[Re]generació Amics

Dissabte 21 de març vam viure una experiència difícil d’explicar només amb paraules. No va ser només un taller, sinó un espai compartit on, durant unes hores, el museu va deixar de ser només un lloc per mirar i es va convertir en un lloc per pensar, imaginar i, sobretot, sentir-lo com a propi. En el marc del projecte [Re]generació Amics, una iniciativa que convida als joves a participar activament en la vida del museu i a repensar-lo des del present, ens vam trobar un grup de persones amb mirades, inquietuds i experiències diverses però amb una mateixa voluntat: entendre fins a quin punt el MNAC també pot ser un espai nostre.

Cap a les onze del matí, una trentena de joves d’entre 17 i 35 anys ens vam començar a congregar a la Sala Oval del MNAC. Molts no ens coneixíem. Hi havia curiositat, però també una certa timidesa inicial, aquella sensació de no saber ben bé què passarà ni quin paper hi tindràs. Però això va durar poc. En tot moment es respirava un ambient molt especial: escolta, il·lusió i una energia col·lectiva que feia que les idees fluïssin amb naturalitat. Les dinàmiques en petits grups, acompanyades per diferents veus que ajudaven a activar la conversa, no buscaven tant arribar a conclusions com obrir preguntes rellevants.

Per facilitar aquest primer pas, la trobada va començar amb una proposta poc habitual: dividir-nos en petits grups i recórrer el museu sense una visita guiada convencional. A través de preguntes plantejades per l’equip d’Amics i amb l’acompanyament de les dinamitzadores, amb perfils diversos vinculats a la comunicació i la divulgació cultural, vam començar a mirar les obres d’una altra manera. No es tractava de saber més, sinó de mirar millor: de preguntar-nos què ens deien avui, què ens incomodava, què ens connectava. Aquest primer recorregut va servir per trencar el gel, però també per activar una cosa més profunda: la conversa. De cop, el museu es convertia en un espai compartit on les idees es discutien i es construïen col·lectivament.

A mesura que avançava el matí, anava prenent forma una idea que pot semblar evident, però que sovint no ho és tant: el museu pot ser moltes coses alhora. Pot ser un espai de conservació, però també un espai de trobada, de debat i de creació. Un lloc on les obres no només s’observen, sinó que s’interpreten, es qüestionen i es connecten amb el present. Després, ja en format de taller, vam passar a treballar per equips per imaginar propostes d’activitats que donaran forma a la programació anual dels Amics joves. En aquest procés, el suport de la Fundació Banc Sabadell, impulsora de projectes culturals, socials i científics, i la participació de membres de LabThyssen, que van compartir la seva experiència i ens van ajudar a donar forma a les idees, van ser especialment valuosos.

Les propostes que van sorgir van ser tan diverses com el grup mateix. Però, més enllà del contingut, compartien una idea comuna: la necessitat de viure el museu d’una manera més activa, més oberta i més participada, d’apropar-nos no només a les obres, sinó també a tot allò que hi ha darrere: les persones, els processos, les decisions. Potser un dels canvis més significatius del matí va ser aquest: deixar de sentir-nos només visitants per començar a veure’ns com a part del que el museu pot arribar a ser. Entendre que el MNAC no és una realitat tancada, sinó un espai viu, en transformació, que també es construeix des de fora, connectant-lo amb inquietuds i mirades contemporànies.

A partir d’ara, el procés continua. Les properes setmanes es recolliran i valoraran totes les propostes, i a partir del 7 d’abril els participants podrem votar les iniciatives que acabaran configurant un programa de quatre activitats que es desenvoluparan al llarg de l’any. Sortim de la sessió amb la sensació d’haver iniciat alguna cosa que tot just comença. No només un projecte, sinó també, i sobretot, una nova manera d’entendre la relació entre el museu i les generacions que venen. I amb un desig compartit: que aquest espai es consolidi com un punt de trobada per a persones amb sensibilitats diverses però amb una mateixa inquietud: la de connectar amb l’art, qüestionar-lo i fer-lo més proper.

Gràcies per obrir aquest espai i per convidar-nos a formar part d’aquesta [Re]generació.