“Eva temptada”

Eva, protagonista del pecat original

La serp, “el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet”, va incitar Eva a tastar els fruits de l’arbre prohibit perquè, segons ella, si en menjaven no només no es moririen sinó que “se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal”. Eva, temptada per aconseguir aquell coneixement, i veient que el fruit feia goig de veure i era mengívol, en va collir i en va menjar. També en va donar a Adam. Aleshores, a tots dos se’ls van obrir els ulls i es van adonar que anaven nus. Avergonyits, van tapar-se amb fulles de figuera cosides.

Quan Déu va saber que Adam i Eva havien tastat el fruit de l’arbre prohibit, primer va maleir la serp per haver incitat la dona a pecar i la va condemnar a arrossegar-se damunt del ventre i a menjar pols tota la vida. Després va castigar el primer home i la primera dona per haver desobeït l’únic manament que els havia donat. A ella li va dir que a partir d’aleshores pariria els fills amb dolor, i a ell el va condemnar a guanyar-se el pa amb la suor del seu front, treballant la terra amb fatiga per poder treure’n els aliments fins al dia de la seva mort, “perquè ets pols, i a la pols tornaràs”.

Una Eva solitària totalment nua i en penombra

El fet que Eva hagi estat considerada històricament com la culpable d’aquest primer pecat o pecat original, fent que tota la humanitat després d’ella nasqués amb aquesta màcula, ha provocat que hagi estat una figura sovint mal vista per l’Església i els seus creients. El seu protagonisme i paper cabdal en el llibre del Gènesi i en l’origen del món també ha propiciat que Adam i Eva hagin estat representats molt sovint en la iconografia cristiana, com veiem en l’obra que presentem avui.

La pintura de Cecco Bravo ens mostra Eva dreta i totalment nua. El seu cos de pell clara i tonalitats pàl·lides es destaca i sobresurt enmig de la foscor gairebé absoluta que l’envolta. La primera dona té una llarga cabellera rossa que li arriba fins més avall de la cintura i amb la qual es tapa el pubis, sostenint-hi al davant un manyoc de cabells amb la mà esquerra. Eva té el cap i el bust girat cap a la seva esquerra, de manera que el seu rostre seriós, que veiem de perfil, queda mig en penombra. Amb la mà dreta aguanta la tija d’una figa, que hem d’interpretar com un dels fruits de l’arbre del coneixement del bé i del mal que tenien prohibit de tocar i menjar. Per tant, el pintor ha representat un dels moments culminants d’aquest episodi, quan Eva ja s’ha deixat convèncer per la serp i agafa els fruits de l’arbre prohibit per menjar-ne i així adquirir el coneixement que li ha promès l’animal.

Tot i que habitualment el fruit de l’arbre prohibit es representa en la forma d’una poma, el llibre del Gènesi no diu enlloc com eren els seus fruits. En canvi, sí que s’hi indica que Adam i Eva, després del pecat original, es van tapar amb fulles de figuera.

Una pintura mutilada que ens ofereix una composició singular

Les figures d’Adam i Eva i l’escena del pecat original han aparegut en l’art cristià des de temps antics, però a partir del Renaixement la seva representació assolirà una notable popularitat. La iconografia més difosa ens mostrarà el primer home i la primera dona drets i nus en posició frontal respecte l’espectador, sovint amb l’arbre del coneixement i la serp temptadora situats entre ells dos, just al mig de la composició, o en un costat. Així ho veiem, per exemple, en les cèlebres pintures de Masolino da Panicale, Albrecht Dürer, Ticià o Peter Paul Rubens, entre moltes d’altres. Aquest tema i aquests personatges permetien als artistes recrear-se en la representació del nu i de l’anatomia humana, un dels aspectes més valorats en l’art de l’època moderna.

Eva temptada crida l’atenció pel fet de mostrar-nos només un dels dos membres de la parella quan està a punt de cometre el pecat original. Si l’obra hagués sigut concebuda així d’entrada per l’artista ens trobaríem davant d’una pintura de composició molt original, fins i tot conceptualment molt moderna, ja que centraria tot el protagonisme només en la figura de la primera dona. Quan la pintura va ser restaurada per darrera vegada, però, en la part inferior de la tela hi va aparèixer pintada la cua d’una serp, separada i seccionada de la resta del cos. Aquest detall va fer evident que, en algun moment del passat, el llenç va ser retallat de manera dràstica deixant només la figura d’Eva. La composició original del quadre, per tant, incloïa la figura d’Adam i l’arbre amb la serp, seguint la iconografia habitual de la pintura d’època moderna. Justament, l’any 1988 es va subhastar a Milà una còpia antiga de la versió completa d’aquest quadre que ha permès conèixer com era la configuració inicial de l’obra abans de ser mutilada.

Una obra mestra de l’artista florentí Cecco Bravo

L’obra que presentem va entrar a formar part dels fons del MNAC gràcies al llegat del polític i col·leccionista Francesc Cambó, que la va donar al museu juntament amb bona part de la seva col·lecció. Segons explica l’historiador de l’art Giovanni Romano, quan Cambó va adquirir Eva temptada, cap a 1928 o 1929, la tela estava atribuïda a Correggio, el pintor més destacat de l’escola de Parma. Estudis posteriors van permetre corregir aquesta primera autoria i van situar la pintura sota l’òrbita del pintor florentí Francesco Montelatici, conegut amb el sobrenom de Cecco Bravo, un artista apreciat i reconegut sobretot per les obres i cicles murals fets al fresc, una tècnica que coneixia molt bé, però que també té una producció remarcable de pintures sobre tela que s’han anat estudiant, redescobrint i revaloritzant.

Els llenços de Cecco Bravo destaquen per l’ús d’una pinzellada solta i desdibuixada que dona al contorn de les figures una aparença mòrbida i vaporosa. Aquest és, precisament, un dels trets destacats de l’obra que presentem. La figura d’Eva emergeix de la penombra il·luminada tènuement per una llum que ressalta suaument les seves carns blanques, donant-los una textura etèria i delicada plena de sensualitat. La forma de treballar el cos femení nu que veiem en aquesta pintura s’ha comparat amb altres obres del mateix autor que ens revelen un tractament molt similar que fa molt versemblant l’atribució a Cecco Bravo. Només cal veure les nombroses afinitats estilístiques entre Eva temptada i el nu femení d’Angèlica i Ruggiero, una de les pintures sobre tela més reconegudes de Montelatici.

Una de les obres que es comentaran en el cicle dedicat al nu

Eva temptada serà una de les obres protagonistes del cicle Un gènere controvertit, el nu, que Mercè Riera conduirà aquesta setmana en línia i la que ve de manera presencial a les sales del museu. Encara queden algunes places disponibles. No us el perdeu!

Podeu consultar la fitxa de l’obra aquí.

Martí Casas i Payàs (@tinet2puntzero)