«Retaule del Corpus Christi»

La singularitat de les taules de Vallbona de les Monges

 
Les dues taules de Vallbona de les Monges són d’una gran qualitat i constitueixen una de les primeres fites de la pintura gòtica en les terres de l’arxidiòcesi de Tarragona. Més enllà del valor artístic, també són particularment interessants per la seva iconografia, que les converteix en un testimoni excepcional i gairebé únic a Catalunya. La seva possible autoria és igualment molt suggerent. L’absència de documentació ha fet que s’hagin atribuït habitualment a l’anònim Mestre de Vallbona de les Monges. La historiadora de l’art Francesca Español, però, defensa que les pintures presenten molts punts de contacte amb l’estil de Guillem Seguer, un artista que és conegut per la seva obra escultòrica però que, curiosament, apareix documentat sovint com a pintor. Si es confirmés aquesta atribució, les taules del Corpus Christi constituirien un dels pocs testimonis conservats de l’obra d’un artista i un taller medieval pluridisciplinaris, capaços de realitzar indistintament treballs escultòrics o pictòrics. 

 
La iconografia de les taules de Vallbona de les Monges està dedicada al ritu central de la litúrgia cristiana: el sagrament de l’Eucaristia. El contingut de les escenes vol glorificar aquesta cerimònia i defensar la presència divina en el moment de la consagració del pa. Per aquest motiu, en la majoria de compartiments s’hi narren episodis on es demostra el poder sobrenatural de l’hòstia consagrada. També s’hi inclouen algunes escenes on es manifesta el misteri de la transsubstanciació, la conversió miraculosa del pa en el cos i la sang de Crist durant la missa, que les religions no cristianes i moltes doctrines herètiques negaven o posaven en dubte. En conjunt, la iconografia de les dues taules també vol ser una exaltació de la festa del Corpus Christi, instaurada l’any 1264 pel papa Urbà IV per commemorar el famós miracle eucarístic de Bolsena. Amb la implantació d’aquesta festivitat, l’Església catòlica no només volia recordar l’efemèride i venerar públicament l’Eucaristia, sinó també defensar al carrer el dogma del Cos de Crist enfront de tots aquells que el qüestionaven.

Una representació monumental de la Trinitat

 
La iconografia de les dues obres està estretament relacionada i és clarament complementària, fet que confirma que van ser concebudes de manera unitària. La lectura iconogràfica s’inicia per la que presentem aquesta setmana, que té el compartiment central dedicat a la Santíssima Trinitat. Aquesta imatge principal, que duplica en l’alçada la mida de la resta d’escenes, ja presenta una iconografia molt singular. La visió trinitària apareix representada segons una versió poc habitual, coneguda amb el nom de Tron de Gràcia. Déu Pare, assegut al tron celestial, aixeca una mà amb un gest de benedicció i sosté els braços de la creu on han crucificat el seu fill, Jesucrist. Per damunt del cap de Jesús, entre la creu i el rostre del Pare, s’hi situa el tercer element que compon la Trinitat: el colom de l’Esperit Sant. A banda i banda de la creu hi apareixen sant Joan Evangelista i la Mare de Déu. D’aquesta manera, la representació de la Santíssima Trinitat es combina amb una versió molt sintètica del Calvari.
 
Tot aquest conjunt de figures reposen damunt l’estructura d’un tabernacle daurat de grans dimensions, profusament decorat amb finestrals i pinacles d’estètica gòtica. Al centre del sagrari, la forma circular del Sant Sagrament ens presenta l’autèntica protagonista del cicle: l’Eucaristia. A banda i banda del tabernacle, uns àngels flanquegen i protegeixen la Sagrada Forma en una disposició singular que recorda alguns models italians del Trecento.

Cinc escenes per glorificar l’Eucaristia

 
En els dotze compartiments menors de la taula s’hi representen onze episodis diferents vinculats al misteri eucarístic. Aquestes escenes es poden dividir temàticament en tres grups. El més nombrós, que inclou cinc episodis, ens mostra diferents imatges vinculades a la celebració de la missa i al Sagrament de l’Eucaristia. Un segon grup, de quatre escenes, presenta alguns miracles obrats per la Sagrada Forma. Finalment, la taula també inclou dos compartiments de marcat contingut antisemita que tenen continuïtat en l’altra taula.
 
L’escena més important del primer grup i una de les més emblemàtiques del retaule és la representació del Sant Sopar, que ocupa dos compartiments del registre inferior. La imatge té una gran força simbòlica, ja que ens mostra l’episodi clau del Nou Testament en què es fonamenta el sagrament de l’Eucaristia. Constitueix, de fet, la primera Comunió de la història del Cristianisme. Per donar-li la rellevància que mereix, l’escena ocupa un espai doble. L’episodi també és significatiu perquè és l’únic del cicle que ha estat extret dels Evangelis. La resta s’han inspirat en altres fonts.
 
El Sant Sopar no és l’única escena on es fa evident el protagonisme del misteri eucarístic. Al primer compartiment de l’extrem superior esquerre s’hi representa precisament la cerimònia més emblemàtica de la festa del Corpus Christi: la processó del Sant Sagrament. Al centre d’un seguici de fidels, el papa de Roma desfila sota el pal·li cerimonial portant a la mà el copó on es guarden les hòsties consagrades. La presentació de l’Eucaristia com a nucli del cicle queda reforçada per la iconografia de la tercera escena del registre superior, on el pintor ha representat un dels moments culminants de la missa: l’instant en què el capellà alça l’hòstia al cel per consagrar-la i es produeix el misteri de la transsubstanciació. La presència damunt de la forma sagrada d’una petita figura de Crist crucificat ens indica que s’ha obrat la transformació miraculosa de la naturalesa del pa.

