“Retrat de Picasso”

Obra de la setmana #315

Compartir

L’obra de la setmana és Retrat de Picasso (1913), de l’escultor Pablo Gargallo i Catalán (1881-1934).

Pablo Gargallo retrata el seu gran amic Pablo Picasso en aquesta magnífica recreació del cap del pintor tallada en pedra. L’escultor hi ha representat de manera fidel tots els trets del rostre del retratat que li són propis i li donen personalitat, com els ulls grans i penetrants, el nas ample, els llavis ben perfilats, el mentó arrodonit, els característics solcs de les galtes, ben marcats, i el cèlebre tupé de joventut. Gargallo s’allunya del model de retrat clàssic, amb el rostre serè i inexpressiu, i representa Picasso amb un somriure ample i sorneguer, que dota l’escultura d’una gran expressivitat i un aire irònic, gairebé caricaturesc. Només cal veure la llargada exagerada del pentinat, que arriba a tapar l’ull dret de l’artista. L’expressió alegre i relaxada del retratat ens evidencia que Gargallo no va voler representar Picasso com el gran artista que ja començava a ser cèlebre, sinó com el bon amic amb qui mantenia una relació càlida i estreta, plena de confidències i complicitats.
Un retrat per celebrar el retrobament amb Picasso a París

Gargallo va tallar aquest retrat de Picasso l’any 1913, quan els dos artistes i amics s’havien retrobat a París. El pintor residia a la capital francesa des de 1904, mentre que l’escultor, que hi havia fet una primera estada l’any 1903, s’hi va tornar a instal·lar el 1912, fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Gargallo devia quedar molt satisfet del retrat, ja que en va fer diverses rèpliques en escaoia, terracota i bronze. L’obra original, però, és la versió en pedra que es conserva al Museu Nacional. Tot i que Gargallo va anar alternant tècniques i materials al llarg de tota la seva trajectòria, el retrat que presentem és una de les poques obres en pedra que va fer durant la dècada de 1910, ja que l’artista estava centrat aleshores en l’experimentació amb planxes de metall, sobretot coure, que tallava, repussava i modelava per fer-ne màscares molt expressives i carregades d’ironia. És molt possible que l’orientació i el to d’aquestes obres, amb una vis còmica i teatral molt marcada, influís en la manera com Gargallo va afrontar i executar el retrat que presentem.

 
El retrat anterior per al Teatre del Bosc
 
El cap esculpit el 1913 no és l’únic retrat que Gargallo va fer del seu amic Picasso. Uns anys abans, quan l’escultor de Maella acabava de tornar de la primera estada a París i havia començat a treballar amb Eusebi Arnau en la realització dels relleus ornamentals pera a l’Hospital de Sant Pau projectat per Lluís Domènech i Montaner, Gargallo va rebre l’encàrrec de decorar la façana del Teatre del Bosc, un espai escènic obert al barri de Gràcia que anys més tard es convertiria en l’actual Cinema Bosque. Per ornamentar uns arcs, Gargallo va tallar quatre relleus amb unes màscares molt expressives que eren, en realitat, els retrats d’ell mateix i de tres dels seus amics de joventut: l’arquitecte Ramon Raventós, el pintor i dibuixant Isidre Nonell i Pablo Picasso.
 
Seguint el model de les màscares d’època clàssica, les expressions dels retrats volien representar diferents estats d’ànim. Ramon Raventós hi apareix enfadat, Gargallo seriós i Nonell i Picasso molt alegres. Aquest darrer somriu i pica l’ullet a l’espectador amb una expressió sorneguera i unes faccions molt semblants a les que trobarem en el cap tallat per Gargallo uns anys més tard. Tot i que el Teatre del Bosc ha estat enderrocat i remodelat diverses vegades, els quatre relleus esculpits per Gargallo per al primer edifici encara es poden veure actualment a la façana dels Cinemes Bosque.
 
Un retrat de Picasso per commemorar l’Any Picasso
 
El retrat de Picasso tallat per Gargallo l’any 1913 va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona en l’Exposició d’Art que es va celebrar a la ciutat l’any 1921. Com que aquest cap ha format part dels fons del Museu Nacional des d’aleshores és possible que Pablo Picasso el pogués veure exposat a les sales en la visita que va fer al Museu d’art de Catalunya l’any 1934, poc abans de la seva inauguració.
 
Aquesta visita, que va ser molt difosa per la premsa de l’època, serà un dels temes al voltant del qual girarà la conferència que farà aquest dijous Eduard Vallès, conservador del museu, titulada De Taüll a Nonell: un passeig pel Museu Nacional de la mà de Picasso. Organitzada amb motiu de l’Any Picasso, que commemora els 50 anys de la mort de l’artista, Vallès ens parlarà de la relació del cèlebre pintor amb el Museu Nacional i amb l’art i els artistes catalans del seu temps. Davant de l’interès que ha despertat aquesta activitat, exclusiva per als Amics, hem ampliat el nombre de places. No us la perdeu!
 
Més informació de l’obra, aquí.
Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

Aquesta peça del Mestre de Cabestany és un dels petits fragments que s'ha pogut recuperar de la portada de Sant Pere de Rodes i una de les protagonises de la mostra que acull el MNAC.
Els Amics gaudim d’un 25% de descompte per a les activitats que organitza el Caixaforum dins del festival “En altres paraules”. Si us interessa la promoció, poseu-vos en contacte amb la secretaria dels Amics.
Ja podeu consultar l'agenda per als mesos de maig, juny i juliol de 2026 on hi trobareu les activitats més destacades de la programació exclusiva pensada per als Amics! No te la perdis!

Uneix-te a la llista