Original per al llibre ‘Maternasis’

Obra de la setmana #272

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és Original per al llibre “Maternasis” (1967), de la dibuixant, escriptora i periodista Núria Vilaplana i Boixons, coneguda artísticament i professionalment com a Núria Pompeia (1931-2016). L’equip del Museu Nacional ha escollit una de les il·lustracions d’aquesta artista com a imatge per commemorar la diada del 8 de Març, Dia internacional de les Dones.

El dibuix que presentem és una de les il·lustracions originals que Núria Pompeia va fer per a Maternasis, el seu primer àlbum gràfic i una de les seves obres més emblemàtiques. Al llibre s’hi narren els nou mesos d’embaràs de la jove protagonista a través d’una sèrie de vinyetes sense text on gairebé sempre apareix tota sola, sense ningú més. Les il·lustracions mostren com va canviant el cos de la noia a mesura que avança l’embaràs i com viu ella els diferents moments i situacions que comporta el seu estat.

En concret, en el dibuix que hem escollit hi podem veure la protagonista, amb una panxa ja molt desenvolupada, en una de les visites mèdiques de control durant la gestació. Una mà masculina de grans dimensions, retallada d’alguna publicació impresa, palpa el ventre inflat de la jove mentre aquesta l’observa atentament amb una mirada seriosa i expectant. La mà, de mida exagerada en comparació amb les proporcions de la protagonista, va unida a un braç també de grans dimensions que apareix vestit i pintat de negre. El color fosc de l’americana atorga autoritat i distinció a la mà palpadora però també la converteix en una presència amenaçadora que domina totalment la composició. Un domini que queda accentuat per l’actitud dòcil i submisa de la pacient.

 

Una obra feminista pionera

 

Maternasis és una obra pionera en oferir una visió feminista de la maternitat. La narració se centra exclusivament en la figura de la dona i en la seva vivència íntima de l’embaràs, tot sovint solitària i a vegades també desemparada. Les escenes, plenes de tendresa però també de crítica social, qüestionen de manera subtil i irònica la mirada retrògrada i masclista que la societat franquista de l’època oferia sobre la gestació i la maternitat. El dibuix que presentem és molt il·lustratiu en aquest sentit, ja que hi trobem l’única presència masculina que apareix en tota la publicació. Un braç amenaçant que s’ha vist com una crítica al control paternalista que el poder mèdic masculí exercia sobre les dones embarassades durant la dictadura.

D’altra banda, el gest que fa la protagonista amb la mà, aixecant el dit i tapant-se la boca, no és puntual d’aquesta il·lustració sinó que és una constant en tot el llibre. En les primeres pàgines, la posició de la mà sobre la boca s’interpreta com una referència a les nàusees de les primeres setmanes de l’embaràs. Però el fet que aquest gest es continuï repetint en les escenes posteriors interpela el lector i fa que es qüestioni el seu significat. Sembla clar que és una referència a la veu silenciada de les dones en aquesta època, que no podien opinar sobre el seu propi cos o bé no eren escoltades ni tingudes en compte.

 

Estil senzill i innovador

 

Per explicar-nos la seva visió de la maternitat, Núria Pompeia opta per un estil senzill però d’una gran modernitat. Tots els dibuixos són fets amb traços simples, sense ombres ni coloració, però en molts d’ells l’artista recorre a la tècnica del Collage per incorporar-hi elements retallats que reforcin o donin més contundència al missatge que ens vol transmetre. D’altra banda, el fet que la protagonista aparegui sempre amb la boca tapada o oculta porta l’artista a concentrar totes les seves emocions en els ulls i en la mirada, extraordinàriament expressius malgrat la senzillesa del traç.
Aquest dibuix és una de les 78 il·lustracions originals per al llibre Maternasis que es van incorporar a la col·lecció del Museu Nacional l’any 2021. Algunes d’elles es podran veure a partir del 28 d’abril en una exposició que, sota aquest mateix títol, permetrà descobrir l’obra de diverses dones artistes de la Postguerra i la Segona Avantguarda que el museu ha anat incorporant en els darrers anys.

 

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

L’artista presenta, el proper dijous 30 de juny a les 12 h, un políptic en forma d’altar, on retrata el món de la pintura l'any 2021 a partir de fotografies d’internet o enviades pels mateixos protagonistes.
L'obra de la setmana és un relleu escultòric tallat en una peça de marbre de mida rectangular on s'ha representat el retrat en bust i de perfil d'Alfons IV el Magnànim, realitzat per Isaia Ganti.
El 26 de juny Jordi Bernadó ens convida a l’esdeveniment ME WE que tindrà lloc al Liceu. El fotògraf, que actualment exposa la seva obra a la Sala Oval, omplirà les 2.292 localitats.

Uneix-te a la llista