“Retrats d’Elena i Maria amb vestits valencians antics”

Obra de la setmana #302

Compartir

L’obra de la setmana és Retrats d’Elena i Maria amb vestits valencians antics (1908), del cèlebre pintor valencià Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923).

Una gropa valenciana és una parella vestida amb la indumentària tradicional del País Valencià que cavalca sobre un cavall guarnit de gala. La seva imatge vol evocar els vestits de festa ancestrals dels llauradors valencians i constitueix una de les figures més icòniques i característiques de la identitat i el folklore valencià.

Sorgides cap a finals del segle XIX com a homenatge i record de l’esplendor viscuda a l’Horta de València en l’època moderna, les gropes es van convertir ben aviat en un component imprescindible de totes les festes i celebracions que es feien a la capital del Túria. La seva popularitat es va traslladar de seguida a la fotografia i al món de l’art, com ens demostra aquesta esplèndida pintura de Joaquim Sorolla que conserva el Museu Nacional. En l’obra que presentem aquesta setmana, el cèlebre pintor valencià converteix un retrat íntim de família en un bell homenatge a la seva terra, on fa tota una exhibició de les seves grans qualitats en el tractament de la llum i del color que tanta fama li van donar en vida com després de la mort.

 

Dos vestits tradicionals elegants i coloristes

Elena i Maria Sorolla, les filles del pintor, posen per al seu pare dalt d’un cavall engalanat vestides amb robes tradicionals valencianes. Elena, la petita, adopta un rol masculí i munta al davant amb les cames obertes tot agafant les regnes amb una mà, l’esquerra, mentre manté la dreta sobre la cintura. Apareix abillada amb el vestit d’home tradicional valencià, inspirat en la moda benestant del segle XVIII.

El conjunt, de colors clars i teixit amb roba de qualitat, inclou totes les peces habituals d’aquesta indumentària: a la part superior, sobre la la camisa blanca, jupetí depassat de seda i una jupa també de seda d’un to blau cel molt clar. A les cames, sota la faixa rosada que cenyeix la camisa a la cintura, un calçó de seda del mateix color blau cel que arriba fins al genoll, amb calces blanques, lligacames i segurament espardenyes. Sobre el cap hi destaca la rodina, un barret rodó d’ala ampla molt característic i amb un nom ben eloqüent. El conjunt masculí que porta Elena es coneix actualment amb el nom de “vestit de torrentí”, una denominació que fa referència a la manera com vestien els homes de Torrent quan anaven a València, i que als habitants d’aquesta ciutat els semblava feta a l’antiga.

 


 
Maria, la filla gran de Sorolla, munta de costat darrera la seva germana i porta el vestit tradicional valencià de dona, una indumentària que a principis del segle XX tenia ben poc a veure amb la roba que portaven les valencianes d’aleshores i que, com en el cas de l’home, s’inspira en la moda benestant de finals del segle XVIII. Així, Maria porta un vestit de seda amb cosset sense mànigues estampat amb motius florals, que recorda la gran importància que va tenir la producció i comerç d’aquest teixit de luxe a l’Horta de València fins ben entrat el segle XIX.

Tot i que la indumentària no s’acaba d’apreciar del tot bé perquè la noia està d’esquena a l’espectador, sobre el colze dret hi destaca l’elaborada decoració amb puntes de la màniga blanca de la camisa interior. També crida l’atenció la cinta rosada que lliga el vestit a la cintura i que fa joc amb el color de la faixa que porta Elena. Pel que fa al pentinat, Maria porta el recollit tradicional de monyet al tos amb una pinta alta de metall, enriquit amb alguns elements més moderns i propis ja del segle XIX, com els rodets laterals amb pintes més petites. A les orelles, la filla del pintor hi duu unes arracades tradicionals del segle XVIII conegudes com “de a tres”.

