‘Mare de Déu amb el nen’

Aquesta imatge mariana ha estat atribuïda a un seguidor de Diego de Siloé, arquitecte i escultor considerat un dels primers introductors de l’art del Renaixement al regne de Castella. Fill de l’escultor gòtic d’origen nòrdic Gil de Siloé, Diego va entrar en contacte amb el nou llenguatge renaixentista en una estada a Nàpols l’any 1517, on va coincidir amb un altre escultor burgalès: Bartolomé Ordóñez. Arran del vincle que tots dos establiran a Itàlia, De Siloé col·laborarà en el darrer gran encàrrec d’Ordóñez: el rerecor de la catedral de Barcelona. Un cop tornat a Castella, Diego de Siloé treballarà uns anys a la seva Burgos natal i després s’establirà a Granada, on morirà.

La Mare de Déu amb el nen destaca per l’elegància i el dinamisme de la talla i per la qualitat de la seva decoració. La figura, esculpida en fusta, ens mostra una Maria protectora que estreny el nen Jesús contra el pit en un gest amorós i delicat, com si el volgués resguardar dels patiments i el destí que l’espera. El nen li correspon retornant-li l’abraçada i mirant cap enfora amb una expressió desconfiada i temorosa. En conjunt, l’escultura transmet una gran humanitat que allunya totalment la imatge de les marededéus medievals, molt més distants i rígides. El moviment que ja suggereixen els gestos de la mare i el fill és accentuat pel gran dinamisme del mantell de Maria, que voleia a tots dos costats de la figura. Les robes de la verge, daurades amb pa d’or, donen a la imatge un acabat elegant i sumptuós.

Més informació de l’obra aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)