‘Printània’

Obra de la setmana #248

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és Printània (1922), del pintor català Josep de Togores i Llach (1893-1970).

Printània és una de les obres més emblemàtiques i reeixides del període de plenitud que el pintor Josep de Togores va viure a París entre 1919 i 1924. En aquesta etapa, que l’historiador de l’art Josep Casamartina ha batejat amb el nom de ‘Realisme màgic’, Togores aconsegueix un gran èxit i reconeixement amb una sèrie d’obres centrades majoritàriament en la figura humana i realitzades en un estil realista molt personal, inspirat tant en artistes del passat, especialment Rafael Sanzio, com en la pintura d’aires classicistes de diversos artistes contemporanis, com ara Pablo Picasso, Arístides Maillol o Joaquim Sunyer. Aquest estil clàssic i colorista, però alhora modern i renovador, connectarà amb el moviment de la Nova Objectivitat alemanya i serà molt ben rebut a Catalunya, ja que Togores hi recull molts dels trets que caracteritzaven la pintura del Noucentisme.

L’obra que presentem aquesta setmana ens mostra un retrat en primer pla del bust i les mans de Printània, una de les models que treballava més sovint per Togores en aquests anys i que esdevindrà la protagonista d’algunes de les obres més memorables d’aquesta etapa. La jove, que segurament utilitzava un sobrenom artístic, se’ns mostra aquí observant de manera directa i decidida cap a l’espectador amb els seus ulls de color clar i una expressió serena i continguda. Printània recolza el cap, lleugerament inclinat, sobre dos dits de la mà dreta i ha posat l’altre mà al sec interior del colze dret. Aquest gest, que molta gent fa sovint de manera espontània, atorga a la retratada un aire de naturalitat, proximitat i desimboltura. La postura també ens suggereix que la model segurament està posant asseguda i amb els dos colzes recolzats sobre una taula.

 

Printània permet copsar molt bé l’estil característic i singular que Josep de Togores va desplegar en els anys del ‘Realisme màgic’. El rostre de la model és representat de manera fidel però cercant una gran puresa de línies, fet que porta l’artista a eliminar les ombres i els elements superflus per ressaltar allò essencial: els ulls, de mirada intensa i penetrant, el nas amb personalitat i la boca pintada de vermell. La llum, molt suau i matisada en tot el quadre, il·lumina de manera més intensa la cara de Printània dotant-la d’una gran lluminositat però fent que caigui gairebé en una palidesa excessiva i una mica irreal, com podem veure també en altres retrats de Togores dels anys vint.

 

Al quadre, el rostre de Printània queda emmarcat entre les dues grans taques de color que dibuixen els seus cabells castanys, pentinats de manera molt elaborada amb llaços i un perfil ondulant sobre el cap, i la brusa de to vermell clar. La intensitat cromàtica d’aquests dos elements, juntament amb el color clar i neutre del fons, ressalta encara més la blancor del rostre de la model i la llum que s’hi reflecteix. A diferència de la cara, pràcticament mancada d’ombres o de canvis cromàtics, Togores construeix els cabells i la roba amb diferents plans, formes i jocs d’ombres molt marcats. L’artista, a més, estableix un diàleg visual entre els perfils ondulats del pentinat i els que dibuixen el coll de la brusa, un detall que, d’altra banda, intenta fer de contrapès a la gran presència que té la mà dreta de la protagonista al costat esquerre del quadre. Josep de Togores va pintar Printània just abans de l’exposició individual que el seu marxant, Daniel-Henry Kahnweiler, va muntar-li a la Galerie Simon de París l’any 1922. Com que s’hi va afegir a darrera hora, no consta al catàleg de la mostra. La pintura serà una de les obres que adquirirà el col·leccionista català Lluís Plandiura, que va viatjar a París per comprar diverses obres de l’artista després d’assabentar-se del gran reconeixement que estava assolint a la capital francesa, com ho demostra l’èxit de vendes i de crítica que va aconseguir l’exposició individual. Només deu anys més tard, Printània i la resta de pintures de Togores adquirides per Plandiura van entrar a formar part dels fons del Museu Nacional gràcies a la compra de la seva col·lecció per part de la Junta de Museus.

 

Printània serà una de les obres protagonistes del cicle ‘Expressions, gestos i mirades a les col·leccions del Museu Nacional‘ que els Amics han organitzat per al mes de setembre. Les tres sessions, a càrrec de Mercè Riera, us permetran aprofundir en el llenguatge corporal dels retratats que els diferents artistes van saber captar en les seves obres. Encara queden places per a aquest cicle. Comenceu el curs amb bon peu i inscriviu-vos-hi!

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

La Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu ofereix, a partir d’aquest octubre, dues noves activitats virtuals relacionades amb la lectura i l’art: un club de lectura i una comunitat virtual.
La pintura 'El Paral·lel' ens ofereix una perspectiva de l'avinguda barcelonina quan aquest passeig ple de teatres i locals d'oci vivia un dels moments de màxima esplendor.
L'escut milanès va ser una de les principals monedes d'argent del ducat de Milà mentre aquest estat va estar sota el domini de la monarquia hispànica, entre 1525 i 1706.

Uneix-te a la llista