquest imponent sant Jaume. A la mà esquerra, el Major també hi porta un llibre, que és un dels símbols habituals dels apòstols. El volum, però, apareix decorat aquí també amb quatre petxines, que és l’atribut més propi i genuí de sant Jaume el Major i l’emblema principal del seu camí encara avui dia.

 

Una estàtua procedent del monestir de Jonqueres

Aquesta escultura monumental, de més de dos metres d’alçada, presidia el portal d’entrada de l’antic monestir barceloní de Santa Maria de Jonqueres, que es trobava a l’extrem superior de l’actual Via Laietana. Aquest conjunt monàstic va ser requisat i convertit en hospital militar l’any 1820. Un temps més tard, el 1843, l’estàtua de Sant Jaume va ser cedida per l’Ajuntament de Barcelona a l’Acadèmia de Bones Lletres, d’on va passar al Museu Provincial d’Antiguitats i després al Museu Nacional. El monestir es va desmuntar a finals del segle XIX i va ser traslladat pedra a pedra al carrer d’Aragó del nou Eixample de Barcelona, on es va convertir en la nova parròquia de la Concepció.

 

L’estàtua de sant Jaume el Major presidia el portal de Jonqueres perquè aquest apòstol era el patró de l’orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, la branca femenina de l’orde militar castellà de Sant Jaume de l’Espasa. Aquesta comunitat es va establir a Barcelona l’any 1293, moment en què es va començar a construir el monestir, però l’escultura que presidia l’entrada és més tardana i ha estat datada entre 1550 i 1610. Segons l’historiador Joan Bosch, que l’ha estudiada, es tracta d’una escultura de factura discreta realitzada per un artista molt retardatari que segueix encara models tardogòtics i està molt allunyat de l’esperit renovador del Renaixement. Així, Bosch en critica l’excessiva frontalitat i rigidesa, el cànon curt del cos i l’ocultació total de l’anatomia del personatge sota el pes i el volum de les robes.

 

Tot i ser una obra convencional i poc arriscada, l’estàtua és remarcable perquè és una de les poques escultures monumentals que ens han arribat de la Barcelona de l’època. Originalment estava policromada, una decoració que feia la imatge encara més efectista i impactant del que encara és ara gràcies a les seves notables dimensions.

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Aquesta moneda elaborada per Pablo Gargallo és una de les poques medalles catalanes dedicades a homenatjar l'art i un fet artístic, la qual cosa li dona una rellevància especial.
Aquesta obra de Feliu Elias i Bracons és una de les més destacades de la seva etapa més madura i un dels nus més originals de l'art modern català.
Si veniu a les activitats de Nadal del Museu Nacional, podreu submergir-vos en una escultura de pilotes gegants cobertes de ganxet o reinterpretar les obres del museu.

Uneix-te a la llista