Les gropes, un símbol valencià molt present en l’obra de Sorolla

Joaquim Sorolla era un apassionat de la seva terra d’origen, tal com va deixar escrit en moltes de les seves cartes. Tot i que des de l’any 1899 residia a Madrid, on va viure fins a la seva mort, el pintor tornava sovint a València, especialment a l’estiu, on podia gaudir de la mar i de la càlida llum mediterrània que immortalitzaria en moltes de les seves obres. Al tombant del segle XX la gropa ja era tot un símbol de la identitat valenciana i Sorolla convertirà aquesta parella a cavall abillada amb vestits tradicionals en la protagonista de diverses obres on volia exaltar i homenatjar la seva terra natal. Precisament, la pintura que presentem seria la segona versió d’una obra realitzada el 1906, dos anys abans, coneguda justament amb el títol de Gropa valenciana i conservada avui al Museu de Belles Arts de València.

En aquesta primera pintura, que també és un retrat familiar, hi trobem Maria en una posició semblant, però el lloc d’Elena és ocupat aquí pel seu germà Joaquim, que porta exactament el mateix vestit que la seva germana en l’obra del Museu Nacional. Tot i que el grup està orientat en la direcció contrària i la composició és lleugerament diferent, l’estret vincle entre totes dues obres és ben evident. En alguns aspectes, però, la versió conservada a Barcelona és més reeixida que l’original, especialment pel que fa al tractament de la llum.

D’altra banda, les gropes també seran el tema escollit per Sorolla per representar l’antic regne de València en una de les pintures dedicades a aquest territori dins del cicle monumental Visió d’Espanya que el pintor valencià va fer per la Hispanic Society of America de Nova York. En aquesta escena, amb una composició més rica i complexa, dues gropes encapçalen un seguici festiu amb estendards que s’obre camí per l’Horta de València en un dia de llum radiant.

 

Una obra mestra en el tractament de la llum i el color

Més enllà de l’homenatge als seus orígens valencians, el tema i la composició escollits per Sorolla en l’obra que presentem li brinden una magnífica oportunitat per mostrar totes les seves grans qualitats artístiques. Així, l’artista aprofita l’atractiu visual i la riquesa de colors que tenen habitualment les gropes valencianes per desplegar un extraordinari repertori de tonalitats que omplen de vida tots els racons del quadre i atrauen poderosament l’atenció de l’espectador.

En el cas de la muntura, el vermell intens i el joc de colors dels guarnits del cavall contrasten fortament amb el seu pelatge blanc i amb els tons verdosos i més freds de la vegetació que envolta la gropa. Però és sobretot en els vestits on vol que ens fixem Sorolla. Els seus tons clars i brillants i la textura setinada de la seda permeten al pintor exhibir el seu mestratge en el tractament de la llum. Mentre bona part del grup i de l’escena es troben en penombra, els raigs del sol es filtren entre la vegetació i cauen intensament sobre les robes de les dues protagonistes. Per reproduir en la pintura l’esclat de la llum sobre els vestits, Sorolla hi aplica unes grans pinzellades blanques, atrevides i vibrants, que matisa i alterna amb els tons suaus pastel de les peces de seda.

 

Una de les obres protagonistes de La col·lecció en un mos

Aquesta esplèndida pintura de Sorolla serà una de les obres que es comentaran en la visita d’aquest mes de La Col·lecció en un Mos a les sales del Museu Nacional, titulada L’art de pertànyer. La vida en comunitat a les col·leccions d’art modern del Museu Nacional. Una proposta molt interessant a càrrec de la historiadora de l’art Natàlia Esquinas.

 

Més informació de l’obra, aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Aquesta moneda elaborada per Pablo Gargallo és una de les poques medalles catalanes dedicades a homenatjar l'art i un fet artístic, la qual cosa li dona una rellevància especial.
Aquesta obra de Feliu Elias i Bracons és una de les més destacades de la seva etapa més madura i un dels nus més originals de l'art modern català.
Si veniu a les activitats de Nadal del Museu Nacional, podreu submergir-vos en una escultura de pilotes gegants cobertes de ganxet o reinterpretar les obres del museu.

Uneix-te a la llista