‘Paisatge’

Obra de la setmana #279

Compartir

Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin

L’obra de la setmana és l’aquarel·la Paisatge (1875), del gran pintor romàntic català Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894).

Paisatge és una petita joia que permet copsar les grans qualitats de Lluís Rigalt en la representació de la natura i el seu ampli domini de la tècnica de l’aquarel·la. En un suport de dimensions reduïdes, l’artista ens desplega una àmplia perspectiva dominada en primer pla per un tossal escarpat que s’alça a la dreta de la composició. La claror del dia il·lumina de ple la superfície verda d’aquesta petit turó i el seu coster rocós, fent que les pedres de la pendent agafin diferents tonalitats segons la incidència de la llum. A la banda dreta del pendís, en la zona d’ombra més propera a l’espectador, un petit personatge que a primer cop d’ull resulta gairebé imperceptible reposa assegut amb l’esquena recolzada sobre la paret del tossal. Tot i que es troba força lluny, la barretina i la faixa vermelles que porta ens revelen que som en algun lloc de Catalunya.

El tossal dibuixa un pas estret a primer pla que darrere d’ell s’obre en una vall àmplia i solitària, esquitxada de verd. Aquesta fondalada es troba als peus d’una muntanya que s’eleva imponent a l’esquerra de la composició, però de la qual no acabem de percebre ni el perfil ni les dimensions perquè es troba totalment envoltada de núvols. Aquesta taparada densa i espessa deixa en penombra tota la llarga vall als seus peus. A l’est d’aquesta muntanya ennuvolada, a l’horitzó dret de l’aquarel·la, s’hi eleva un altre massís més baix compost per grans agulles de pedra. El seu perfil ens recorda clarament les formes de la muntanya de Montserrat, un dels paisatges més emblemàtics i singulars de Catalunya. El dibuix, així, sembla situar-nos en un dels paratges propers a aquest massís, que constitueix la quinta essència de la identitat paisatgística catalana.

 

Un paisatge d’aires montserratins

Lluís Rigalt va ser un dels pintors del segle XIX que més va contribuir a descobrir i difondre el paisatge de Catalunya. Cada estiu feia llargues excursions arreu del país per retratar tots aquells racons i paratges que li cridaven l’atenció per la seva bellesa i singularitat. El corpus extraordinari de dibuixos que s’han conservat d’aquest artista donen testimoni dels seus recorreguts per la geografia catalana, especialment de la Catalunya vella. Justament, Montserrat i la seva rodalia seran un dels seus principals focus d’atenció. El perfil únic i inconfusible d’aquest massís, que anteriorment ja havia cridat l’atenció de viatgers i artistes estrangers, i la seva relativa proximitat a Barcelona va fer que Rigalt s’acostés i retratés Montserrat força sovint i des de diferents punts, perspectives i ubicacions. El Museu Nacional conserva diferents vistes de la muntanya i una esplèndida pintura a l’oli de format ovalat on Rigalt ha retratat el perfil de la serralada de punta a punta.

 

 

En el cas de Paisatge, tot i que la referència a Montserrat sembla clara, es fa difícil poder identificar amb precisió el lloc des d’on es va captar aquesta perspectiva, si és que efectivament es tracta d’una vista real i concreta de la cèlebre muntanya. Tot i que Lluís Rigalt acostumava a retratar de manera fidel els paisatges que visitava, en les seves notes ràpides sovint obviava o canviava alguns detalls de la vista, prioritzant la impressió general per sobre de la precisió i les formes exactes i concretes. D’altra banda, en les seves pintures i aquarel·les és habitual trobar-hi paisatges imaginaris o, sobretot, modificats al gust de l’autor per tal d’aconseguir un efecte pictòric concret o per causar una impressió o efecte determinat sobre l’espectador. Per tant, és possible que Paisatge no vulgui representar una vista concreta de l’entorn de Montserrat, sinó que simplement vulgui evocar-nos un paisatge català imaginat o modificat que s’ambienta a prop d’aquest massís emblemàtic.

 

Una aquarel·la plenament romàntica

Més enllà de les formes concretes, Paisatge ens ofereix una autèntica lliçó en el tractament de la llum i de l’atmosfera. El contrast entre el tossal il·luminat a primer pla i la vall del fons en penombra permet a l’artista separar millor els diferents plans i donar profunditat a la perspectiva. El jocs de clarobscurs sobre les roques i la vegetació de primer terme són d’una gran delicadesa i serveixen a l’artista per donar ritme al paisatge. D’altra banda, la nuvolositat que envolta el cim és resolta també de manera magistral amb una superposició de capes suaus i vaporoses. La presència del perfil montserratí mig difuminat al fons, a més de proporcionar a l’espectador una fita visual a l’horitzó, dona singularitat al paisatge representat i l’envolta d’un cert aire de misteri. Així, els efectes atmosfèrics i el perfil extravagant de la muntanya atorguen a l’aquarel·la el to suggestiu que cercaven de donar als seus paisatges els artistes romàntics

 

Lluís Rigalt és una de les figures més emblemàtiques del Romanticisme català, ja que és el principal representant d’aquest corrent a Catalunya en el camp de la pintura de paisatge. Del Romanticisme se’n parlarà molt el mes que ve al Museu Nacional perquè s’inaguraren dues exposicions ambientades en aquest període, una dedicada al cèlebre pintor anglès Joseph Mallord Wiliam Turner i una altra que ens mostrarà un repertori de paisatges catalans del segle XIX. Per anar fent boca i conèixer millor el moviment del Romanticisme, els Amics us ofereixen un cicle de dues conferències en línia per aprofundir en aquest gran corrent artístic europeu. Avui podeu seguir la primera part. Encara sou a temps d’apuntar-vos-hi! No us el perdeu!

 

Més informació de l’obra, aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

El nou interès dels artistes pels paisatges propers farà que per primera vegada apareguin paratges catalans en les obres d'art catalanes. I ho faran en pintures on aquest paisatge esdevindrà el tema principal.
Dibuixada en plena Guerra Civil espanyola, aquesta aiguada aconsegueix transmetre'ns els sentiments de dolor i de pèrdua que envolten totes les víctimes abatudes en el camp de batalla.
La imatge mariana que trobem aquí té el seu origen en la iconografia de la Sedes Sapientiae, que mostra Maria asseguda en un gran setial en posició frontal i hieràtica amb el nen sobre la falda.

Uneix-te a la llista