 
Als compartiments del cantó dret del retaule hi trobem dues escenes més centrades en la celebració de l’Eucaristia. La cinquena imatge del registre superior ens mostra un dels errors greus que cometen els cristians en el moment de la missa: anar a combregar sense haver-se confessat. L’escena ens mostra un fidel agenollat que rep la comunió en pecat, i per això apareix acompanyat per una figura demoníaca que l’abraça. La duresa d’aquesta imatge queden parcialment compensada per la lectura positiva que es desprèn de la tercera escena del registre inferior. En aquest compartiment s’hi representa un heretge condemnat a la foguera que es retracta de les seves creences herètiques just abans de morir cremat. L’home, totalment envoltat per les flames, rep la comunió de la mà d’un dominic. 

Quatre miracles de l’hòstia consagrada

 
Els quatre episodis de la taula on es narren els miracles obrats per la Sagrada Forma es troben repartits pels diferents extrems de la peça. El primer s’ubica en el segon compartiment del registre superior. S’hi pot veure com una dona pecadora que ha estat rebutjada pel seu amant intenta robar una hòstia per utilitzar-la en els seus sortilegis amorosos. Davant d’aquest intent de sacrilegi, la forma consagrada comença a sagnar i li taca el vestit. Aquesta història apareix narrada a les cantigues d’Alfons X el Savi.

 
El segon episodi miraculós apareix dos compartiments més enllà, en la quarta escena del nivell superior. S’hi representa el prodigi del comte moribund, que no podia rebre l’última comunió perquè era incapaç d’empassar-se res. La història, explicada a l’obra Speculum Laicorum, es resol gràcies a la intervenció divina: el malalt demana al sacerdot que li faci el senyal de la creu amb l’hòstia consagrada, i quan li toca el pit aquest s’obre i permet que la Sagrada Forma entri dins del seu cos. Així aconsegueix combregar abans de morir.
 
El tercer i el quart episodi miraculós apareixen en dues escenes que es llegeixen de manera consecutiva però que es troben situades en els dos extrems oposats de la taula. Una s’ubica en el compartiment de l’extrem superior dret i l’altra en el de l’extrem inferior esquerre. En la primera imatge hi veiem un miracle eucarístic difícil d’identificar. S’hi mostra l’aparició divina de la Mare de Déu i el nen Jesús a un capellà i el seu acòlit mentre estan celebrant la missa. Segons algunes interpretacions, podria representar un episodi miraculós de la vida de sant Raimon de Penyafort, en què un llec encès per la lascívia va invocar l’ajut de Déu mentre el sant feia missa. Els precs van ser atesos i immediatament va poder veure el nen Jesús sobre l’hòstia consagrada. Tot i que la representació no seria del tot fidel, el fet que l’acòlit porti un ciri pot ser una referència simbòlica al pecat de la lascívia.
 
La segona imatge ens mostra un miracle molt difós que és present tant en la llegenda de sant Antoni de Pàdua com en la de sant Domènec. En tots dos casos, el sant discuteix amb un heretge que nega el misteri de l’Eucaristia. Per demostrar-li que s’equivoca, el sant exposa una hòstia consagrada davant de l’ase de l’heretge, que es prostra per venerar-la. Malgrat les fuetades que l’amo dóna a l’animal per fer-lo aixecar, aquest es manté agenollat en senyal de respecte.
 

Dues escenes de contingut marcadament antisemita

 
El contingut iconogràfic del retaule es tanca a l’extrem inferior dret amb les dues primeres escenes d’una història profundament antisemita que continua en els tres primers compartiments de l’altra taula que fa joc amb aquesta. L’ampli desplegament d’aquesta llegenda dins del cicle eucarístic de Vallbona delata la forta hostilitat cap als jueus que sentia una part important de la societat catalana. Un odi que esclataria a finals del segle XIV amb l’atac i la destrucció de la majoria de calls de Catalunya. Les cinc escenes narren els principals episodis del miracle de Billettes, que hauria ocorregut a París l’any 1290 i que va assolir ben aviat una àmplia difusió i popularitat arreu d’Europa. Segons la tradició, un prestamista jueu va perdonar el deute d’una dona cristiana a canvi que aquesta li entregués l’hòstia consagrada que havia de rebre en comunió el dia de Pasqua. Un cop obtinguda la Sagrada Forma, el jueu hauria intentat profanar-la per burlar-se del Cristianisme i del dogma de la transsubstanciació. L’hòstia, però, hauria sobreviscut miraculosament als atacs.
 

 
En les dues escenes que tanquen la taula que presentem s’hi poden veure els dos primers ultratges que pateix la Sagrada Forma, que és apunyalada i després clavada a una llança. En tots dos casos, l’hòstia sagna abundantment, evidenciant de manera miraculosa que és realment el Cos de Crist. Els sacrilegis són perpetrats per uns homes identificats clarament com a jueus, amb les robes i les caputxes característiques que havien de portar quan sortien dels calls per ordre de les autoritats cristianes.
 

Una de les obres presents en la nova exposició El mirall perdut

 
El Retaule del Corpus Christi és una de les obres de la col·lecció del museu que es poden veure a la nova exposició El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana, que ens mostra de quina manera apareixien retratats els jueus i els conversos en les obres de culte concebudes pels cristians. Tant els Amics com el Museu Nacional han preparat nombroses visites i activitats per donar a conèixer aquesta nova exposició del museu. Apunteu-vos-hi i veniu a veure-la!
 
Més informació de l’obra, aquí.
 
Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)