‘Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V’

Obra de la setmana #120

Compartir

L’obra de la setmana és Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V (cap a 1640), del pintor barroc Francisco de Zurbarán (1598-1664).

Zurbarán és un dels pintors més cèlebres i reconeguts de l’anomenat Segle d’or espanyol. Nascut a Fuente de Cantos, a Extremadura, va formar-se i va treballar durant bona part de la seva vida a Sevilla, on va especialitzar-se en una pintura religiosa de caràcter intimista i amarada d’un profund misticisme. Com el seu contemporani i bon amic Diego Velázquez, va estar molt influenciat per l’obra de Caravaggio, especialment en els inicis. És per això que, en una part molt important de les seves obres, els sants, màrtirs i altres figures religioses apareixen representades a primer pla retallades i ressaltades sobre un fons totalment negre. És el cas, per exemple, de l’obra que presentem avui.

A Sant Francesc d’Assís segons la visió del papa Nicolau V, Zurbarán hi ha representat el cèlebre sant italià dempeus i en una posició totalment frontal, vestit amb l’hàbit marró propi de l’orde franciscà i la vistosa corda amb la qual es lligava a la cintura. Sant Francesc, totalment estàtic, té les mans disposades sobre el pit en posició de repòs, amagades dins les amples mànigues de l’hàbit, i dirigeix la seva poderosa i escrutadora mirada cap al cel.

 

Malgrat l’aparent simplicitat de l’escena, la interpretació iconogràfica és més complexa del que pot semblar d’entrada. Segons ens indica el títol, Zurbarán ha representat sant Francesc tal com el va veure el papa Nicolau V l’any 1449 a Assís, quan es va retirar la làpida que cobria la seva tomba i es va descobrir el cos incorrupte del sant. Com que és una visió post mortem, Zurbarán ha representat a la dreta del pit, sobre l’hàbit, l’estigma de la ferida al costat amb què va ser obsequiat en vida per Jesucrist. Per representar la visió papal de sant Francesc, el pintor segurament es va inspirar en el Flos sanctorum del jesuïta Pedro de Ribadeneyra, escrit el 1599, on es diu: “estava en pié derecho […] tenía los ojos abiertos como de persona viva y alçados hazia el cielo […] las manos cubiertas con las mangas del hábito delante del pecho como las acostumbran traer los frayles menores”.

 

Zurbarán articula la composició a partir d’un potent focus de llum procedent de l’esquerra que fa emergir el cos del sant des de l’abisme obscur de la mort, modelant els volums de l’hàbit i il·luminant amb força el rostre i sobretot la mirada del sant. El pintor va fer, com a mínim, tres versions d’aquesta obra, que són les que es conserven avui: les dels museus de belles arts de Lió i de Boston i la del Museu Nacional.

 

L’obra que presentem aquesta setmana serà una de les protagonistes de la visita del mes d’aquest cap de setmana, titulada Una llum enmig de la foscor i en la qual es parlarà del tenebrisme barroc. 

 

Més informació de l’obra aquí.

 

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)

També et por interessar

Notícies relacionades

L'obra pertany al pintor barroc napolità Luca Giordano (1634-1705) La pintura ens mostra la tràgica mort de Cató d'Útica, en una composició que impacta l'espectador per la seva duresa, violència i truculència.
En el marc de l’exposició dedicada a Sant Pere de Rodes, el Museu proposa 3 sessions de diàlegs en format de vídeo-pòdcast guiades per la periodista i comunicadora cultural Rita Roig.
Aquesta peça del Mestre de Cabestany és un dels petits fragments que s'ha pogut recuperar de la portada de Sant Pere de Rodes i una de les protagonises de la mostra que acull el MNAC.

Uneix-te a la llista