‘Múltiple de tàler (5 tàlers)’

Obra de la setmana #294

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és la moneda Múltiple de tàler (5 tàlers), encunyada a Bohèmia l’any 1629 durant el regnat de Ferran III, futur emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

El tàler és una moneda grossa d’argent que va gaudir d’una àmplia difusió en diferents estats i territoris del centre d’Europa durant l’època moderna. Aquesta peça i el seu nom tenen l’origen en una emissió de monedes de plata que el duc Segimon d’Àustria va encunyar l’any 1484 amb argent procedent de les mines de Jáchymov, un poble de Bohèmia, avui dins l’actual República Txeca, conegut en alemany com a Sankt Joachimsthal. Per indicar l’origen de la matèria primera, aquesta nova moneda fou batejada amb el nom germànic de Joachimstaler Guldengroschen. 

El tàler, la moneda comuna del Sacre Imperi

L’èxit immediat d’aquesta nova emissió va fer que les poblacions de les valls properes a Jáchymov, també riques en jaciments d’argent, comencessin a encunyar monedes similars amb les mateixes característiques i composició. El nom de cadascuna d’aquestes monedes incloïa una referència geogràfica amb el terme “taler”, “de la vall de” en alemany. D’aquí que, per simplificar, es comencés a fer referència a totes elles amb el nom comú de tàler, molt més curt i senzill.

El prestigi del tàler va fer que aquesta nova moneda s’imposés amb rapidesa a les antigues peces d’argent que circulaven pels estats germànics i que s’havien anat davaluant amb el pas dels anys. El seu èxit i difusió es van acabar de consolidar definitivament l’any 1566, quan la dieta del Sacre Imperi va escollir el tàler com a unitat monetària comuna per a tots els estats que en formaven part, amb l’objectiu de facilitar  els intercanvis comercials entre els diferents territoris imperials. Aquest reichstaler o tàler de l’imperi tenia un pes fixat de 29,23 grams, amb una taxa de 0,889 per mil d’argent.

 

Una bella moneda amb un magnífic retrat de Ferran III

La moneda de cinc tàlers que presentem avui va ser encunyada el 1629 al regne de Bohèmia, a l’actual República Txeca, durant el regnat de Ferran III d’Habsburg. A l’anvers de la peça s’hi ha representat un elaborat retrat de perfil del monarca, envoltat per la inscripció en llatí “FERDINANDUS III DG HVNG BOHEMIAE REX”, que l’indentifica com a rei de Bohèmia. Entre la llegenda i el cantell de la moneda, envoltant el text i l’efígie de Ferran III, hi ha gravada una corona de llorer, símbol de la victòria i de l’autoritat i el domini del monarca sobre el regne de Bohèmia.

En el retrat, Ferran III mira cap a la dreta i exhibeix el característic i inconfusible perfil de la dinastia dels Habsburg, amb el nas allargat, els llavis molsuts i el mentó prominent. L’emperador apareix amb el cap nu però va vestit amb una rica armadura gravada i una ostentosa gorgera, que envolta i ressalta el coll sobresortint d’una manera molt marcada. Sobre l’arnès, Ferran III hi porta una capa o mantell nuada a un costat, sobre l’espatlla, a l’estil dels antics emperadors romans. Damunt del pit s’hi pot veure la insígnia de l’orde de cavalleria del Toisó d’Or, la pell del moltó o velló d’or, amb la cadena que l’acompanya.

 

 

El revers de la moneda està decorat amb un gran escut ovalat amb les armes del regne de Bohèmia: un lleó coronat amb la cua bifurcada. El perfil de l’òval té una ornamentació molt elaborada, amb diverses sanefes i un griu a cada costat. L’escut està sobremuntat per una gran corona reial i està flanquejat a banda i banda per la llegenda en llatí “ARCHIDVX AVSTRIAE”, que ens informa del títol principal de Ferran III: arxiduc d’Àustria. D’aquesta manera, el revers de la moneda ens recorda que el regne de Bohèmia formava part d’una unitat política més gran encapçalada per l’arxiducat austríac. Sota l’escut hi penja també la insígnia del Toisó d’Or, amb el collaret amb peces en forma d’encenedor i pedra foguera i el penjoll amb la pell de moltó o velló d’or. En la vora del revers hi trobem novament la corona de llorer decorant l’anella exterior de la moneda, un element que serveix per exaltar la corona de Bohèmia i el seu monarca i que unifica visualment els dissenys de l’anvers i el revers del tàler.

 

Un recordatori del domini d’Àustria sobre el regne de Bohèmia

La moneda que presentem va ser encunyada nou anys després que l’emperador Ferran II, monarca catòlic de la dinastia dels Habsburg i pare de Ferran III, hagués aixafat la revolta de Bohèmia contra les seves polítiques contràries al protestantisme. Aquest aixecament va ser el detonant de la guerra dels Trenta Anys. La derrota txeca a la batalla de la Muntanya Blanca davant les tropes de l’emperador va comportar la submissió total de Bohèmia al domini de la casa d’Àustria durant tres-cents anys. D’altra banda, quan es va batre aquesta peça de cinc tàlers feia només dos anys que Ferran III era rei de Bohèmia, un títol que li va ser cedit en vida pel seu pare, Ferran II, que es va mantenir com a emperador fins a la seva mort, el 1637.

Tenint en compte aquests antecedents, resulta evident que el disseny de la moneda té una clara lectura política i propagandística. D’entrada, per la glorificació evident de la figura i la imatge del nou rei de Bohèmia, Ferran III, que apareix retratat de manera elegant i solemne, envoltat per una corona triomfal de llorer. L’emissió d’aquesta moneda oferia una oportunitat única per donar a conèixer l’efígie del nou monarca, que segurament encara era poc conegut entre la població txeca. En segon lloc, també és evident el missatge polític que envia la moneda en el vincle clar que s’estableix entre l’arxiduc d’Àustria i la corona de Bohèmia, conquerida per les armes després de la revolta de l’any 1620.  A l’anvers, el retrat de Ferran III està envoltat per la llegenda que l’identifica com a rei de Bohèmia, mentre que al revers l’escut d’aquest regne està flanquejat per la inscripció que el vincula a l’arxiducat d’Àustria.

 

La imatge del IV curs sobre El metall de la moneda

La moneda de cinc tàlers de Ferran III de Bohèmia és la imatge del IV curs sobre El metall de la moneda: fabricació, caracterització d’aliatges i conservació-restauració, que el Gabinet Numismàtic de Catalunya farà al Museu Nacional en els propers tres dijous de setembre i octubre.

 

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Pintat per Jaume Huguet, aquesta obra constituïa el compartiment central del retaule que aquest artista i el seu taller van fer per a la capella del gremi de Tenders Revenedors de Santa Maria del Pi.
Encetem l’últim trimestre de l’any donant la benvinguda a la tardor, tot gaudint, una vegada més, de les visites al museu al voltant de la col·lecció permanent i les exposicions temporals.
Un any més, el Museu Nacional col·labora en aquest cicle amb diversos equipaments i institucions culturals del país i que referma una transversalitat que els implica a partir de les seves respectives programacions.

Uneix-te a la llista